Mica en mica em vaig retrobant el pols, tot i que encara és dèbil. Tornar a creuar la frontera toscana ha permès que, una vegada més, recobrés les constants vitals i els sentits que creia oblidats, en el moment més oportú. Shanghai queda lluny i no és el mateix, la veritat. I els darrers mesos han estat durs. Necessitava aquesta escapada com l'aire que respirem, tot i que no sigui la definitiva, encara. Temps per a somiar, doncs. Durant una setmana explorarem noves terres i ens retrobarem amb ciutats i espais coneguts, però on cal tornar-hi sempre per estar en pau. És una qüestió d'equilibris, de ying i yang.
Dilluns vam instal·lar el camp base a Siena, una ciutat de poc més de 40.000 habitants que fa temps ens va robar el cor i bona part dels sentits. Tot és a tocar: Firenze, Lucca, Pienza, Montepulciano, Montalcino, Arezzo, Cortona... Un paisatge tallat pel mateix patró: el respecte per les diferents cultures i el medi que un dia vam tenir també a casa nostra, però que hem oblidat.
Un espai on tot transcorre a un ritme diferent, més a poc a poc, i a on s'assaboreix cada instant: paisatges, plats, aromes... Us en deixo un petit bocí.
3 comentaris:
A mi m'espera Itàlia d'aquí a 3 díes! Començo per la perduda Senigallia....una abraçada Ivan!
Des de la sana enveja... Felicitats per les fotos. Que acabeu de passar una bona estada.
Una abraçada, Jordi, i que et provi el teu viatge! Gràcies, Jaume!
Publica un comentari a l'entrada