dijous, 10 d’abril del 2008

Beppe Grillo: L'assot dels polítics italians


Des que vaig decidir obrir aquest bloc per no perdre la mala costum d'escriure -simplement pel plaer d'escriure- de tant en tant o, senzillament, per compartir experiències, punts de vista i reflexions, vinc recomanant-vos en la columna desplegable de la dreta la web d'en Beppe Grillo, un genovès de 59 anys, còmic de professió i activista polític de vocació. Fa temps que vaig decidir afegir la lectura dels seus punyents bitllets d'opinió diaris, en el repàs de la premsa diària. Ho faig com a divertimento, per curiositat per conèixer tot el què es cou a l'admirada Itàlia, però també per connivència amb molts dels pensaments d'en Beppe. Avui m'he decidit a esciure d'ell després de llegir a La Vanguardia la semblança que en feia de la seva persona la corresponsal a Itàlia, María-Paz López, aprofitant la conjuntura de les pròximes eleccions al país transalpí.

Beppe Grillo, que segons em van explicar una vegada va adoptar aquest nom per evocar i dignificar la figura del grill que era la veu de la consciència d'en Pinotxo (que, per cert, té un bonic parc temàtic a Collodi, a la Toscana), és un activista polític sense manies, provocador i amb una gran lucidesa per captar i explicar tot el que es fa i es desfà a l'ampara del sistema polític italià. De fet, per a ells esdevé com un perseguidor implacable de les seves cafrades i els seus 'xanxullos'.

Una mostra. Grillo ha endegat una campanya sense precedents a Itàlia (i diria que en pocs països més dels anomenats democràtics) que, sota el lema "Basta! Parlamento pulito!" (Prou! Parlament net!) denuncia els parlamentaris que segueixen ocupant el seu escó tot i haver estat condemnats per la justícia italiana per diferents causes greus (des de corrupció a pràctiques mafioses i assassinats). I no us penseu que són pocs! Actualment, hi ha vint-i-quatre parlamentaris que han estat condemnats (amb sentència ferma), entre ells l'Umberto Bossi, l'home fort de la Lega Nord. Grillo, que defensa que aquestes persones no poden representar els ciutadans i que és immoral que continuïn aferrant-se al seu escó, explica en el seu site, amb tota mena de detalls, les causes per les quals han estat condemnats tots i cadascun d'ells, i t'invita a participar en la seva particular creuada per fer-los fora:

Basta! Parlamento pulito

Grillo, com deia, té també un punt de provocador, com ho demostra el seu capteniment per demostrar que els italians n'estan farts dels seus politics. El passat 8 de setembre va celebrar a Bolònia el Vaffa Day (de 'vaffanculo', que vindria a dir 'ves a prendre pel cul'), dirigit al polítics. A la crida de Beppe hi van anar unes 300.000 persones. Ara, l'èxit l'ha portat a convocar el segon Vaffa Day, el 25 d'abril a Torí. Tanmateix, i per buscar semblances, Grillo té quelcom de l'iconoclasta Leo Bassi. La seva crítica, però, no té cap càrrega humorística -com passa aquí amb el Polònia, que les va fotent amb gràcia i vaselina- sinó que és àcida i cínica. Potser el més semblant que hem tingut aquí era en Pedro Ruiz dels inicis, però llavors era molt petit i se m'escapen els elements per comparar-los. En qualsevol cas, ell no es casa amb ningú, i tant carrega contra els corruptes de la dreta com els del centre, l'esquerra, el centre-dreta, el centre-esquerra i els dels mil i un partits i mini partits que hi ha a Itàlia.

Per tant, us recomano el seu web (el podeu llegir en italià, anglès o japonès) i que, després d'uns quants dies, hi digueu la vostra, a veure què us ha semblat.