dilluns, 24 de maig del 2010

Descobrim l'Expo...l'Expo ens descobreix




Totes les grans ciutats tenen contrastos. Barcelona les té, París les té, Nàpols les té i Shanghai també les té. El que passa en el seu cas, però, és que per percebre la diferència d’ànimes no cal que et traslladis a les banlieues de l’extrarradi (com és el cas de París i de les principals ciutats franceses), no cal que canviïs de barri o zones (com passa a Barcelona), o no cal que esperis a que caigui la nit o a que passin les hores per auscultar un ritme diferent en el pols de la ciutat (com passa a Nàpols). Shanghai és una ciutat de contrastos que es veuen, s’oloren, s’escolten o es poden palpar a cada carrer de cada districte o barri. Així és fàcil admirar alguns dels nous o futuristes edificis que s’han aixecat darrerament a la ciutat a la vegada que no pots deixar d’emocionar-te en descobrir les traces del Shanghai històric i antic, encara avui sobrehabitat.

I és que a Shanghai es fa vida al carrer. Però amb tot el significat de la paraula. I sense manies. Aquí és normal veure desfilar la gent amb pijama pel carrer mentre van a fer una compra de primera o darrera hora, o baixar una cadira i posar-se a llegir el diari. Aquí es comercia al carrer, encara que no tinguis local; aquí es cuina al carrer, encara que només sigui amb un fogonet de càmping gas; aquí es fa bona part de la higiene al carrer; i, també, aquí hi ha qui penja la roba al carrer. Però no al balcó o a l’estenedor d’una galeria, no; aquí es penja la roba aprofitant el fil entre dues senyals de trànsit. I tot això a només un carrer amunt o avall, o a la mateixa cantonada, de les luxoses tendes de les principals franquícies.



A Shanghai conviuen en un tràfic intens i caòtic, però en cap cas sense superar el que he vist i viscut a Nàpols, cotxes de darrera generació, la gran majoria d’ells d’importació, amb tot tipus de vehicles, motocicletes, bicicletes i altres estris als què li han posat dues rodes, d’èpoques pretèrites. Val a dir que aquí també és normal veure damunt una vespino que demana a crits que la desferrin tres i quatres persones circulant sense casc i amb aquella alegria. Les autoritats –m’assegura un dels guies- ja no sap què més fer per reduir el parc mòbil. Un dels primers que ho han pagat són els projectes de taxistes. Avui, obtenir la llicència de taxi costa un mínim de 40.000 yuans (més de 4.000 euros), i això ha fet baixar les noves peticions.

Shanghai és també una ciutat sorollosa i el seu trànsit especialment. Aquí no resolen amb un vaffanculo o amb tot de gesticulacions el seu nerviosisme o la seva incapacitat (o la dels altres) al volant. Aquí no paren de fer sonar el clàxon contínuament, tot i que avui n’hem vist una d’espectacular: un cotxe que tanca un taxi i es toquen lleugerament. El cotxe marxa pitant (aquí no es fan papers) i el taxista que fa baixar el clients a crits i comença a perseguir el conductor que ha xocat amb ell... Aquesta estridència contrasta, en canvi, amb el lliscar silenciós de les motocicletes elèctriques que a la que bades ja les tens al damunt. Després he après que damunt de dues rodes es pot portar gairebé de tot, i a algunes imatges em remeto. 



Em deixo per un altre capítol la visita a les tendes d’imitacions, l’art del regateig i els tallers il·legals de xinos –com els que descriu Roberto Saviano a Gomorra i que s’han fet amb la maquinària de la màfia napolitana-, perquè l’experiència és digna de recrear-s’hi.

Pel que fa a la jornada d’avui, aquest matí ens hem estrenat a l’Expo de Shanghai, però ha estat una visita meteòrica. De fet, gairebé hem tardat més per entrar i superar els mil i un controls de seguretat, que per fer l’actuació castellera: 2d7, 3d8, 5d7, intent desmuntat de 4d7 amb el pilar, 4d7 amb el pilar, un pilar de cinc i dos pilars de quatre. I en acabat, de nou cap al bus i lliure fins ara, que anem a un espectacle d’acrobàcies. El dimecres podem passar el dia sencer a l’Expo i visitar els diferents pavellons. Tot i que si són com el d’Aràbia Saudí, amb cues de fins a cinc hores per accedir-hi, millor perdre el temps en una altra cosa. Demà més...

Us deixo amb algunes de les fotografies del dia:
Arribada de la canalla de la colla a l'esplanada d'entrada a l'Exposició Internacional de Shanghai.

Escorcollant al Buch... Les mesures de seguretat són impressionants, i has de passar diversos controls abans d'entrar al recinte.

L'Ignasi Ferré entrant al recinte. La policia comprova que la foto de la pantalla es correspongui a la de la tarja d'identificació personalitzada, imprescindible per accedir a l'Expo.

Cap de colla i president donant les darreres instruccions abans de començar l'actuació a l'Expo.

Formant, amb barretina al cap, al costat de membres dels cossos de seguretat xinesos.