L'edició d'enguany -i ja em disculparà l'alcalde- ha estat una festa major de contenció de la despesa, d'aquelles que en veure les orelles del llop, et fan reaccionar a la baixa. Per sort, però, el cor de la festa major són els castells, el bestiari tradicional i popular, els diables, el foc, els balls... i la gent. I aquests són un elements que, per més crisi que hi hagi, mai no fallen.
El que ens és propi a Valls, els castells, han cotitzat a l'alça, enguany. Feia onze anys que a la Colla Vella no plantàvem el castell de nou a la vigília. L'endemà, diada de Sant Joan, va ser d'aquelles que fan afició, amb una Vella amb moltes taules i ambició (aquí queden els nombrosos debuts en llocs estratègics de diversos castells); i amb una Joves plantant cara i batalla, i amb raça, com no pot ser d'una altra manera... Ho sento per qui pensi d'una altra manera, però a mi m'agrada competir amb una Joves com la diada de Sant Joan, amb sang i ganes. És la manera de no caure en el conformisme i de seguir evolucionant.
La resta de la festa, us les comento amb imatges del Tomb del Poble. Bona diada de sant Joan!
La canalla de la colla arrenca el Tomb del Poble
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada