dimarts, 8 de febrer del 2011

Diari de les Decennals (i XIV): Les notes...


En el darrer post deia que a partir d'ara toca fer balanç i posar les notes als espectacles o aspectes de les Decennals que han triomfat més que la San Miguel; a aquells altres que han estat força bé, però llàstima de...; als que clarament necessiten millorar; i als que d'aquí a deu anys si no són al programa ningú no els trobarà a faltar...

L'organització ja va fer aquest exercici, l'endemà mateix que s'apaguessin els llums. I tot i que coincidim que han estat unes grans Decennals, de les millors que recordo, he trobat a faltar la dosi d'autocrítica justa per progressar i millorar. Vaja, que tot semblat m'ha deixat un cert regust a número del Màgic Andreu...

Vagi per endavant també que aquest és un anàlisi molt subjectiu (del tot!), i que només puc valorar allò que he vist i viscut (directa o indirectament) o que m'ha arribat a través de tercers, però amb un cert consens i grau de coincidència:

10 Per a mi, la matrícula d'honor és per a la participació massiva i entusiasta de la gent, que s'ha abocat al carrer durant deu dies consecutius de manera cívica i sense que es registrés cap incident. L'autèntica festa, per tant, és la que s'ha viscut als carrers i places de Vilaniu, plens a vessar i a tota hora. Remarcar, en aquest sentit, l'esperit participatiu, col·laboratiu, comprensiu, alegre i festiu de la gent, així com la bona feina que ha desenvolupat l'equip de voluntaris, tècnics i organització en general.




9 L'excel·lent l'atorgo ex aequo a l'espectacular muntatge de llums del Pati, el carrer de la Cort i la plaça del Blat (una aposta arriscada i valenta que s'ha demostrat vencedora en tota regla en el pols particular  plantejat per crítics i fotentes); i al no menys espectacular muntatge d'Ariel, un espectacle que ens va fer emocionar i que ens aixequéssim de les cadires per a ovacionar llargament els joves intèrprets, els músics i tothom que ha estat treballant en l'obra. Les llums i Ariel s'han guanyat un espai de privilegi en el record i l'imaginari de les Decennals. L'un, les llums, van convertir-se fins al darrer moment en el marc idoni per immortalitzar les festes de 2011, i no només de la gent de Valls; i l'altra, Ariel, ha començat a recollir el premi del treball ben fet en forma de propostes i gires futures...






8 La posició entre el notable i l'excel·lent és la més disputada, i aquí hi encabiria la majoria d'actes del programa. Però posats a triar (i a mullar-se), em decanto pels espectacles de foc, amb menció especial per al piromusical (genial!!!) i per la dimoniada (amb la participació de diables de diferents punts dels Països Catalans). A les antípodes de l'avern, però amb igual nota, hi col·loco la Solemne Processó de la Mare de Déu de la Candela, la més participativa, tant dins com fora d'ella. I també la majoria de representacions (balls parlats i demés) dins l'església de Sant Joan.







7 El notable el dono a una proposta que, si sabéssim trobar-ne el just equilibri i pulir-ne alguns detalls (organització, horaris, abastiment, etc...), podria tenir continuïtat més enllà del calendari de les Decennals. Em refereixo a les tapes, un peregrinatge obligat que, dificultats al marge per trobar-ne, ha fet les delícies dels ciutadans. Amb l'experiència adquirida, aquesta és una oferta que té demanda i propicia la sociabilitat ;) Com notable també es mereixen les apostes per les Decennals de circ, els espectacles al carrer, l'estrena d'Èxode, la transformació del König de Vallvera en el Planeta Casteller, i el I Simposi Casteller, del que caldrà estar amatents als resultats i transcripcions de les comunicacions, ponències i taules...





6 Entre l'aprovat i el notable hi situo els castells. Valls va gaudir de la concentració castellera més bèstia de tots els temps (més de 10.000 castellers arribats de diferents punts dels Països Catalans, als què s'ha de sumar un públic no menys nombrós). Amb tot, la concentració i, sobretot, l'organització de la cercavila i la manca de cintura per a poder reaccionar davant el tap que es va crear a les primeres de canvi van fer deslluir un tant la trobada que va acabar sent feixuga i esgotadora; per a perdre la paciència. Ja vaig comentar, en un post anterior, que aquesta errada no s'ha d'atribuir només a l'organització, sinó que les colles locals hi tenen una gran responsabilitat, mal em pesi dir-ho. De vegades cal sacrificar quota de protagonisme en benefici del sentit comú i de l'espectacle general, i en aquest apartat val a dir que no es van fer bé les coses... Després hi va haver la desafortunada exhibició de les dues colles de Valls que, traïdes pels nervis, superades per l'ocasió o, com ha dit algun, "igualades" per la mà de la Candela per evitar un escarni decennal, no van poder coronar els respectius castells. El dia gros de la Candela, però, sí que se'n van sortir per a alleugeriment i tranquil·litat de molts...

A la franja del bé també hi situaria l'espectacle inaugural. Així com el piromusical va ser un èxit indiscutible com a tro de final de festa, l'estrena no va ser prou lluïda. Les dificultats de visibilitat a causa de la infraestructura lluminària del Pati, la massificació i altres imponderables van fer que només uns quants puguessin seguir amb normalitat un espectacle que en sí va estar bé, però sense que fos res de l'altre món. I al tractar-se de la inauguració d'unes Decennals, hom podia espera quelcom més...



5 L'aprovat és pel Ball de Gala. No hi vaig anar, ho sé, i parlar per boca d'altres pot ser arriscat. Però quan la majoria coincideix a dir que el local era massa fosc, fet que va provocar alguna caiguda; que servien xampany francès en gots de plàstic (doble sacrilegi!); que es colava l'aroma o la pudor (això va a gustos) de frankfurt; que hi feia massa fred, si més no als lavabos; que el terra era inestable per a ballar (una altra cosa és saltar) i entre les fustes s'hi enganxaven els talons massa prims; etc. En fi... Sorprèn que tenint altres espais més adaptats, més cèntrics i més ben preparats, optéssim finalment per la gran carpa.

I aquí ho deixo. En qualsevol cas, qualsevol crítica, aclariment, esmena, puntualització o afegitó serà acceptat de bon grat. Per a vosaltres que ha estat el millor i el pitjor de les festes? Podeu deixar els vostres comentaris ;)

PD: Tres fotos d'aquest darrer post són del Pere Toda: les dues de la concentració castellera a la Font de la Manxa i la del ball de gala. I dues més son de la Gemma Casalé, la de la Solemne Processó i la dels pilars a l'Ajuntament. Al César el que és del César...

El darrer relat de les Decennals porta la música dels Pets, i és que la festa s'ha acabat... Fins el 2021!!!