dijous, 16 de juny del 2011

Twitter post-electoral i l’efecte dels 100 dies



Fent neteja al Google reader m’he trobat amb un parell de blocades que m’han cridat l’atenció. Ambdues són de politòlegs i excel·lents comunicadors: Albert Medrán i Pau Canaleta; o el que és el mateix, @medri i @paucanaleta respectivament a Twitter.
Algunes de les conclusions a les què arriba @Medri és que “tots els candidats que han deixat de conversar a Twitter han perdut les seves eleccions” i que “d’entre els candidats que ja han abandonat Twitter, la majoria van piular per última vegada hores abans de l’inici de la jornada de reflexió”.Medrán titula un post publicat el 30 de maig, per tant una setmana després de les eleccions del 22M: El 20 per cent dels candidats no participa a Twitter després de les eleccions. I escriu: “Era el gran dubte. Seguirien participant en les xarxes socials els polítics després de les eleccions? A Twitter sembla que sí. De fet, vuit de cada deu candidats autonòmics segueix conversant a Twitter. La resta, es va plantar fins i tot abans del veredicte a les urnes”.
Albert Medrán emmarca l’objecte del seu anàlisi en els candidats de les eleccions autonòmiques… Però, i si ens fixem en les municipals? I si ens centrem a Tarragona? Coincideixen els resultats?
D’entrada podem dir que les eleccions del #22M a Tarragona han estat experimentals pel que fa a Twitter i la resta de xarxes socials, doncs la majoria dels candidats (no tots) van obrir-se els perfils pocs mesos abans dels comicis. I una altra. Pel que s’ha vist també, en la majoria dels casos no era el candidat qui gestionava les eines –tot i que puntualment anés fent piulades o penjant comentaris a Facebook– sinó que eren els equips de campanya qui mantenien l’actualitat dels canals 2.0.



Primera coincidència: la llista més votada –la que encapçalava el socialista Josep Fèlix Ballesteros (@BallesterosxTGN)– ha anat refrescant gairebé a diari el seu canal Twitter i després de la nit electoral ha fet vint-i-nou piulades (una per dia, en el tancament d’aquest escrit).
Segona constatació coincident: els partits que han perdut les eleccions han mantingut els respectius twitters en un perfil baix. La convergent Victòria Forns (@victoriaforns) ha escrit des del #22M tres piulades i el popular Alejandro Fernández (@AlejandroxTGN), cap, el mateix nombre de twitts que l’ecosocialista Arga Sentís (@argasentis). Mentre, el republicà Sergi de los Rios (@sergidelosrios), avui ja fora de l’Ajuntament, també ha escrit tres missatges curts.




Caldrà veure, ara que s’ha constituït el nou ajuntament, quin paper prenen les xarxes socials, i concretament Twitter, amb vistes a la nova legislatura: si hi ha continuïtat o, pel contrari, es deixa en estat de semi-abandonament, fins els pròxims comicis, encara que sigui a risc de dinamitar la reputació on-line.La baixa intensitat piuladorade les dues formacions que fins a darrera hora han estat mesurant la possibilitat de formar un govern alternatiu revela que, si més no pel que fa a l’hora de negociar un possible pacte, s’han estimat més comunicar en l’escenari real i personal més que no el virtual, on en canvi sí que hi havia una gran expectació pel que s’estava cuinant i un ric debat.
La blocada de Pau Canaleta va en una altra direcció: Alcalde, aprofita els cent primers dies. En el seu escrit, Canaleta recomana a tots els alcaldes acabats de triar que aprofitin, sobretot, els cent primers dies de govern, i en un to personal i directe diu: “Encara que no en siguis conscient, el que facis aquests propers tres mesos, marcaran tot el teu mandat. Així que mesura bé cadascuna de les teves decisions”.
Segons Canaleta, la ciutadania, un cop celebrats els comicis, vol saber qui seran els nous regidors –que durant la campanya han quedat eclipsats pel candidat–, quines responsabilitats tindran cadascú, quines àrees dirigiran, quins seran els nous càrrecs de confiança… “Però sobretot –afegeix– el que veritablement vol saber és quines seran les prioritats del govern (…). I això, el govern ho ha de mostrar al llarg dels primers cent dies, perquè és quan la ciutadania encara està atenta als moviments del nou equip”.
No sóc ni psicòleg ni sociòleg ni politòleg i, per tant, desconec quina és la clau que motiva la gent –sobretot els que encara no s’han decidit per cap opció– a anar a votar a un o altre partit. Però sí que en més d’una ocasió he pensat que la ciutadania no té memòria històrica i que va sovint a les urnes influenciada pelsinputs que ha rebut més recentment. Per tant, en aquest cas no tindria tant clar si on cal esmerçar esforços és en els primers cent dies, o en els darrers, això sí, sempre que hi hagi una feina feta al darrera.
Segur que una bona arrencada és decisiva, com imagino que ho deu ser una bona culminació de la feina feta. Perquè sinó, hi ha el perill que la legislatura es visualitzi com una “arrencada de cavall, parada de ruc”.


La banda sonora d'aquest post la posa El último de la fila amb el seu Como un burro amarrado en la puerta del baile...





Article publicat al diari digital www.tarragona21.cat el 16 de juny de 2011

dilluns, 6 de juny del 2011

Aneu amb compte amb les festes d'aniversari 2.0...



La Thessa és una jove alemanya d’Hamburg que fa uns dies va fer setze anys. I va decidir celebrar-ho amb una festa a casa en què convidaria a un grup reduït d’amics. Avui, però, ja no es porta convidar a la gent per telèfon ni molt menys enviant targetes per correu ordinari, sinó que és més cool fer-ho via Facebook i, si pot ser, creant un esdeveniment en tota regla. De fet, és més cool i és més arriscat, sobretot si t’oblides d’una cosa tan essencial com és marcar la casella “privat”. I la Thessa, ja sigui pels nervis del moment, perquè estava fent diverses coses alhora o perquè no acaba de conèixer com rutlla tot això de les xarxes socials, se’n va oblidar i va convidar a la festa a tothom, que en aquest cas vol dir a tothom i a totdon.

Si tenim en compte que Facebook té més de 600 milions d’usuaris a escala planetària, al fet que a la Thessa només se li presentessin 1.600 convidats podríem pensar que va punxar estrepitosament. Ara bé, si ella comptava amb una festeta una mica més discreta, amb trenta, quaranta o cinquanta amics a tot estirar, llavors està clar que va triomfar més que la San Miguel.



La Thessa es va adonar de l’error massa tard i, malgrat que va desconvocar l’esdeveniment en comprovar que la cosa començava a desmarxar-se quan el seu perfil a Facebook portava més de 15.000 inscrits, ja no va ser a temps per a res més que no fos avisar als pares... I aquesta és una altra. No em vull ni imaginar la cara dels pares de la jove quan a mitja tarda del divendres s’havien congregat uns 1.600 desconeguts davant de casa seva tot esperant entrar a la festa. El primer que van fer, després del shock inicial, va ser contractar un servei de seguretat privada i avisar a la policia, que va desplegar més de 80 efectius fins passades les 2 de la matinada.

Per tal i com va acabar la festa –no celebrant-se– i amb grans incidents i aldarulls, es podria dir que l’aniversari de la Thessa va acabar morint d’èxit. “La gente està muy loca”, canten els Loca People i el Sak Noel, i a fe de Déu. Alguns dels convidats –la majoria, tot sigui dit– van continuar la broma amb la festa al carrer i sense emprenyar més del compte, però uns quants energúmens van destrossar els jardins de la vora, van arrencar tanques i van llençar pedres, ampolles i petards. La festa va acabar amb una zona arrasada i sis detinguts.

De fet, però, la Thessa no ha estat la primera (ni serà la última) víctima d’una festa multitudinària. Ryan Levin va anunciar el mes passat, també via Facebook, una festa al suburbi de Highland Park, a Illinois. En aquest cas, la policia va aturar a temps la rave després que més de mil joves s’haguessin aplegat en un espai preparat per no més de 400 persones.



I el cas de la Jesse encara és més bèstia. Aquesta adolescent australiana de també 16 anys va convocar via Facebook –i sense marcar l’esdeveniment com a “privat”– la seva “petita festa d’aniversari”. Després de publicar al seu mur que no tenia temps per a invitar personalment a tots els convidats, va optar per penjar-ho a la xarxa tot demanant que els uns anessin avisats als altres... L’endemà de l’anunci ja hi havia més de 20.000 persones que havien confirmat la seva assistència, i en pocs dies la xifra va pujar fins les 200.000 persones, poc menys que tota la població de Tarragona i Reus aplegades.

La Jesse, però, va tenir més sort que la Thessa i va anular la festa amb temps suficient com perquè el soufflé es desinflés. Ara bé, la Thessa sempre podrà crear un grup a Facebook del tipus “Jo vaig convocar una festa i van venir més de 1.600 persones”... i treure pit!

Per cert, la responsable de Salut d’Hamburg, Cornelia Prüfer-Storks, que és la responsable de la crisi infundada dels cogombres, viu a la mateixa ciutat que la Thessa. I ara que té els pagesos tan indignats–amb raó–, potser que aquests li organitzin una festeta a casa seva, no?

La banda sonora d’aquest post la posen els Sak Noel amb el seu Loca people. I és que la gent no hi és tota...