dijous, 7 de juny de 2012

Surt la Font de la Vila de Montblanc




La intervenció arqueològica que s’ha fet a la torre de Poblet, el torricó número set del recinte emmurallat de Montblanc, ha deixat al descobert l’antiga Font de la Vila, documentada des del segle XII, de la qual hi havia constància que es trobava localitzada en aquest indret si bé no es tenia la certesa que conservés íntegrament la seva estructura. La font, que va rajar fins el segle XIX, just abans que cobrissin el Riuot –el torrent que travessa la vila i que des de sempre ha fet funcions de claveguera–, ha aparegut intacta a tocar de la porta d’accés interior a la Torre de Poblet. De resultes de les excavacions ha aparegut un edifici amb dues voltes de pedra que servien de cisterna per a l’emmagatzematge de l’aigua de la font que hi arriba per la part posterior. També es manté l’empedrat original i algun graó de les escales que hi baixaven. En la paret que tanca una de les voltes s’ha descobert, reaprofitada d’algun altre lloc, una llinda de pedra que té dibuixades dues torres amb portal.

Els treballs arqueològics que ha dirigit Josep Maria Vila han permès delimitar el perímetre de l’antiga fortificació i corroboren una dada pressuposada: La Torre de Poblet, que es diu així perquè era propietat del monestir cistercenc, era la més gran de totes i l’única que no conservava una certa simetria amb les altres vint-i-nou torres. I té una explicació.

Per trobar la resposta però cal retrocedir gairebé sis segles i situar-se en temps del regnat de Pere III el Cerimoniós. El monarca català va ordenar, a meitats del segle XIV, fortificar la vila amb torres i muralles de manera que protegissin el nucli urbà. Era l’època de màxima esplendor de Montblanc, quan el municipi assoleix el major nombre d’habitants (vora dues mil persones) i es converteix en la setena població de Catalunya. Montblanc bullia d’efervescència: disposava de nous banys públics, era escenari de les primeres Corts Reials, recentment havia cobert amb volta de pedra una part del torrent Regina i havia començat la construcció de l’església gòtica de Santa Maria. Però aquell també era un període molt inestable amb constants guerres i conflictes. L’encàrrec reial de la fortificació va recaure en una persona de confiança: Fra Guillem de Guimerà, arquitecte de prestigi que també va dirigir la construcció de la muralla de Poblet.

La torre número set es va construir adjacent a una casa que pertanyia al Reial Monestir de Poblet. Hi ha un document escrit el 1374 i signat entre l’abat de Poblet, Fra Guillem Agulló, i els jurats de Montblanc, que determina la manera com s’ha de construir la muralla i la torre en aquest punt.

La construcció de la muralla ja estava avançada i amenaçava amb derruir bona part de la Casa de Poblet. L’abat Agulló, per evitar el risc de perdre la propietat, es va comprometre llavors a sufragar la construcció d’aquella part de la muralla i de la nova torre, a canvi que es respectés la planta original: “(...) perque la torre en dita casa és ja començada però no és prou defensable, farem o farem fer per tot el mes de març primer aquesta torre totalment defensable, pujant-la amb tapies de terra com ara s’ha començat, amb els seus merlets i una arqueria que miri i vigili directament sobre el cap del torrent que allí hi ha, al costat de la nostra casa, amb les nostres pròpies expenses i diners de dit monestir, talment que la vila i els seus habitants es puguin valdre i defensar amb dita torre si fos necessari (...)”. El poder de Poblet va permetre doncs variar sensiblement la simetria del recinte emmurallat i que, en aquest cas i de manera excepcional, fos la fortificació la que anés a buscar la Casa de Poblet per integrar-la al conjunt.

L’historiador montblanquí Jaume Felip també és de l’opinió que “la comunitat cistercenca va assumir les despeses vinculades de la construcció de part de la muralla i de la torre, amb tota mena de detalls, com ara merlets, espitlleres o cantoneres de pedra, per preservar la casa i el patrimoni que tenien a la vila”. Tot i que es desconeix el moment en què la casa i la torre canvien de mans, Felip considera probable que fos al segle XVII, abans de la desamortització, “entre d’altres motiu perquè aquesta zona de Montblanc no estava ben considerada pel fet que al costat hi passava el Riuot”.

La casa de Poblet era un edifici rectangular de més de 10 metres d’amplada i uns 15 de llargada dins del qual es conserven els arrencaments de fins a tres arcs de diafragma que servien per sostenir les bigues de la coberta. Els monjos construeixen la torre de la muralla agafant tota l’amplada del seu edifici (escurçant-lo per la part exterior) de manera que en planta baixa mantenen intacta la seva propietat i en alçada fan pujar la torre. És per aquest motiu l’anomenada Torre de Poblet té una amplada significativament més gran que la de la resta. 

L’alcalde de Montblanc –i arqueòleg–, Josep Andreu, destaca la importància de la intervenció: “Més que una torre sembla un petit castell dins la muralla, perquè la planta de la Casa de Poblet pràcticament en fa quatre de la resta de torres”. Andreu diu que ara “cal comprovar que no hi hagi un nivell inferior a la font medieval”. La intenció de l’Ajuntament és recuperar i rehabilitar aquest espai: “Haurem d’analitzar amb la Direcció General de Patrimoni com ordenem aquest espai, però entenc que no ha de ser com una torre més, sinó com un conjunt de gran valor dins del recinte emmurallat de Montblanc”, remarca Andreu.

Un altre escull que caldrà superar serà l’econòmic. “En temps de crisi es fa més complicat trobar finançament. Amb tot, haurem de ser imaginatius i perseverants”, diu Andreu, que en el programa electoral va deixar clara la seva voluntat de traslladar l’Institut Municipal de Cultura a la torre de Poblet.



Integrar el Riuot a les rutes

A tocar de la Torre de Poblet baixa el torrent Regina, conegut popularment com a Riuot, que en orígen feia de límit del primer nucli medieval de Montblanc. Amb el temps, però, el municipi va créixer més enllà del torrent i aquest va quedar integrat en el nucli urbà, utilitzant-se com a conducció de les aigues brutes. El torrent entra al municipi per l’antiga església de Sant Marçal, travessa la plaça Major i recull els desguassos de tot el nucli antic de Montblanc per acabar abocant els residus fora del clos de muralles.

L’arqueòleg Josep Maria Vila considera que la claveguera medieval és “d’un gran valor patrimonial” al tractar-se d’una obra singular de l’època que encara avui compleix la seva funció. L’alcalde, Josep Andreu, diu que estan valorant la possibilitat d’incloure una part del recorregut del Riuot com a ruta turística de la vil·la Ducal: “El projecte ni tan sols existeix, però és una possibilitat que prendrà forma en funció del que ens diguin i recomanin els arqueòlegs i els arquitectes”. La incorporació del Riuot a les rutes turístiques comportaria que prèviament es construís una nova canalització de les aigües brutes a un nivell inferior.



Una plaça per acollir un 'Palio' medieval

Montblanc és Montblanc i Siena és Siena. Els dos municipis no tenen cap fil històric que els lligui més enllà de les respectives èpoques d’esplendor que van viure a l’Edat Mitjana i al Renaixement, respectivament, i de fet ambdues ciutats ni tan sols estan agermanades. Montblanc compta amb un extraordinari patrimoni artístic i cultural, i explota bona part del seu atractiu turístic aprofitant l’aparador de la Setmana Medieval –que precisament se celebra aquests dies–, mentre que Siena, una de les perles de la Toscana, excel·leix també pel seu impressionant conjunt arquitectònic i monumental i té en el ‘Palio’ un dels grans reclams turístics.

A partir de l’any que ve, però, hi haurà més similituds entre les dues ciutats. L’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, té entre banya i banya convertir la plaça de Sant Francesc en la particular Piazza del Campo de Siena per a celebrar-hi un ‘Palio’ medieval un cop a l’any. El ‘Palio’ de Siena és una competició entre els diferents barris (contrade) del municipi toscà, d’una rivalitat extrema, que pren la forma d’una carrera hípica d’origen medieval en la qual els genets (fantini) munten sense selles, i que se celebra dos cops a l’any: el 2 de juliol es corre el Palio di Provenzano (en honor a la Verge de Provenzano) i el 16 d’agost el Palio dell'Assunta (en honor de la Assumpció de la Verge).  De fet, de ‘Palio’ n’hi ha molts més repartits per tota Itàlia, encara que el de Siena és el que compta, amb diferència, amb més prestigi.

Josep Andreu pensa en el ‘Palio’ com a concepte, si bé avança que en cap cas “no serà una còpia del de Siena, perquè és incomparable”. Per tant, la cursa que es projecta a Montblanc tindrà una personalitat pròpia i s’ambientarà en el context de la Setmana Medieval per mirar d’estirar encara uns dies més un festival que a hores d’ara compta ja amb un gran èxit d’assistència. “És un projecte que cal donar-li forma, però que ambientarem en la lògica del municipi i de la història local”, avança Andreu. De moment, qui hagi visitat Siena i conegui Montblanc s’adonarà que les rajoles de la nova plaça de Sant Francesc s’han fet seguint el model de les que adornen la Piazza del Campo.

La plaça de Sant Francesc, que pràcticament ja està enllestida i que s’inaugurarà després de la Setmana Medieval, atorga a la capital de la Conca de Barberà un nou argument per a la celebració de tot tipus d’activitats culturals i socials a l’aire lliure. L’espai és privilegiat perquè es troba entre el convent de Sant Francesc i el recinte emmurallat, i tot plegat li confereix un aire monumental.

Un convent molt més extens

La urbanització de l’entorn de Sant Francesc per construir la nova plaça ha anat precedida d’unes prospeccions arqueològiques per determinar com era l’antic monestir. De sempre s’havia cregut que més enllà del mur del segle XVII només hi havia els horts dels monjos. Res més lluny de la realitat. Les excavacions han deixat al descobert noves estructures connectades al convent que permeten assegurar, avui, que el convent era molt més gran que la planta que es conserva dempeus.

L’arqueòleg Josep Maria Vila assegura que el convent de Sant Francesc “no era gens ostentós, ja que els franciscans feien vot de pobresa, però sí molt extens en superfície, probablement perquè durant una època va tenir molts seguidors i contínuament captaven vocacions”.

Al costat de Sant Francesc i al davant de la nova plaça s’hi construeix el Centre Cultural Anselm Turmeda, valorat en 3 milions d’euros. En aquest cas, els treballs arqueològics han trobat una capella mortuòria del segle XVIII, un petit celler pel consum propi i altres estances. L’obra integrarà antiguitat i modernitat. El claustre s’està refent amb formigó, respectant les mides i la traça original.



Article publicat a La Vanguardia (edició Tarragona) el 27 d'abril de 2012

Avui no li busqueu segones lectures a la cançó que acompanya aquesta blocada. Simplement tenia ganes de posar els Quart Primera



Cap comentari: