Ahir, quan parlava de recobrar els sentits em referia, en part, a tornar-te a emocionar en veure un paisatge amb tonalitats i traces que semblen haver sortit de la paleta d'un pintor del renaixement. Colors que semblen difícils d'aconseguir, ja sigui amb els ocres terrosos i grocs pàlids dels sinuosos paisatges de la Val d'Orcia (Patrimoni Immaterial de la Humanitat) o amb els camps de girasols que avui hem retrobat per a delit dels nostres ulls i tranquil·litat de la nostra ànima; o ja sigui amb la varietat de verds de les vinyes de Montalcino i els boscatges que l'embolcallen. I un cel blau que juga amb els núvols i que guanya intensitat segons com, segons quan.
Aquest matí hem visitat l'Abbazzia de San Galgani, formada per una nau central impressionant desprovista de teulada que si bé li dona un aire de destrucció i decrepitud, els camps de girasol i els collinare que l'envolten li atorguen vida i el converteixen en un paisatge privilegiat i d'obligada visita.
A una hora de cotxe hi ha Montalcino que, situat en ple cor de la Val d'Orcia, esdevé un dels paratges naturals més impressionants de la Toscana i un dels temples vinícoles per excel·lència del país transalpí. Aquí s'hi fa el Brunello di Montalcino, una denominació d'origen de qualitat, i és a tocar d'un altre temple dels sentits, Montepulciano, on s'hi fa el vi Nobile. Pujar fins a Montalcino a través de les sinuoses carreteres i carreteretes té premi per als sentits, com quan recorres els paisatges del Priorat, i si et canses de pujar amb tanta corva sempre et pots aturar en una de les centenars de fattorie o cellers de la zona per tastar el vi i comprar.
L'altra part (de recobrar els sentits) té a veure amb la gastronomia, però com que en aquest bloc m'hi estic acostant perillosament i té prou entitat per merèixer un capítol a part, ho deixo per més endavant. De moment us ofereixo aquest altre tast...per la vista!
1 comentari:
Ei que falten més comentaris
Publica un comentari a l'entrada