dijous, 16 de juny del 2011

Twitter post-electoral i l’efecte dels 100 dies



Fent neteja al Google reader m’he trobat amb un parell de blocades que m’han cridat l’atenció. Ambdues són de politòlegs i excel·lents comunicadors: Albert Medrán i Pau Canaleta; o el que és el mateix, @medri i @paucanaleta respectivament a Twitter.
Algunes de les conclusions a les què arriba @Medri és que “tots els candidats que han deixat de conversar a Twitter han perdut les seves eleccions” i que “d’entre els candidats que ja han abandonat Twitter, la majoria van piular per última vegada hores abans de l’inici de la jornada de reflexió”.Medrán titula un post publicat el 30 de maig, per tant una setmana després de les eleccions del 22M: El 20 per cent dels candidats no participa a Twitter després de les eleccions. I escriu: “Era el gran dubte. Seguirien participant en les xarxes socials els polítics després de les eleccions? A Twitter sembla que sí. De fet, vuit de cada deu candidats autonòmics segueix conversant a Twitter. La resta, es va plantar fins i tot abans del veredicte a les urnes”.
Albert Medrán emmarca l’objecte del seu anàlisi en els candidats de les eleccions autonòmiques… Però, i si ens fixem en les municipals? I si ens centrem a Tarragona? Coincideixen els resultats?
D’entrada podem dir que les eleccions del #22M a Tarragona han estat experimentals pel que fa a Twitter i la resta de xarxes socials, doncs la majoria dels candidats (no tots) van obrir-se els perfils pocs mesos abans dels comicis. I una altra. Pel que s’ha vist també, en la majoria dels casos no era el candidat qui gestionava les eines –tot i que puntualment anés fent piulades o penjant comentaris a Facebook– sinó que eren els equips de campanya qui mantenien l’actualitat dels canals 2.0.



Primera coincidència: la llista més votada –la que encapçalava el socialista Josep Fèlix Ballesteros (@BallesterosxTGN)– ha anat refrescant gairebé a diari el seu canal Twitter i després de la nit electoral ha fet vint-i-nou piulades (una per dia, en el tancament d’aquest escrit).
Segona constatació coincident: els partits que han perdut les eleccions han mantingut els respectius twitters en un perfil baix. La convergent Victòria Forns (@victoriaforns) ha escrit des del #22M tres piulades i el popular Alejandro Fernández (@AlejandroxTGN), cap, el mateix nombre de twitts que l’ecosocialista Arga Sentís (@argasentis). Mentre, el republicà Sergi de los Rios (@sergidelosrios), avui ja fora de l’Ajuntament, també ha escrit tres missatges curts.




Caldrà veure, ara que s’ha constituït el nou ajuntament, quin paper prenen les xarxes socials, i concretament Twitter, amb vistes a la nova legislatura: si hi ha continuïtat o, pel contrari, es deixa en estat de semi-abandonament, fins els pròxims comicis, encara que sigui a risc de dinamitar la reputació on-line.La baixa intensitat piuladorade les dues formacions que fins a darrera hora han estat mesurant la possibilitat de formar un govern alternatiu revela que, si més no pel que fa a l’hora de negociar un possible pacte, s’han estimat més comunicar en l’escenari real i personal més que no el virtual, on en canvi sí que hi havia una gran expectació pel que s’estava cuinant i un ric debat.
La blocada de Pau Canaleta va en una altra direcció: Alcalde, aprofita els cent primers dies. En el seu escrit, Canaleta recomana a tots els alcaldes acabats de triar que aprofitin, sobretot, els cent primers dies de govern, i en un to personal i directe diu: “Encara que no en siguis conscient, el que facis aquests propers tres mesos, marcaran tot el teu mandat. Així que mesura bé cadascuna de les teves decisions”.
Segons Canaleta, la ciutadania, un cop celebrats els comicis, vol saber qui seran els nous regidors –que durant la campanya han quedat eclipsats pel candidat–, quines responsabilitats tindran cadascú, quines àrees dirigiran, quins seran els nous càrrecs de confiança… “Però sobretot –afegeix– el que veritablement vol saber és quines seran les prioritats del govern (…). I això, el govern ho ha de mostrar al llarg dels primers cent dies, perquè és quan la ciutadania encara està atenta als moviments del nou equip”.
No sóc ni psicòleg ni sociòleg ni politòleg i, per tant, desconec quina és la clau que motiva la gent –sobretot els que encara no s’han decidit per cap opció– a anar a votar a un o altre partit. Però sí que en més d’una ocasió he pensat que la ciutadania no té memòria històrica i que va sovint a les urnes influenciada pelsinputs que ha rebut més recentment. Per tant, en aquest cas no tindria tant clar si on cal esmerçar esforços és en els primers cent dies, o en els darrers, això sí, sempre que hi hagi una feina feta al darrera.
Segur que una bona arrencada és decisiva, com imagino que ho deu ser una bona culminació de la feina feta. Perquè sinó, hi ha el perill que la legislatura es visualitzi com una “arrencada de cavall, parada de ruc”.


La banda sonora d'aquest post la posa El último de la fila amb el seu Como un burro amarrado en la puerta del baile...





Article publicat al diari digital www.tarragona21.cat el 16 de juny de 2011