diumenge, 30 de maig del 2010

Zai Jian, Shanghai



Quan llegiu aquesta darrera crònica del viatge a Shanghai ja estarem a punt de volar cap a casa i de dir Zai Jian (adéu) a la ciutat que ens ha acollit meravellosament aquests vuit dies. Només arribar semblava que les hores costarien de passar, però a partir de mitja setmana tot ha anat molt ràpid, extremadament veloç, sobretot perquè no hem parat quiets ni un moment.

El darrer dia, però, tot ha anat a un altre ritme, conscients que passàvem les darreres hores a la capital financera i econòmica de la Xina. Per fi hem actuat en un horari propi de les places castelleres del nostre país, vora la una, i aquesta vegada ho hem fet davant del pavelló espanyol que avui commemorava el dia de Catalunya. Ha estat el primer dia que hem comptat amb una nodrida representació institucional del nostre país, encapçalada pel conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet. També en aquesta darrera diada ens han acompanyat els castellers de Hangzhou, que ens han donat un cop de mà a l’hora de tancar les pinyes i que per primera vegada han actuat fora de la seva fàbrica.



El resultat ha tornat a ser òptim: 3d8, 2d8f, 4d8, 5d7, 4d7, i dos pilars de cinc. Els castellers de Hangzhou, per la seva banda, han tornat a demostrar les seves habilitats –només porten un més assajant i la colla és formada integrament per majors d’edat, a excepció de l’enxaneta, que és una mica més jove, però no us penseu que molt més- i han plantat sense problemes el 4d6 i el 3d6, desfermant l’eufòria de la plaça, amb un públic majoritàriament xinès. Els ha anat tant bé que per la Diada Nacional de Catalunya els han ofert actuar a l’Expo per tal que hi hagi castells!


 A l’actuació d’avui també ens ha acompanyat el corresponsal de TV3 a la Xina, Sergi Vicente, que s’ha atrevit a acomiadar la crònica (suposo que ho haureu vist per TV3, al TN Migdia) pujat dalt d’una pinya i després de fer el pilar de quatre. A la baixada, el Sergi ens ha explicat les emocions de pujar en un castell i ha reconegut que per informar de castells, sovint caldria fer aquesta pas d’apropar-te més a les colles i participar-hi. Hem quedat que ens tornarem a veure a Valls a l’època de les calçotades!



I amb aquesta anècdota, i amb l’intercanvi d’obsequis amb les autoritats, ens hem acomiadat de l’Exposició Internacional de Shanghai. Ha estat una experiència brutal per a nosaltres, sobretot, però vull pensar que per a ells també, que han descobert una cultura amb uns valors solidaris, de germanor, de compartir un projecte i l’esforç comú que fins ara desconeixien.

En sortir del recinte hem anat a dinar per darrera vegada tots plegats, en un restaurant al costat dels embarcadors on l’altra dia vam fer un creuer pel riu Huangpu. I tot seguit, sense temps per haver paït el dinar, ha esdevingut la gamberrada de l’excursió, per dir-ho d’una manera. A Shanghai en totes i cadascuna de les actuacions, a excepció de les que vam fer a Hangzhou, a la colònia d’Antex, ens han posat unes tanques de seguretat que, de vegades, eren reforçades per un cordó policial. En cap moment han deixat que els espectadors, la gent que visitava l’Expo, es posés a la pinya perquè entenien que era una activitat de risc. Però quan vam descobrir el Malecon, el llarg passeig a través del qual es pot observar el magnífic sky-line de Shanghai, molts vam pensar que no podíem marxar de la ciutat sense fer un castell amb aquesta línia de fons. Així que hem planificat, com si es tractés d’una flashmob, una actuació per sorpresa i aixecar en el menys temps possible –és a dir, abans que vingués la policia- un castell i un parell de pilars. Hem baixat dels busos a correcuita, ens hem plantat al bell mig del Malecón i hem aixecat dos pilars de cinc –un dels quals amb l’Alexis al terç- per a deliri dels espectadors que a aquelles hores ja es feien fotos amb el fons de Shanghai. Quan baixaven els pilars s’han personat els primers policies, però lluny de fer-nos fora ens han començat a fer fotos amb els mòbils. Hem aprofitat aquest moment per tancar la pinya del 3d8. Crec, sincerament, que hem fet el tres de vuit més ràpid de la història. I una altra vegada, un mar de flashos. Aquesta vegada sí que han vingut reforços, que ens han demanat educadament que desallotgéssim el passeig. Però encara hem tingut temps de fer-nos una fotografia de grup (que és la que encapçala aquest bloc i que m'ha cedit el Jordi Badia) amb la col·laboració dels propis policies, que ens han protegit de les masses de gents que se’ns tiraven al damunt per fer-nos fotos.



La resta de la tarda ens hem repartit, uns han visitat -era una excursió opcional- un taller de seda natural, i els altres hem aprofitat per fer les darreres compres. Sort que l’agència que ens assessora i ens guia en aquest viatge se la sap llarga i des de primera hora del dia han col·locat una gran bàscula per anar pesant les maletes, no vagi a ser que ens passem del pes màxim permès -20 quilos per maleta- el que suposaria pagar una multa de 50 euros per cada quilo excedent.

Per cert, l'hora de sortida de l'hotel aquesta matinada està prevista cap a les 4:00. Us imagineu com han passat les darreres hores la majoria de castellers. Us en deixo un parell de mostres...

 

Com he fet al llarg d'aquests dies, us deixo amb algunes fotos comentades de les darreres hores:
El món al revés. El casteller Jordi Güell entrevistant per TV3 el corresponsal a la Xina, Sergi Vicente. Quin tio més maco!

L'Ito preparant la canalla abans d'entrar a plaça. Enhorabona la feinada que ha fet l'equip de la canalla en aquest viatge. Un 10!

L'Anna i l'Enric, al temple budista de l'ànima amagada. És impressionant i de visita obligada si aneu a la Xina.

La Yoli i la Gemma, posant davant d'una de les figures monumentals del temple budista.

La guia xinesa ens assegura que cada vegada que un grup català visita el pavelló dels 500 deixebles, del Temple de l'Ànima Amagada li diuen que aquesta figura és calcada a la d'un conegut polític català... Fàcil, fàcil, no? Ja ho heu endevinat?

dissabte, 29 de maig del 2010

Tres de nou amb folre a la Xina!



 Avui toca començar per l'hora H, sense l’ordre cronològic de les hores del dia que menaven fins ara aquests relats. Avui toca obrir aquest post explicant la gesta d’haver descarregat el tres de nou amb folre a Hangzhou (Xina), el primer castell de nou pisos que es basteix i es descarrega més enllà de les fronteres dels Països Catalans.

Avui m’he emocionat com feia molt temps que no ho feia; potser des del tres de deu amb folre i manilles que ens va donar el Concurs de Castells de Tarragona del 2000. Avui he vist plorar i he sentit sanglotar molta gent dins la pinya quan encara baixaven els quints però el castell ja se sentia descarregat. Avui em tremolaven les mans quan, instants després de la fita, intentava penjar el missatge a Twitter i a Facebook per no fer patir més la gent que esperava notícies. I de fet tot ha estat informar del que havíem aconseguit, descarregar el tres de nou amb folre, i ens han començat a ploure missatges de tot arreu, especialment de Valls, però també de Vilafranca, de Xile... Eren les 11:24 del matí a Hangzhou, les 5:24 de la matinada a Catalunya. Però per a molts, el despertar no podia ser més dolç.

L’èxit d’aquesta empresa òbviament és de la Colla Vella, que per això s’ho ha currat (i de quina manera!), però també és extensiva al conjunt del món casteller, a tots els castellers i castelleres d’arreu que dia a dia, assaig a assaig dignifiquen i reforcen els valors d'aquesta tradició cridada a ser proclamada, dintre d’uns mesos, Patrimoni Immaterial de la Humanitat.


I això que fins a darrera hora hem tingut una sèrie d’entrebancs que semblaven voler evitar l’intent. Una intoxicació alimentària va fer que el dia abans uns quants castellers no poguessin viatjar amb la colla a Hangzhou i s’haguessin de quedar a Shanghai. A més, en les hores posteriors altres components van anar incrementant la llista de baixes. Però la determinació era ferma i aquest matí tots els desplaçats a Hangzhou no s’ho volien perdre. El castell de nou ha anat de sortida i s’ha aconseguit amb aparent facilitat. I el que explicava. A la sortida del pis de sisens, alguns castellers de tronc ja ho celebraven mentre que el folre i la pinya difícilment podien contenir l’emoció. Han estat uns moments màgics que cadascú recordarà per sempre més, n’estic segur. Fins i tot els castellers xinesos i el públic, que inicialment no acabaven d’entendre tanta eufòria, s’han sumat a la celebració convertint la plaça –plaça de nou!- en un mar d’abraçades, crits i encaixades. Després del tres ha vingut el dos de vuit amb folre i com a tercer castell hem optat pel sempre espectacular tres de set aixecat per sota, que ha estat llargament ovacionat. Un pilar de cinc i dos de quatre han servit per posar punt i final a una diada que entrarà al memorial de gestes castelleres.



Demà és la darrera actuació a la Xina, i la farem a l’Exposició Internacional de Shanghai, davant del pavelló d’Espanya. Per tant, demà més...

Avui he considerat per motius obvis que tocava parlar més de castells que no pas de cap altra cosa, amb tot, us deixo amb una vintena de fotos comentades d’altres activitats i anècdotes viscudes les darreres hores:

 De sorpresa en sorpresa. Els xinesos ens han volgut fer sentir com a casa i ens han preparat una degustació de calçots (tot i que per ser justos hem de dir que no tenien la IGP i que més aviat eren porros) amb la típica salsa. No cal dir que ens els hem acabat gairebé tots...

El Jordi Amat, atacant un calçot.

El cap de colla, Xavi Pena, també s'ha animat a tastar-los.

El Jordi Sans i la Laura Figuerola, fent una demostració als xinesos...

 Aquí, l'Àngel i el Kevin...

Hi ha hagut germanor entre els castellers catalans i els xinesos, i uns i altres ens hem fet multitud de fotografies com a records.

Foto de grup amb castellers de les dues colles.

El Jordi Badia i el Francesc Rebull, amb un grup de xinesos de Hangzhou.

El Llorenç Mallorquí, amb una nena xinesa als braços.

L'Esther i el Txema, de Vilallonga, amb un xinès amb el vestit tradicional de Hangzhou i una màscara.

Fent amistats...

L'Àngel Zazo, amb els cascos de la canalla.

Obsequis de la Colla, a les autoritats de l'empresa de Hangzhou que ens ha contractat.
El Flori i l'Arnau Flix saltant a la corda, envoltats de xinesos.

Dos pilars de quatre fet de dalt a baix, pinya inclosa, per les dones de la colla.

Els grallers de la colla tocant una peça local i molt 'nostrada', el Ball de la Mulassa...

...i el Manel i el Miquel que fan de Mulassa.

I d'aquesta darrera foto, que m'han cedit, sabrieu dir-me qui són?

divendres, 28 de maig del 2010

El dia que descobrim els castellers xinesos i plantem el dos de vuit amb folre



Divendres 28. Avui fa una setmana que vam marxar de Valls en direcció a Shanghai, i ja s’apropa el viatge de tornada. Per fi hem pogut descansar una mica i esgarrapar unes hores per mitigar la son. Amb tot, el dia ens reserva una petita sorpresa en forma de pluja que fa que, per primera vegada des que som aquí, s’hagi de suspendre l’exhibició prevista a l’Expo de Shanghai. A canvi, ens donen lliure fins a l’hora de dinar, quan haurem de marxar cap a Hangzhou per fer una actuació castellera i quedar-nos-hi a dormir.

Tenim unes tres hores per seguir comprant, per visitar nous temples, per descansar a l’hotel, per tombar, per provar nous plats de la cuina local... però uns quants ens decantem per uns massatges que fan al carrer de darrere mateix de l’hotel. Quan hi entrem ja veiem que no ens podran agafar a tots,perquè a aquelles hores del matí encara tenen poc personal i quan s’hi posen no tenen cap pressa. Una filosofia diferent a la nostra que sempre correm per tot. A saber: una hora de massatge als peus i a les cames costa 300 yuans o, el que és el mateix, 3 euros. Si hi afegeixes l’esquena i un massatge facial, 600 yuans (6 euros), i el massatge  dura...dues hores! És un espectacle veure treballar els i les massatgistes, que de tant de practicar han desenvolupat una mena de durícies a dalt dels dits. A més, quan entres et fan seure en una mena de sofàs ronyosos que es veuen des del carrer i, és clar, només fa que passar gent de la colla fent broma.



Dinem cuita-corrents a l’hotel cap a les 14:00 i pugem a l’autobús que ens ha de portar a Hangzhou. Ens avisen que el camí és una mica llarg i que es farà pesat, i no ens enganyen. Després de gairebé tres hores per l’autopista més irregular en la què hagi viatjat mai, arribem a la fàbrica Antex, de Hangzhou, on ens han contractat i pagat bona part de les despeses de l’exhibició. El recinte és immens i recorda les antigues colònies fabrils. La gent viu dins la fàbrica, on hi ha tot tipus de serveis: rentadores industrials, menjadors, restaurants, sales de jocs, quioscos, tendes, caixers automàtics. Però el que més ens sorprèn no és això sinó el fet que quan entrem a la plaça en cercavila i a toc de gralles i timbals, ens trobem a banda i banda més de dos-cents castellers xinesos amb la camisa rosada, la faixa i els pantalons blancs. No cal dir que l’empresa en qüestió és textil. Formats com si estiguessin a l’exèrcit, ens regalen una ovació de les que tardarem temps en oblidar.


 L’exhibició a Hangzhou és la millor que hem fet per terres xineses i per primera vegada hem pogut completar tres castells de vuit. No cal dir que fer això a l’estranger és un mèrit, immens però fer-ho tant i tant lluny de casa és una fita històrica. A més, els castells avui surten brodats, tant el 3d8 amb el què obrim plaça, com el 2d8f, i també el 4d8. Després, a més, hi hem afegit el 5d7 i després dels pilars hem fet una prova de 3d9f fins a sisens que invita a l’optimisme.

Els castellers xinesos, que s’han posat a la pinya i han participat activament en cadascuna de les construccions, ens han regalat a l’acabar l’actuació un 4d6 amb el què hem flipat. Demà provaran el 3d6, i en un mes que fa que assagen, ja han provat el castell de set pisos, tot i que els va caure. Val a dir, però, que tots els seus castellers són majors d’edat, incloent-hi el pom de dalt; vaja, com una colla universitària! El corresponsal de TV3, Sergi Vicente, també comença al·lucinar amb tot plegat: aquesta Xina castellera no la coneixia! Així que no para d'enregistrar imatges i passar cròniques, ara pel Comarques, ara per l'InfoK, ara pels Telenotícies.

A l’hora de sopar celebrem dos aniversaris més i el cap de colla anuncia que si tot va bé, li agradaria provar el castell de nou demà dissabte. L’hora de l’actuació serà a les 12 del migdia, les 6 del matí a Catalunya. Així que quan la majoria de vosaltres us aixequeu, ja sabreu si hem aconseguit aquesta fita història. Bona nit Catalunya, demà més.

Com cada dia, us deixo amb algunes fotos comentades:

 El Lluís Jové 'Quinto' celebra els 42 anys en terres xineses. La canalla de la colla li ha portat un pastís i li ha cantat els anys i anys per molts anys.

El David Andreu també ha fet anys, 37 en el seu cas, i per a ell també hi ha hagut un pastís sencer.

Fent cua i descobrint què hi ha per sopar... La veritat és que tant a Hangzhou com a Shanghai ens estan tractant molt bé i amb moltes atencions.

Hi ha qui es resisteix a fer servir forquilla i ganivet i ja que som a Xina s'esforça amb els bastonets tradicionals.

El 'Busi' júnior, el timbaler més jove, és tota una atracció a la colla i a fora. Aquí concedint una entrevista per l'InfoK.

La Gemma de Vilallonga s'ha fet la mestressa de la cafeteria de Hangzhou. Resulta que havien comprat una cafetera nova de molta qualitat, però no sabien massa bé com funcionava, i la Gemma, que porta una granja al Morell, els ha fet un màsters. Per cert, el cafè boníssim!

Una foto amb el drac de Barcelona




Un altre cop toca matinar i complir un programa atapeït d’actes, però el fet de visitar llocs diferents dins de l’Expo i fora d’ella és un al·licient. Avui deixem la plaça Europa –espai on hem actuat aquests darrers dies dins del recinte de l’Expo- per anar a l’Urban Place, on hi ha els pavellons d’algunes ciutats participants, entre elles Barcelona. L’actuació serveix per anar sumant castells de vuit, aquesta vegada li toca només al 4d8, però sobretot per provar nous castellers o homenatjar-ne uns altres, la qual cosa sempre s’agraeix. El balanç és del tot satisfactori: 2d7, 3d7s, 5d7, 4d7, 3d7, vano de cinc i un pilar de cinc en silenci a la memòria de l’Emili Manresa que fa emocionar tothom, no només els castellers, sinó també als guies, delegació de Barcelona i gent del públic a la qual prèviament se’ls ha explicat perquè en aquest pilar no sonaran les gralles i perquè avui els castellers porten un braçal negre.



L’ovació final –gent de la colla inclosa- retrona per tota la plaça. És el petit homenatge que hem fet a milers de quilòmetres i quilòmetres de casa per un casteller molt estimat.

Després de l’actuació hem anat a visitar el pavelló de Barcelona on hem tornat a visionar l’audiovisual sobre els valors i els atractius de Catalunya, i entre els quals hi som un dels grans protagonistes de les imatges. A la sortida, els responsables del pavelló ens han demanat de fer una foto de grup al voltant de la reproducció del drac de Barcelona, que és la imatge que encapçala aquest post. En aquesta estona hem pogut parlar amb el Sergi Vicente, el corresponsal de TV3 a la Xina i amb d’altres periodistes que ens han explicat la transcendència i l’impacte mediàtic que està tenint la nostra visita, i ens tornen a explicar el capítol dels nens xinesos que la policia va aturar prop del port de Shanghai quan anaven a provar una estructura de tres pisos: “Ho hem vist per la tele, no ens ha semblat complicat i volíem provar-ho”, es veu que han dit.



A continuació hem tingut unes hores de temps lliure que en el nostre cas (un grup de deu castellers i castelleres) hem aprofitat per fer compres al metro subterrani. Encara no hi havia baixat i he quedat sorprès al descobrir que es tracta d’una petita ciutat en el subsòl, plena de comerços i serveis, i de gent que t’estira de les mànigues perquè els compris a ells al crit de “amigo” i “barato”. Hem sembla que ja ho he comentat en un altre post, però això d’haver de regatejar per tot esgota que no vegis. La gent de la colla, però, s’ha doctorat en un parell de dies i treu anoracs amb forros polars Nordface, Titanium i d’altres marques de primera fila, o bambes Nike, Adidas, texans Levi’s, etc... per 10, 12 o 14 euros. Això sí, ens ho fan suar i la compra d’una peça (que generalment fem en grup per abaixar el cost) pot durar una hora amb un seguit d’exclamacions i representacions (ara marxo, ara criden, ara traiem els bitllets, ara ens seiem a terra...).


Les compres ens han robat el dinar i ja no hi ha temps per posar-nos res a la boca fins a l’hora de sopar. Ara toca anar corrent a l’hotel per canviar-nos i fer una dutxa ràpida per anar a una de les excursions opcionals, que pel que s’ha vist, s’hi va apuntar més de mitja colla. Els reclams són la Torre Jin Mao, de 420,5 metres d'alçada i 88 pisos als quals hi accedim amb uns ascensors que corren que se les pelen (en menys de 45 segons), un creuer pel riu Huangpu i un sopar en un restaurant giratori. Els tres llocs fan estralls entre les nostres càmeres i per primera vegada tinc la sensació de ser un turista japonès per Barcelona que ho fotografia absolutament tot. El sopar és de traca i mocador. Hem pagat 25 euros pel cobert però quan veiem el buffet lliure ens adonem que serà un dels àpats de la nostra vida i no deixem escapar l’ocasió: tot tipus de marisc, carns, peixos, formatges, sushi, pastisseria (em sembla que uns quants castellers hauran de revisar-se els nivells de sucre quan tornin a casa)...



Tornem a les habitacions que és molt tard, vora les dues de la matinada, però ens comuniquen que l’endemà ens fan una concessió a l’hora de despertar-nos: no marxem de l’hotel fins les 10 del matí. Ara bé, el programa serà dens: actuació al matí a l’Expo, davant del pavelló d’Espanya, autobús i cap a la ciutat de Hangzhou, on hi ha unes tres horetes de viatge. Avui actuarem i dormirem aquí, i no sé com estarà el tema de la cobertura. En qualsevol cas, us deixo amb unes quantes fotos de la jornada d’ahir:

 Els 'Magris' al costat del drac de Barcelona, a l'Expo de Sahanghai.

Veterans a la sortida del pavelló de Barcelona.

L'Octavi, amb un tigre dissecat del pis 88 de la Torre Jin Mao.

El Kevin i la Yoli, amb un Ferrari.

L'Ignasi i el Joan, en el creuer pel riu i l'skyline de Shanghai de fons.