dijous, 13 de març del 2008

Ligabue i Saviano




Avui, un parell de recomanacions: Luciano Ligabue, rocker de Correggio (Reggio Emilia); i Roberto Saviano, periodista i escriptor napolità.



Per als qui no conegueu encara a 'Liga', un rocker italià, us el recomano de totes, totes. La seva carrera va iniciar-se el 1990 amb el seu primer treball 'Ligabue' i d'ençà llavors ha anat guanyant adeptes i omplint sales (i fins i tot estadis tres cops per setmana!) per allà on passava; forjant-se un mite. Ara, divuit anys després, el cicló Ligabue arriba a Barcelona en la seva primera gira europea, tot i que malauradament em sembla que ja no queden entrades. Per aquells a qui els hagi entrat el cuquet d'escoltar alguna cosa seva, us recomano 'Picola stella senza cielo', 'Si viene e si va', 'Miss mondo 99', 'Questa è la mia vita', 'Bailamo sul mondo', 'Tu che conosci il cielo' o 'Buonanotte all'Italia', que en poc temps s'ha convertit en una mena d'himne pels italians de totes les edats. Aquesta és, per cert, una de les característiques d'aquest rocker italià, que no té un públic uniforme i model, sinó que la seva música i, sobretot, les seves lletres (perquè en el fons és un poeta) arriben a tothom, sense exclusió. En fi, ja em direu què us sembla i, si us agrada, potser m'animaré a fer-vos altres recomanacions musicals italianes que he anat descobrint els últims anys.



Roberto Saviano és més conegut a casa nostra, sobretot arrel de la publicació de 'Gomorra', el seu darrer llibre, que ha provocat que la Camorra hagi posat preu a la seva vida i que necessiti protecció. Saviano fila amb 'Gomorra' un relat esfereidor i colpidor de tot el què envolta el món de la màfia: "Quan tenia dotze anys vaig veure un home crivellat a bales. Tornava de l'escola amb uns companys, i alguns es van posar a plorar. Un policia estava al costat del cos. Ens va mirar i va escopir damunt del mort. 'Era un porc', ens va dir (...)".



Saviano, marcat des de la seva infantesa per la violència i corrupció de la màfia, narra amb un estil tan directe i dramàtic com real, a l'estil de Truman Capote (un dels pares de l'anomenat nou periodisme), com neixen i s'organizen els diversos clans, com operen, com es nodreixen, com es regeneren, com es financien, quines són les seves connexions, com maten, com s'amaguen i qui els defensen... L'obra valenta d'aquest jove llicenciat en Filosofia i Lletres s'ha convertit avui dia en un manual indispensable per comprendre l'entramat d'una de les principals organitzacions criminals del món, si no la més gran. L'any 2005 es va infiltrar, com a treballador, en diverses empreses al servei dels grans capos de la màfia, un pas tan agosarat com necessari per escriure en primera persona una obra que pot costar-li la vida. El resultat del seu llibre l'ha portat a fer afirmacions com "l'espectacle a Itàlia no s'ha de buscar a la Torre de Pisa, ni al Coliseu, ni als Ufizzi... uns quants dies al port de Nàpols, observant, n'hi ha prou per veure el que molts no volen veure. No hi ha un major espectacle que aquest". Ell ho va fer. Un valent.