dissabte, 22 de gener del 2011

Diari de les Decennals (V): Àlbums i cromos


Aquesta setmana m'he trobat en tres comerços del centre de Valls que els seus propietaris només veien entrar canalla es posaven a cridar com possessos: "se'ns han acabat els cromoooooooooos"... (acompanyat d'unes quantes ganyotes amb  llangardaixos i sargantanes). I quan ja no estaven a temps i tenien els buscardors d'enganxines dins els seus dominis, o es mig amagaven a la rerebotiga, o es parapetaven rere el taulell, o feien veure que parlaven per telèfon i miraven de desfer-se'n amb gestos i cops de cap que volien indicar que havien exhaurit les existències i que passessin via... De fet, he estat testimoni presencial, unes quantes vegades, de l'assalt d'aquestes ordes de crios a la caça i captura de les enganxines, i quan entraven en tromba, la veritat, feien respecte. 

Algun cas he de reconèixer que em va deixar preocupat, doncs tenia el botiguer/a (com m'agrada aquesta paraula!) en qüestió com una persona de paciència infinita i a prova de bomba. Alguns d'ells també han decidit penjar a l'entrada del negoci, un gran rètols: "Nos ens queden cromos". Però la majoria de la canalla hi ha continuat entrant, desconec si per desconfiança amb el missatge; si perquè, immersos en l'era digital, passen de llegir notes escrites a mà; o, senzillament, perquè entraven tant de pressa que ni es paraven a codificar la nota.

Sigui com sigui, el que ha demostrat la campanya de l'àlbum i les enganxines és que hi ha iniciatives capaces de dinamitar els nervis dels més tranquils. I la promoció del pòster de les festes, que s'ha d'anar omplint a base d'anar-hi enganxant els cromos que et faciliten by the face els diferents comerços, val a dir que ha funcionat d'allò més bé.

La proposta ha estat un èxit de participació tal que, al marge d'esgotar les existències i haver d'imprimir més àlbums i cromos a correcuita, als nanos els han anat succeïnt, en aquest afany recaptatori, els avis (què faríem sense els avis!), els pares, els tiets i tota la gamma de parents de l'arbre genealògic. De fet, les fotos que acompanyen aquesta crònica estan fetes en hores lectives, però això no va impedir que l'oficina de Turisme de Valls s'omplís de vetrans per aconseguir nous àlbums, no fos cas que es tornessin a esgotar...






La música d'aquesta tarda de gener, en què el dia cada vegada s'estira més i més, i en què ens trobem a les portes de les Decennals, és 'La tarda esclata', dels Mishima... Salut i Candela!