divendres, 19 de febrer del 2010

Heus aquí un líder digital



Sens dubte ha estat la foto del dia, reproduïda a gairebé tots els diaris, de paper i digitals (no confondre amb el "digitalisme" de la imatge), blocs i telenotícies. Però és que la instantània també ha triomfat a Twitter, Facebook i a la resta de xarxes socials. I allí on era impossible que arribés la imatge, com és el cas de les emissores de ràdio, he escoltat vertaders esforços i anàlisis pormenoritzats per mirar d'explicar i donar l'opinió de l'estampa impagable. I en certa manera és lògic i natural que així sigui, que voleu que us digui. En plena era de les noves tecnologies i de la societat de la informació,  per tant, en la sacrosanta era digital, heus aquí un líder digital amb tots els ets i uts (con todos los etos y utos).  I ves per on! Quan tothom, tret dels Estats Units (que ja el tenen), malda per descobrir o fabricar el seu propi miniObama -el que en un altre temps s'anomenava "mirlo blanco"- resulta que els nostres veïns ja el tenen i  a més és de la capital, del centre de la pell del toro!

Així que, ensumant l'èxit de la fotografia, de bon matí m'he decidit a preguntar a la parròquia feisbuquiana què els suggeria la imatge del nou líder digital, antic Cid de les Espanyes. I les aportacions han estat moltes i diverses, i aprofito l'avinentesa, ara, per agrair l'esforç que heu fet de sintetizació, originalitat i, sobretot, decència dels comentaris. Miro de posar-hi cullerada avisant als lectors més sensibles que a mi em serà més difícil aplegar en aquestes línies les tres virtuds que us he destacat. 

¿Què em suggereix la imatge del líder mai-no-suficientment-valorat-i-sovint-injustament-vilipendiat brandant el dit del mig?

D'entrada he de reconèixer que, com molts de vosaltres, m'he fixat amb la figura pixelada de l'home del darrera (per cert, gran posició castellera). No trobeu que així pixelat guarda una retirada amb el gran Borbó? Que devia pensar, l'home? Reia o somreia còmplice o volia que se l'empasés el terra?

Pel que fa a l'Ansar (així li deia l'altra "criminal de guerra", George Bush, en alusió a la pancarta que va encendre el seu toro Osborne interior), a mi no m'ha sorprès el seu domini digital.  Cony, que parlem d'un estratega, un home preparat per a la vida moderna, que s'ha cobejat amb tots els grans líders mundials i que, fins i tot, ai las, ha posat les seves potetes damunt la taula d'una cimera del G-8, al Canadà, en presència de Bush, al que li va faltar temps per imitar-lo... O va ser al revés?

No el conec personalment, a l'Ansar (a Bush, tampoc) però en la intimitat no me l'imagino pas parlant en català i recitant Verdaguer com ens va voler vendre, sinó així com l'han caçat, bastorro com una ballarina en xiruques dansant la música del telediari; fent burilles, retenint-les amb el polze i disparant-les amb el mateix dit femení (ei, que ho ha dit la Rita Marzoa -no confondre amb la Barberà-, consti en acta); repassant les cuques del cuir cabellut per després posar-se-les a la boca; eructant a cada glop de cervesa o coca-cola que va gola avall; i fent anar els diferents dits de la mà per expressar els seus instints més primaris. I això que no li cal a ell, home amb un gran domini dels diomes. Qui no recorda els seus discursos en castellà, espanyol, mexicà, madrileny o vallisoletà...? "Estamos trabajando en ello..." (amb una mala imitació de la veu de Cantinfles).

Ja sé que la patent Mr. Bean és de ZP i no seré jo qui se la negui. És més, trobo que són clavats! Però el gest de l'Ansar m'ha recordat aquelles vacances de Mr. Bean a Califòrnia, fent "la peineta" a tot quisqui mentre el condueixen en un cotxe descapotable de camí cap a l'aeroport que l'ha de retornar a casa per a descans dels californians.

Hi ha una dita que diu que "quan l'ase no brama remena la cua" (no cal que la busqueu, que me l'acabo d'inventar). En aquest cas hi afegiria "quan l'Ansar no brama, aixeca el dit".

A veure, una cançó que pugui relacionar amb aquesta entrada... Ràpid... Va sí. Mi agüita amarilla, dels Toreros Muertos, amb un vídeo cutre-de-la-muerte...