divendres, 28 de gener del 2011

Diari de les Decennals (VIII): Candela remullada...


Els vallencs, que estem acostumats a mirar enlaire ja sigui per admirar els castells, per a menjar calçots, per beure amb porró o per a fardar de campanar, des d'ahir tenim un motiu més per alçar la vista cap amunt... Cony de pluja! Si la cosa anés entre sants i verges el resultat d'ahir seria clar i indiscutible: Sant Pere 1 - Candela 0. I au, cap a casa amb la cua entre les cames i el paraigües ben estés. Tants dies passant per davant del marcador, que si compte enrere, que si 3-2-1, que si tot apunt, i al final l'imponderable que obliga a ajornar per a demà al vespre l'espectacle inaugural. Ens han robat un dia i només ens en queden nou! #Si-es-que-es-de-ser-inútiles! que dirien a l'APM. Iep, i ves que entre tanta càmera i tanta tele com hi havia a l'aguait no hi acabem sortint! En fi, paciència que això només ha fet que començar, i les ganes de festa no quedaran aigualides per quatre gotes. Ara, com demà continuï el mal oratge, potser que cridem a la mobilització devota dels vallencs/ques per a demanar a la Verge que obri un segon miracle que ens permeti gaudir de la festa, a la seva salut! Doncs això, salut i Candela!


La cançó d'avui estava cantada. Plou al cor. Serrat.