El Palio és el Palio

"El Palio és el Palio. És un univers que no s'explica amb adjetius ni substantius. S'ha de viure..."

La frase no és meva, però la faig meva. Correspon a un dels tants sienesos que ens els dies previs a aquesta festa l'escup una i altra vegada a periodistes i foranis que volen saber de què va això del Palio abans d'hora, abans de viure'l. Però el Palio s'ha de veure i s'ha de viure. Per això, aquesta blocada no pretén res més que explicar unes sensacions, les meves, viscudes en dos Palio consecutius.

En primer lloc hauria de començar donant les gràcies a l'Anton Dilla, company de fatigues castelleres, sense el qual no hauria conegut mai la màgia ni l'emoció d'aquesta festa meravellosa, si més no, guiada pel mestratge de qui n'ha viscut una desena i s'ho coneix pràcticament tot. L'Anton es coneix els fantini (genets), els havalli (cavalli ò cavalls) en dialecte toscà, i la litúrgia de tot el que envolta Il Palio. I és clar, viure una festa de la mà d'una persona que en coneix tots els secrets, és un privilegi que no té preu. És com si una persona que no coneix ni ha vist mai els castells visqués una diada de santa Úrsula (aquí entendreu que escombri cap a casa) al costat d'un casteller il·lustrat. Un luxe!

De palios, a Siena, se'n celebren dos a l'any: l'un, el 2 de juliol (Mare de Déu de Provenzano) i l'altre, el 16 d'agost (Mare de Déu dell'Assunta). Jo n'he viscut dos de consecutius a l'agost, que és considerat el vertader, perquè la glòria de guanyar al juliol és efímera -només dura un més- mentre que el de l'Assunta se celebra i festeja durant gairebé un any. Només un parell de dades més (la resta la trobareu a la wikipèdia): Il Palio se celebra a la piazza del Campo, una plaça privilegiada, amb forma de ventall i que està coronada per un espectacular campanille (campanar). Habitualment la plaça és terreny abonat pel sector de la restauració i dels souvenirs, que fan l'agost tot l'any. I també durant el Palio. Així, per exemple, és expectacular comprovar la rapidesa amb què restaurants i terrasses fan i desfan, monten i desmonten la plaça abans de les proves i de la carrera. Guanya el Palio el fantino que amb el seu cavallo dóna tres voltes a la plaça, fet que habitualment es fa en menys de 90 segons... Aquest moment, aquest minut i mig, és un autèntic clímax al què hi arribes després d'esperar pacientment prop de tres hores. Com a entreteniment, hi ha una desfilada dels disset barris actuals (més uns quants d'històrics que ja no existeixen), amb les tradicinals banderes llençades al cel, l'entrada del Palio, la càrrega de la guàrdia muntada a cavall dels carabinieri i la sortida dels fantini...


Vídeo de la càrrega de la guàrdia muntada dels carabinieri, que obre els actes de la desfilada del Palio.

Però l'autèntic clímax, com deia, arriba a partir del moment en què es dóna la sortida vàlida i els cavalls arrenquen a córrer com a llàmpecs posseïts. I és aquí quan agraeixes tenir al costat algú que es coneix la carrera al detall, que et diu quin dels deu (dels disset) contrade (o barris) tenen realment possibilitats de guanyar; quins barris són aliats i quins són enemics i intentaran tapar la sortida d'un favorit, si cal deixant-lo fora de cursa; quin són els cavalls més veloçosos i els fantini més destres; quins perills guarda la temible corva de San Martino... Una veu que fa que t'adonis dels insults o befes que es dediquen uns i altres barris, tots cantants amb la mateixa tonada aparentment innocent; o que t'explica les apostes oficials i les clandestines; els acords entre barris per actuar d'una determinada manera durant la carrera; les mofes i burles durant les celebracions...

Diuen que quan arribes a Siena per viure per primera vegada un Palio t'has de fer d'un barri o contrada. En el nostre cas, com no, vam intentar buscar el símil casteller i vam preguntar pel barri més antic, la Civetta (mussol), també conegut com la Nonna (o àvia). I així va ser com l'any passat vam decidir fer-nos de la Civetta, un barri que feia trenta anys que no guanyava un Palio...però que el va guanyar! Enguany vam renovar la nostra fidelitat amb els de la Civetta i el seu fantino Andrea Mari, però la victòria va ser pel barri de la Tortuga (Tartuga), el gran favorit perquè tenia el millor havallo Istriccedu, i el millor fantino, l'emperador Trecciolino. I de la mateixa manera que passa a la Fórmula 1, quan s'ajunten el millor pilot (fantino) i la millor màquina (cavall), la victòria és tota una assegurança de vida.

Aquests dies, mentre repassava una i altra vegada els records dels dos Palio viscuts, he arribat a la conclusió que sense la preparació a què ens va sotmetre l'Anton, tot hauria estat diferent. Segurament que m'hauria agradat, però no m'hauria emocionat; de ben segur hauria seguit la cursa atent, però sense cridar enfollit; estic convençut que en una altra ocasió hauria repetit, però sense sentir el dolç verí que t'avisa els dies previs a cada 2 de juliol i 16 d'agost; i, també, que a cada vinguda em faria d'un barri o contrada diferent, però sense guardar lleialtat a la Civetta...

En fi, us recomano que, si teniu l'oportunitat, visqueu una vegada el Palio, que us informeu, que us barregeu amb la gent del barri que trieu, que conegueu tots el detalls, que llegiu la premsa els dies previs i mireu la tele (les notícies en van plenes), que us empapeu... i repetireu!

Aquí van uns quants moments seleccionats:

 Dos sienesos segueixen, des de llocs diferents, la darrera prova abans del Palio, que se celebra el mateix matí del dia de la cursa. La dona de dalt ho fa des de darrera de les grades instal·lades per seguir la cursa (i que costen una bona picossada, al marge que està reservat en gran mesura pels locals), i l'home de sota, des de la mateixa grada, mentre conversa en sienès, amb altres aficionats.

En primer terme, Andrea Mari, fantino del barri de la Civetta, a la darrera prova. Al seu darrere, atent, l'emperador Trecciolino i el seu cavall Istriccedu, del barri de la Tartuga. A la carrera van invertir els llocs.

Els darrers retocs per deixar-ho tot ben endreçat. Un operari fixa amb una pistola de grapes una mena de llençol a les grades. El Palio també és color i cuiden tots els detalls.

La carrera es pot seguir gratuïtament des del centre de la plaça, que acaba omplint-se com un ou. Els més agosarats vetllen pels millors llocs (al costat de les valles) un dia abans de la cursa i allí hi passen totes les hores, si cal rellevant-se.

Falten més de dues hores perquè comenci la carrera i ja han tancat tots els accesos a la piazza del Campo. Només queda un espai reservat per accedir-hi. Això sí, cal molta paciència perquè el carreró és molt estret i s'avança molt lentament i amb molta pressió. Fins mitja hora abans podràs entrar... una altra cosa és en quin lloc quedaràs dins la plaça. Pot ser que no vegis res...

Gairebé ja hem entrat a la plaça que, com s'aprecia, gairebé és plena de gom a gom. Encara hi accediran uns quants milers més de persones. A la dreta es pot veure el carrer per on correran els cavalls i com els carabinieri fan una mena de cordó de seguretat...

Comença la desfilada dels barris. Aquí cada contrada és esperonada pels centenars d'aficionats que omplen diversos sectors de la grada, que canten i animen els seus, i que fan befa dels seus rivals...

El Palio entra a plaça. És l'estendart amb l'imatge religiosa i tons blavosos. Cada carrera és presidida per un penó diferent, que pinta un artista local. Després de donar la volta a tota la plaça, quedarà instal·lat davant la tribuna d'autoritats. Un cop hagi acabat la cursa, el baixaran i el Palio serà recollit per les masses del barri guanyador que el passejaran per tota la plaça i el portaran fins al Duomo de Siena, on entrarà després del fantino, a qui porten pujat a les espatlles com si es tractés d'un déu...

 Llençada de banderes. Aquestes, del barri de l'Onda (l'Ona). Com veieu, agafen una gran alçada i gairebé sempre són recollides abans no caiguin a terra. Enguany va haver-hi un incident en la darrera llençada de baneres prèvia a la sortida dels genets, quan la bandera de la Civetta va caure sobre el cap d'un turista que va resultar lesionat lleu, però que es va perdre la carrera :(

Els fantini entren a plaça i la gent esclata. Multitud de flashos es disparen alhora i els càntics es multipliquen. Els genets saluden, alguns efusivament, els altres amb més altivesa, els seus aficionats...

Amb els fanitini a la piazza un speaker canta l'ordre de posició de sortida, que es fa per sorteig. L'expectació és màxima i es fa el silenci, només trencat pels crits dels aficionats dels barris quan saben com han quedat situats ells o els seus rivals. I a sota de tot, un aficionat il·lustre, el cantant Sting, seguint la carrera des d'un dels palcos (prohibitius).

A l'imatge de dalt, a la primera corva de San Martino els fantini encara van agrupats, però els favorits comencen a distanciar-se. El mur blanc que veieu a la dreta està format per matalassos per evitar l'impacte dels cavalls i dels genets a l'entrada de la fatídica curva. Antigament no hi havia aquestes proteccions i s'havien viscut imatges i moments molt durs...
A l'imatge de sota, la Tartuga i la Civetta ja van distanciats. El fantino de La Selva, el barri que va guanyar el Palio de juliol, ha caigut pel camí i ha deixat el camí expedit pels dos favorits...

L'eufòria dels vencedors. Un cop assolit l'èxit del Palio toca anar cap al Duomo. Els aficionats del barri guanyador omplen els carrers i la peregrinació de banderes, escuts, càntics... És una desfilada emotiva on no cessen els plors, les abraçades, els crits, i moltes mostres al límit de l'histerisme. El fantino (genet), el gran heroi, no toca de peus a terra. El porten tota l'estona damunt les espatlles dels aficionats que van fent torns per tenir aquest privilegi. I rere, el cavall. Tots entren a l'església menys el cavall, que espera fora ben custodiat. L'imatge no té res a veure amb cap litúrgia religiosa perquè el Duomo esdevé més un pallacanestro o un camp de futbol que una església...


I aquí, la carrera... Bon Palio!!!