Què tenen a veure Marylin Terrell, Erika Silva, Nellie Huang, Abi King o BrilliantTrips amb Ernest Hemingway, Ava Gardner, Orson Wells, Woddy Allen o Rita Hayworth. I segona: què els relaciona a tots ells amb el món del turisme?
Dels Hemingway, Gardner, Wells, Allen o Hayworth coneixem que el seu enamorament de Pamplona, Barcelona o Torremolinos va suposar un fort impuls per la plaça turística en qüestió. Quan una celebritat d’aquesta magnitud tria una destinació turística on passar les seves estones d’oci, les seves vacances o les escapades furtives és la millor campanya promocional per al lloc en qüestió. Un bingo i una línia en una mateixa partida. Fem-nos sinó la següent pregunta: Els Sanfermines serien la mateixa cosa sense la publicitat que li van fer els Hemingway, Gardner, (Spike) Lee i companyia, i que fa que ant rere any turistes d’arreu, i sobretot dels Estats Units, vulguin conèixer i viure la mateixa experiència vital que algun dels seus ídols? I les platges de Torremolinos? Haguessin agafat la mateixa volada sense Hayworth, Gardner, (Marlon) Brando o Gala Dalí fent els primers top-less de l’estat? L’enamorament de Barcelona i la publicitat que fan Woddy Allen o Bruce Springsteen, entre d’altres, té algun impacte en l’arribada de nous turistes? Té res a veure, encara que sigui lleugerament, en que la capital catalana s’hagi situat en poc temps en un dels principals destins turístics mundials? Està clar que parlem d’unes festes (els Sanfermines) unes platges i unes costes (les de Torremolinos) i una ciutat (Barcelona) que per sí soles ja tenen un enorme potencial turístic, però també coincidirem que les promocions que et puguin fer les estrelles del cinema, la música o l’esport, o demés celebrities són, com dèiem, la millor campanya promocional i turística…
I doncs, qui són Marylin Terrell, Erika Silva, Nellie Huang, Abi King o BrilliantTrips? I, el que ens importa, què tenen a veure amb aquestes celebritats i amb el turisme?
Marylin Terrell (National Geographic), és una viatgera amb una intel·ligència emocional fora del comú; Erika Silva té un olfacte gastronòmic com poques persones; Nellie Huang és una de les viatgeres més expertes del món; Abi King té una enorme capacitat per a capturar instants únics dels seus viatges; i BrilliantTrips és un viatger amb mirada de nen. Tots ells tenen una cosa en comú més enllà que els agradi viatjar: els seus blocs són tota una referència en la comunitat virtual i tots ells són seguits per milers i milers de persones.
La Marylin, l’Erika, el Nellie, l’Abi i fins a setze bloggers d’arreu del món han estat convidats del 3 al 10 de maig a una experiència no sé si única, però sí trencadora, a la Costa Brava. La idea no és tan mostrar-los què és la Costa Brava, quina és la seva riquesa, quines potencialitats té, i quines singularitats ofereix que no tinguin a cap altre lloc, sinó que… ho descobreixin per ells mateixos degudament acompanyats i, el que és més important, que siguin ells els que ho expliquin als seus seguidors.
Aquesta és la revolució 2.0 aplicada al turisme. Un canvi d’era que segons diu l’ànima d’aquest projecte trencador i innovador, Jaume Marín, “ja ha començat, ja està en marxa i és imparable”. I afegeix: “Molta gent del sector pensa que estem davant d’un canvi, però és molt més profund que això, és una revolució”.
Davant d’aquesta nova realitat podem fer dues coses: o bé seguir com fins ara, és a dir, continuar fent les campanyes de sempre, anar a fires i congressos turístics de dubtosa repercussió i rendibilitat (el viatger és a la xarxa!), planejant el turisme com fa vint, trenta o cinquanta anys, i esperar que per mitjà d’aquestes accions continuïn arribant els turistes; o podem fer el que ha fet Jaume Marín i el Patronat Costa Brava Girona amb aquesta iniciativa, i el que mica en mica també està fent el Patronat de Turisme de Tarragona, que és pujar a l’onada dels canvis que ha provocat la irrupció d’Internet, la web 2.0 i els mitjans socials i aprofitar la cresta per adaptar-se als canvis i innovar.
El que aconsegueixen aquests “influenciadors” –com li agrada definir-los a en Jaume Marín– és el que assolien els Hemingway, Gardner, Wells o Allen, és a dir, que les seves opinions de viatgers, i les seves experiències viscudes en primera persona –i després explicades–, siguin considerades fonts més fiables que qualsevol altre comentari que pugui arribar per via oficial. Per tant, es tracta d’escoltar, de monitoritzar, d’analitzar, de dialogar, de compartir i d’incentivar els comentaris de tots aquests prescriptors que, segur, poden acabar convertint-se en els nostres millors aliats.
La recomanació musical d'avui és doble. Us deixo amb dues versions diferents de 'El Partisano', la primera d'Espaldamaceta i Maria Rodés; la segona, de Leonard Cohen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada