dilluns, 11 d’octubre del 2010

Opcions davant d'un diumenge Ni-Ni


Zzzzzzzzzzzzz. Diumenge sense castells ni futbol ni esport per culpa d'un temps que amenaça d'enclaustrar-me tot el sant dia a casa. Vaja, amb tots els números de la rifa d'un diumenge Ni-Ni... Horror! I consti que m'agrada estar-m'hi, a casa, però sempre amb la mínima perspectiva de poder sortir una estona, encara que sigui per estirar les cames, 'fer la goma' pel carrer de la Cort, fer una mica d'esport o 'vermutejar'. Que som diumenge!

Obro els ulls i es confirmen els primers temors. L'aiguat que ha caigut amenaça el paddle matinal i desaconsella córrer per uns camins convertits en bassals de fang. Però com que sóc tossut, m'aixeco comme d'habitude a les 7 per anar a veure l'estat de les pistes i, un cop allà, constatar la magnitud de la tragèdia. El temporal de pluja ha anegat bona part de les instal·lacions i fa del tot impossible els meus desitjos. Així que truco als companys per dir-los que no cal que pugin i, resignat, me'n vaig a comprar pa, els diaris i a preparar l'esmorzar mentre segueixo sense passió les motos i la F-1. Aquí sembla que el dia em digui que encara no tot està perdut i m'aixeca l'esperit. Entre queixalada i queixalada, i glop de quinto per tirar avall, decidim contraatacar. Per què no fem un arrosset de bolets secs, per dinar? I de sobte el cel tapat dibuixa una clariana...

Com que ens falten alguns ingredients, sortim a comprar. I allí el dia ens confirma que el temporal no va amb nosaltres i que no hi ha res de personal. Només entrar al 'colmado' veiem uns cistells amb ceps, mucoses i rovellons. Ieps! Canviem l'arròs de bolets secs per aquest regal, no??? I el que segueix a continuació, millor explicar-ho en imatges:




Després de netejar, amb un paper de cuina i bufant amb compte, els rovellons, les mucoses i els ceps, els fregim per separat amb una miqueta d'all. I els guardem per al moment culminant.


Després de tallar a daus petitets la ceba i el pebrot, d'esmicolar l'all, i d'afegir la carxofa tallada al biaix, anem sofregint-ho tot a foc lent. A continuació hi afegim petits talls de 'llangonissa' i, quan han agafat el color, hi posem una mica de tomàquet sencer pelat, que també anem tallant... Aquest sofregit està llest i només cal afegir-hi l'arròs.

Amb el sofregit reposant hi afegim l'arròs i el remenem una estona perquè vagi agafant el sabor de les verdures i la llangonissa, vigilant que no es cremi. I a continuació, els cullerots de caldo casolà perquè tot plegat comenci a fer xup-xup. Quan el grà d'arròs comença a estar al dente, hi afegim una mica de safrà i els rovellons, les mucoses i els ceps que havíem fregit a l'inici. Ho tapem perquè acabi de coure's i abans d'emplatar i espolsem unes quantes fulles tallades de julivert.

En aquesta ocasió vam acompanyar la menja amb un blanc i fresquissim Prohom 2009 (Terra Alta).

No cal dir que, a aquestes alçades, el dia ja havia canviat... encara que la resta de temps continués plovent com canta aquí en Roger Hodgson (ex Supertramp) en solitari.

4 comentaris:

Teresa Ulldemolins Aguadé ha dit...

Uoooo!!!!!!!!!!!!!!
Què bó !
I el pas a pas...me l'apunto.
Sort en tenim que el dia hagi començat així de gris.

Unknown ha dit...

Jajajajajaja. Mira, al final li hem tret profit i tot...i mai millor dit!

núria ha dit...

Quina salivera! Aquí no s'hi pot venir amb gana!

Unknown ha dit...

Gràcies Núria. Com dirien els italians, a casa som de 'buona forchetta' ;)