Dotze famílies

No sé quan vaig conèixer el Pere ni com és que lliguem tant. Si ell és de la Joves i jo de la Vella! Però és que, a més, l'un i l'altre estem a les antípodes en tants i tants temes... Per exemple, ell és periquito i jo culé; ell és de dretes (el Pere ho suavitzaria dient que és de centre-dretes) i jo d'esquerres; ell és més de Setmana Santa i jo de l'escarni del Carnestoltes... En fi, podria continuar i no pararia. Però el Pere és un troç de pa, és un amic fidel i sincer, dels que costen de trobar. I a casa tots ens l'estimem molt. Per això, quan em va enredar amb això de l'exposició fotogràfica que hem inaugurat avui, no vaig saber ben bé què dir-li. Cony, què volieu que li digués, que sí! Ell és el mestre i jo l'alumne, quedi clar d'entrada. Em venia molt de gust estrenar-me en aquest món de la imatge de la seva mà. Potser al final fins i tot aprendria alguna cosa...

El repte, projecte que ens va merèixer la beca per part de l'Institut d'Estudis Vallencs (IEV) i, per tant, les cuques per fer el treball, era fotografiar la vida a la llar de dotze famílies de Valls. Ras i curt. Però quines famílies? Quantes? Ben aviat vam posar el límit en la dotzena i vam pensar que miraríem de reflectir en cada una d'elles una mica l'essència de Valls. Per tant, vam començar seleccionant tres famílies que estiguessin directament lligades amb el món dels calçots, els castells i els tres tombs (tòpics que hi havien de ser). Però després vam decidir-nos també a donar presència a la primera fornada migratòria, bàsicament procedent de l'Estat espanyol; i també a la segona, que ve de molt més lluny. També volíem gent de Valls de tota la vida, pagesos (perquè, sabeu? encara en queden!), artistes, emprenedors i gent que fos un exemple d'autosuperació, de lluita, de perseverança... valors que costen tant de trobar avui dia. Crec que el resultat final respecta i molt aquella idea inicial, si bé som conscients que ens hem deixat moltes i moltes famílies que són exemple d'altres virtuds o valors.

A mi, sincerament, una de les coses que em fa més gràcia és que el treball quedi a mans de l'IEV i de l'Arxiu de Valls. Mentre anavem de reportatge en reportatge alguna vegada li havia preguntat al mestre: Pere, amb quins ulls veuran els besnéts d'aquesta gent que fotografiem avui? Què en pensaran de la societat en la que vivien els seus avant-passats? I de les robes que vestien? Perquè aquest és un treball que avui s'agraeix, però que demà, qui sap quan, posem cent-cinquanta anys, segurament serà examinat d'una manera diferent.

En qualsevol cas, si us ve de gust veure-la, la podreu visitar de dimarts a divendres(de 7 a 9 del vespre) i els dissabtes, diumenges i festius, de les 12 a les 2 de la tarda, a la Sala d'Exposicions de Sant Roc, a Valls. Per la meva part, agrair la bona acollida i predisposició de les famílies que ens van obrir les portes de casa seva i, sobretot, agrair al Pere el seu mestratge.