Desconcert Tiersen

Yann Tiersen desconcertant. Recordo que aquestes van ser les primeres paraules que em van venir al cap a l’hora de resumir en un twitt el concert que el genial músic bretó va fer aquesta setmana a Reus. Ja sé que el ventall musical i la varietat de registres de l’univers Tiersen és molt ampli i que el Reus Digital i Punt 6 Ràdio, els artífex de la seva actuació a la capital del Baix Camp (l’única que ha fet a Catalunya en la seva gira, i això té mèrit), havien avisat sobre el format rock que acostuma a oferir en els escenaris. Però, què voleu que us digui, a mi em va decebre una mica. I suposo que el fet d’haver actuat en una discoteca-forn (que no hi havia aire acondicionat?), i d’haver-ho fet davant d’un públic nombrós que, tinc la impressió, desconeixia qui era Tiersen i que, per tant, passava olímpicament del concert, fent-la petar amb tanta estridència com el músic bretó qui sap si esperant el torn de Miqui Puig, doncs això, no van ajudar gens. Com tampoc va fer-ho el lamentable equip d’audio de la sala, permetent que els sons s’acoblessin contínuament i fent patir els propis músics, que no podien dissimular la seva sorpresa. Que no van provar l’equip, abans del concert?
Potser l’error va ser meu, per haver-me imaginat un concert a parts iguals entre el pop rock estrident de Tiersen i els seus col·legues, i els sons melòdics i minimalistes que l’han convertit en un dels nous astres de la música francesa i li han merescut els millors elogis de la crítica i del públic en general. D’aquesta segona part, res de res. Cançons com La rade, The train o La terrasse van sonar... això, estridents. Res més allunyat de la música de les bandes sonores d’Amèlie, God bye Lenin o de Tabarly, el seu darrer treball en el qual ha musicat la personalitat d’aquest navegant francès, tota una institució a França.
Tiersen va demostrar que sap ‘jouer’ tant amb la guitarra elèctrica, com amb els teclats, el violí i altres instruments; i que li agrada experimentar amb les melodies. Però, potser perquè m’anava cansant mica en mica (per dir-ho suaument), fins i tot vaig denotar una manca d’implicació, de ganes... Cony, que les entrades valen una pasta i l’únic que demanes és que el músic en qüestió doni el millor de si mateix, que es buidi sense regatejar res. I aquesta no és la impressió que em va deixar. Una hora i quart, tres bisos i un parell de ‘gasias’ (gràcies), i “hasta luego Lucas”. Potser tenia un mal dia (o potser el tenia jo) i es va dedicar a fer un concert per a gaudi propi i dels seus amics que l’acompanyaven a l’escenari.
He llegit que el nou disc que llençarà a la tardor, anomenat ‘Dust Lane’, Tiersen s'allunyarà totalment del concepte instrumental que l’ha fet famós i ho apostarà tot al pop-rock melòdic, amb la majoria de les cançons dedicades a la guerra. Esperem que aquest allunyament no sigui definitiu. En qualsevol cas ‘Dust Lane’ no formarà part de la meva discografia, us ho asseguro.