El Celler de l’Espluga de Francolí, batejat per Àngel Guimerà com la Catedral del vi, necessita un milió d’euros per evitar caure. Moltes cooperatives modernistes s’han rehabilitat a temps, però altres es troben en la mateixa situació.
El Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí preserva bona part de l’encant i la magnificència que van inspirar al poeta Àngel Guimerà a batejar-lo com la Catedral del vi. Tot i les estructures fèrries que apuntalen avui el seu malmès esquelet, tot i els senyals inequívocs del desplaçament d’una teulada que va cedint, d’uns cabirons cada dia més desencaixats, o d’unes esquerdes que delaten el moviment d’una estructura debilitada pel pas dels anys, la Catedral del vi esdevé encara a ulls del visitant un temple sumptuós i magnífic.
La Cooperativa de l’Espluga, un dels primers cellers modernistes del país i que va allotjar una de les societats agrícoles més antigues de Catalunya, fundada i el 1902 per l’espluguí Josep Randé, lluita a contracorrent i amb escassos recursos per evitar caure. El president del Celler, Josep Maria Josa, resumeix aquesta situació d’urgència amb un exemple prou explícit: “Sort en tenim que les nevades d’avui no són com les de fa 40 o 50 anys, que acumulaven entre un metre i un metre vuitanta de neu... Si fos així, a hores d’ara ja no hi hauria ni celler ni Catedral del vi. De fet, només que avui s’acumulessin cinquanta centímetres de neu no les tindria totes...”.
El cas del Celler de l’Espluga, però, no és únic en el món cooperatiu agrícola modernista, promogut per la Mancomunitat de Catalunya i l’arquitecte César Martinell (Valls, 1888) un dels principals artífex. N’hi ha molts més arreu del país que es troben en una situació similar. En aquests moments, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre estan programades o s’estan fent obres als cellers de L’Espluga, Gandesa, Pinell de Brai, Rocafort de Queralt, Falset i Nulles, entre d’altres.
La Catedral del vi de l’Espluga es va bastir en un temps rècord. El març de 1913 començaven les obres de les dues primeres naus i el setembre, just abans de la verema, s’inauguraven les instal·lacions. Tot plegat en sis mesos mal comptats. En la seva construcció hi van treballar 135 persones a un ritme frenètic, la qual cosa també indica la importància que se li va atorgar a l’obra. La construcció del celler va ser adjudicada a l’arquitecte Pere Domènech i Roure, fill de Lluís Domènech i Montaner, que també va concursar. Segons la tradició oral, el projecte del pare era molt més ambiciós i sumptuós, mentre que el fill va saber ajustar-se més a les necessitats econòmiques de l’època gràcies, entre d’altres coses, a la introducció de noves tècniques, com la combinació de formigó i totxo. Les dues primeres naus van ser construïdes amb aquesta nova tècnica, però aviat es va demostrar que la tècnica era deficient i a partir de la tercera nau, la resta ja es van construir només amb totxo. Victòria moral del pare, Lluís Domènech i Montaner.
Les primeres patologies de la Catedral del vi es van començar a detectar fa vint-i-cinc anys, segons recorda Josep Maria Josa, per a qui bona part dels mals d’avui es deuen a una incorrecta rehabilitació i conservació quan es van manifestar els primers símptomes. En aquest sentit, l’arquitecte Joan Figuerola, que juntament amb els també arquitectes Joan Gavaldà i Jordi Romera ha treballat des de fa més de quinze anys en la restauració i remodelació dels cellers modernistes de Falset, Nulles i Pinell de Brai, entre d’altres, considera que les principals patologies de les catedrals del vi es troben a les estructures de les cobertes, a les façanes, als elements ornamentals, als acabats interiors i a les instal·lacions. “En cada celler hi ha hagut patologies específiques en cadascuna d’aquestes parts, produïdes per diferents motius, com els agents atmosfèrics, l’ús continuat de les instal·lacions, la manca de manteniment, les transformacions posteriors incontrolades, o, també, les falles constructives i estructurals”. Raquel Lacuesta, cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Documentació i Difusió del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, i autora del llibre Catedrals del vi, afegeix que entre les causes de deteriorament d’alguns d’aquests edificis també cal tenir en compte “el cessament de l’activitat agropecuària o de qualsevol altra mena, cosa que ha implicat, en la majoria dels casos, l’absència de manteniment, de neteja o, fins i tot, que esdevinguessin magatzems de maquinària i estris vells”.
El finançament de la restauració i rehabilitació d’aquestes, que són molt costoses, és l’altra part del drama amb què es troben les catedrals vinícoles, perquè en la majoria de casos aquests cellers pertanyen a entitats i societats privades amb pocs recursos. La solució, segons Figuerola, passa per combinar l’ajut de les administracions responsables en la conservació del patrimoni arquitectònic amb els esforços de mecenatges privats. Aquesta és la fórmula que ha trobat el Celler de l’Espluga de Francolí que ha aplegat 450.000 euros de la Generalitat i la Caixa per a reparar cinc de les trenta crugies (coberta entre dos murs de càrrega) amb què compta la Cooperativa i altres reforços estructurals. Però no n’hi ha prou. Segons estimacions del seu president, Josep Maria Josa, “cal un milió d’euros per acabar l’obra”.
Altres cooperatives han anat assumint les obres de manteniment necessàries per a la bona conservació dels seus cellers. “Les que així ho han fet –matisa Figuerola– han evitat patologies importants que d’altres cellers sense manteniment estan patint”. La modernització dels sistemes productius i de comercialització del vi com es el cas de Nulles, el foment del reclam turístic que l’arquitectura de Martinell genera a llocs com Falset i la reconversió dels espais emblemàtics per a activitats culturals i centres d’interpretació del vi i l’arquitectura, com a Pinell de Brai, són altres fórmules que ajuden a generar recursos per la seva adequada conservació.
Reclams turístics
Els cellers modernistes catalans s’estan convertint mica en mica, i per motius de supervivència econòmica més que per seguir un pla d’estratègia turística, en un reclam per a nous visitants. Lluís Mèlich, coautor del llibre Catedrals del Vi, de Raquel Lacuesta, creu que la majoria dels cooperativistes ha entès que aquesta atracció nouvinguda pot ajudar moltíssim en la seva pròpia comercialització dels productes. “Les agrobotigues fan la funció de punt d’informació turística, d’aparador dels productes de qualitat, dels allotjaments i restaurants de la localitat. Són el far que centralitza la vista dels curiosos que s’aproximen pels pobles i pels paisatges de la vinya i les oliveres”.
Per això, Mèlich defensa que la recuperació de les catedrals del vi serveixi, a més de rehabilitar patrimoni arquitectònic, per impulsar un nou pol d’atracció turística o com a equipament cultural. En aquest sentit, Mèlich proposa “donar eines a les persones que estan al capdavant d’aquestes construccions per al seu posicionament turístic. Un pagès sabrà cultivar, elaborar un molt bon vi, un molt bon oli extra verge, però no té per què conèixer les dinàmiques de l’activitat turística”. “Amb els temps que corren –afegeix– de manca de fons públics i retallades, el més convenient seria no invertir només en totxo sinó en el software dels cooperativistes”.
Finalment Mèlich proposa un recorregut per alguns dels principals cellers modernistes i aconsella que comencem per Gandesa i El Pinell de Brai. “Són edificis construïts pel mateix arquitecte i en les mateixes dates, per tant, poden considerar-se germans. Com en totes les famílies, els germans poden competir, i rivalitat entre el Pinell i Gandesa sempre ha existit. Això les fa més fortes”. La Cooperativa de l’Espluga de Francolí, “la mare de les catedrals” no hi pot faltar en aquest recorregut, igual que la de Nulles, de petites dimensions però amb una enorme monumentalitat, i que Mèlich ens recomana que visitem de nit: “Amb la llum de la vesprada, enamora”. Finalment, la Cooperativa de Falset ofereix visites teatralitzades amb la participació d’actors-guies, que fan que l’experiència sigui curiosa, divertida i molt interessant.
Els cellers modernistes de Gandesa i Pinell de Brai, els únics de l’Ebre
Així com el Camp de Tarragona concentra gairebé un celler, més o menys reeixit, més o menys espectacular, a cadascun dels municipis, a les Terres de l’Ebre només hi ha dues de cooperatives modernistes, la de Gandesa i la de Pinell de Brai, ambdues de Cèsar Martinell. Aquest fet diu molt de l’efervescència del cooperativisme agrari lligat a l’arquitectura modernista dal Camp de Tarragona, segons Lluís Mèlich, coautor del llibre Catedrals del Vi. Per a Mèlich, “tot i que els cellers modernistes es troben repartits per tota Catalunya, la concentració que es dóna al Camp de Tarragona no té comparació”. Els cellers de Gandesa i Pinell de Brai es troben al final dels seus projectes de restauració que han posat al dia les instal·lacions i n’han millorat el seu aspecte formal, arquitectònic i artístic.
Article publicat a La Vanguardia (edició de Tarragona) el 27 de maig de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada