A l’espera de conèixer les xifres d’audiència televisives de la final de la Champions League, que imagino que hauran suposat un nou rècord històric, el que sí sabem a hores d’ara és que l’impacte a Twitter va ser brutal. Dues dades: a la final del passat Mundial de Sudàfrica, que es va acabar emportant la selecció espanyola, es va registrar una mitjana de 3.000 piulades per segon, que no està gens malament. Però és que dissabte, en el decurs dels 94 minuts que va durar el partit entre el Futbol Club Barcelona i el Manchester United, es van arribar a escriure 6.000 piulades de mitjana, el doble que a la Copa del Món!
Trenta-quatre milions de piulades a la final de la Champions deu fer una sensació similar a la del núvol d’ocells d’Alfred Hitchcock atacant a la família Westminster, a The Birds(1963), només que a gran escala. Com passa a la pel·lícula de suspens, algunes escenes del partit devien ser terriblement angoixants, a jutjar pel frenesí piulaire, més pels anglesos que pels catalans, tot sigui dit. Amb tot, el moment de màxima intensitat de la twitterchampions, però, no va coincidir amb cap gol del Barça, ni amb el final del partit, ni amb el moment en què Abidal va alçar la copa, sinó que va ser quan Wayne Rooney va marcar l’empat momentani (1-1). En aquell instant es van registrar 6.303 piulades per segon, el que suposa, segons @twitterglobalpr (ens que comptabilitza els tweets), el segon registre més alt de la història d’aquest invent que és Twitter. A poca distància d’aquesta freqüència récord se situa el moment en què David Villa marca el tercer pel Barça i sentencia la final, amb 6.277 piulades per segon.
Què té Twitter que arrasa també en el món de l’esport? Doncs té els mateixos ingredients que el converteixen, cada vegada més, en el gran mitjà de masses: immediatesa, impacte, diàleg obert, transversal i universal, i comunicació fluïda en un context en què tothom (o gairebé) hi és present –ara fins i tot els ídols–, i que si bé et limita la creativitat escriptora a 140 caràcters et permet incorporar vídeos, imatges i altres enllaços. Quin altre mitjà t’ofereix la possibilitat d’obrir conversa, per exemple, amb Piqué, Alves o Puyol? Quin altre mitjà t’ofereix amb caràcter immediat detalls més íntims o personals que volen ser compartits? Recordo una piulada de Dani Alves des de dins els vestidor amb una fotografia amb Messi i la Champions.
Els mitjans que han incorporat Twitter al seu canal d’informació triomfen més que la San Miguel. Només cal entrar a l’esmentada xarxa social i escriure els hastags (etiquetes) #frac1 (canal d’esports de RAC1) #ltdp (la transmissió del Joaquim Maria Puyal) #directomd (Mundo Deportivo), #wembleyfcb (creat per a seguir la final) o #porrafcb i #porrabarça (porres prèvies als partits del Barça, amb un rànquing inclòs) per comprovar el seguiment i l’impacte que van tenir abans, durant i després del partit. Del que es tracta és d’informar i cuidar els respectius seguidors, ja sigui dialogant amb ells, compartint informació, citant-los les millors piulades. Com més comunitat aconsegueixis, més informadors tindràs i més creixeràs.
Mentre els aficionats ens posem d'acord amb la què ha de ser la banda sonora d'aquesta temporada, us deixo amb aquesta proposta que trobo que fa pels protagonistes de la final de la Champions: Angels & Demons, de Dishwalla.
Article escrit per al diari digital www.tarragona21.cat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada