El dia que descobrim els castellers xinesos i plantem el dos de vuit amb folre

Divendres 28. Avui fa una setmana que vam marxar de Valls en direcció a Shanghai, i ja s’apropa el viatge de tornada. Per fi hem pogut descansar una mica i esgarrapar unes hores per mitigar la son. Amb tot, el dia ens reserva una petita sorpresa en forma de pluja que fa que, per primera vegada des que som aquí, s’hagi de suspendre l’exhibició prevista a l’Expo de Shanghai. A canvi, ens donen lliure fins a l’hora de dinar, quan haurem de marxar cap a Hangzhou per fer una actuació castellera i quedar-nos-hi a dormir.

Tenim unes tres hores per seguir comprant, per visitar nous temples, per descansar a l’hotel, per tombar, per provar nous plats de la cuina local... però uns quants ens decantem per uns massatges que fan al carrer de darrere mateix de l’hotel. Quan hi entrem ja veiem que no ens podran agafar a tots,perquè a aquelles hores del matí encara tenen poc personal i quan s’hi posen no tenen cap pressa. Una filosofia diferent a la nostra que sempre correm per tot. A saber: una hora de massatge als peus i a les cames costa 300 yuans o, el que és el mateix, 3 euros. Si hi afegeixes l’esquena i un massatge facial, 600 yuans (6 euros), i el massatge  dura...dues hores! És un espectacle veure treballar els i les massatgistes, que de tant de practicar han desenvolupat una mena de durícies a dalt dels dits. A més, quan entres et fan seure en una mena de sofàs ronyosos que es veuen des del carrer i, és clar, només fa que passar gent de la colla fent broma.

Dinem cuita-corrents a l’hotel cap a les 14:00 i pugem a l’autobús que ens ha de portar a Hangzhou. Ens avisen que el camí és una mica llarg i que es farà pesat, i no ens enganyen. Després de gairebé tres hores per l’autopista més irregular en la què hagi viatjat mai, arribem a la fàbrica Antex, de Hangzhou, on ens han contractat i pagat bona part de les despeses de l’exhibició. El recinte és immens i recorda les antigues colònies fabrils. La gent viu dins la fàbrica, on hi ha tot tipus de serveis: rentadores industrials, menjadors, restaurants, sales de jocs, quioscos, tendes, caixers automàtics. Però el que més ens sorprèn no és això sinó el fet que quan entrem a la plaça en cercavila i a toc de gralles i timbals, ens trobem a banda i banda més de dos-cents castellers xinesos amb la camisa rosada, la faixa i els pantalons blancs. No cal dir que l’empresa en qüestió és textil. Formats com si estiguessin a l’exèrcit, ens regalen una ovació de les que tardarem temps en oblidar.

 L’exhibició a Hangzhou és la millor que hem fet per terres xineses i per primera vegada hem pogut completar tres castells de vuit. No cal dir que fer això a l’estranger és un mèrit, immens però fer-ho tant i tant lluny de casa és una fita històrica. A més, els castells avui surten brodats, tant el 3d8 amb el què obrim plaça, com el 2d8f, i també el 4d8. Després, a més, hi hem afegit el 5d7 i després dels pilars hem fet una prova de 3d9f fins a sisens que invita a l’optimisme.

Els castellers xinesos, que s’han posat a la pinya i han participat activament en cadascuna de les construccions, ens han regalat a l’acabar l’actuació un 4d6 amb el què hem flipat. Demà provaran el 3d6, i en un mes que fa que assagen, ja han provat el castell de set pisos, tot i que els va caure. Val a dir, però, que tots els seus castellers són majors d’edat, incloent-hi el pom de dalt; vaja, com una colla universitària! El corresponsal de TV3, Sergi Vicente, també comença al·lucinar amb tot plegat: aquesta Xina castellera no la coneixia! Així que no para d'enregistrar imatges i passar cròniques, ara pel Comarques, ara per l'InfoK, ara pels Telenotícies.

A l’hora de sopar celebrem dos aniversaris més i el cap de colla anuncia que si tot va bé, li agradaria provar el castell de nou demà dissabte. L’hora de l’actuació serà a les 12 del migdia, les 6 del matí a Catalunya. Així que quan la majoria de vosaltres us aixequeu, ja sabreu si hem aconseguit aquesta fita història. Bona nit Catalunya, demà més.

Com cada dia, us deixo amb algunes fotos comentades:

 El Lluís Jové 'Quinto' celebra els 42 anys en terres xineses. La canalla de la colla li ha portat un pastís i li ha cantat els anys i anys per molts anys.

El David Andreu també ha fet anys, 37 en el seu cas, i per a ell també hi ha hagut un pastís sencer.

Fent cua i descobrint què hi ha per sopar... La veritat és que tant a Hangzhou com a Shanghai ens estan tractant molt bé i amb moltes atencions.

Hi ha qui es resisteix a fer servir forquilla i ganivet i ja que som a Xina s'esforça amb els bastonets tradicionals.

El 'Busi' júnior, el timbaler més jove, és tota una atracció a la colla i a fora. Aquí concedint una entrevista per l'InfoK.

La Gemma de Vilallonga s'ha fet la mestressa de la cafeteria de Hangzhou. Resulta que havien comprat una cafetera nova de molta qualitat, però no sabien massa bé com funcionava, i la Gemma, que porta una granja al Morell, els ha fet un màsters. Per cert, el cafè boníssim!