Avui no sé massa bé com començar la crònica. Fa només unes hores ens hem assabentat de la pèrdua d’un company casteller i la pujada d’adrenalina que hem tingut avui a l’Expo carregant i descarregant dos castells més de vuit (ja en portem set de consecutius en quatre dies), ha baixat de cop al vespre quan hem conegut la notícia. No ens ho esperàvem i ens ha agafat per sorpresa, la veritat. Ha estat un cop baix del destí. Des d’aquestes línies vull tenir un record emocionat pel Miliu pare, així com per la seva família (en especial a la Paquita -la dona-; a l’Emili i a la Marta, -els fills-; i a l’Alfonso, el gendre) i agrair-li tots aquests anys de sacrifici per la colla, sempre sumant, sempre disposat a ajudar, sempre fent ambient. Aquells que en un moment o altre han estat al capdavant d'una colla castellera, sigui en el paper que sigui, sabran l'enorme valor que aporten aquestes persones al col·lectiu, i és just reconèixer-ho.
D’altra banda, sóc conscient que aquest bloc s’ha convertit per molts altres familiars de castellers de la colla, especialment aquests dies -degut a les dificultats de comunicació que ens hem trobat-, en un punt de contacte a través del qual poden saber com ens van les coses. I reconec que veure les cares, imaginar-se com s’ho passen de bé a través de les fotografies, què fan i què desfan, ha de tranquil·litzar molt. I també m’hi vaig comprometre...
Avui tenia previst explicar-vos una doble anècdota que ens va passar ahir, però que deixo per més endavant, i em centraré amb un reportatge fotogràfic del dia viscut a l’Expo. Després de l’actuació, que avui ha estat força matinera i que hem resolt amb el 3d8 (la foto és del Jordi Badia), 4d8, 2d7, 4d7p, pilar de cinc i dos pilars de quatre, hem visitat el pavelló espanyol, on ens hem fet la foto de grup que encapçala aquest post (també del Jordi Badia).
Us deixo amb algunes fotos comentades que ens ha deixat la jornada d’avui. Demà més:
La canalla de la colla amb el Bebè gegant que domina la sala 3 del pavelló espanyol, i que ha dissenyat la cineasta catalana Isabel Coixet.
El Joan Romero i la Pilar Trujillo, a l'entrada del pavelló espanyol de l'Exposició de Shanghai.
El Jordi Roig fent broma a l'accés del pavelló. No cal dir res més...
L'Esther i el Txema, a la porta del pavelló.
La penya fent unes sanmiguels al pavelló. És que tanta cervesa xina...
El Lluñis Jové al pavelló del Tíbet, integrat dins de la Xina. Tampoc cal dir res més...
2 comentaris:
Gràcies, Ivan, per aquesta crònica diària, que tan bé ens fa conèixer tot el que aneu vivint i fent a Xangai.
Enhorabona pels castells. Salutacions a tota la colla, especialment a Bartolí i Piñas i també l'Anton Dilla.
Una abraçada!
Xavier Brotons
Moltes gràcies pels teus comentaris i les fotos. D'aquesta manera, tot i la llunyania, estem més a prop vostre.
Una abraçada a tots.
Publica un comentari a l'entrada