El 'pàjaru' del Camp Nou

Quines penques que té aquest Joan Oliver, director general del Futbol Club Barcelona. O, més ben dit, quins pebrots que té!!! Encara estava esmorzant amb l’scoop del Periódico, que avui ens descobria que el club blaugrana ha estat espiant tres vicepresidents que es postulen com a candidats a la presidència, que poc després llegia en diversos diaris digitals l’anunci de la compareixença d’Oliver.

Mira –he pensat- un que serà conseqüent (perquè la decència fa temps que la va perdre) i que presentarà la dimissió... Què ingenu, collons!!! Ivan, que ja en tens 40!!! Doncs no, el “pàjaru” –permeteu-me el barberisme- ha sortit amb tota la patxorra del món per començar a vomitar (com els gags del Pedro J. i el Jiménez Losantos al Polònia) eufemismes del tipus “aquí no s’ha espiat a ningú, sinó que se’ls ha protegit”, “és un procediment habitual” (investigar els directius del Barça), el que hem fet és “una auditoria de seguretat”, etc, etc, etc. Ah! I el que fa més pudor de socarrim: “No puc revelar qui hi ha al darrere de tot això per una qüestió de confidencialitat”... Que després digués que havia actuat sense informar al president Joan Laporta sembla una broma pesada, i més encara després d’escoltar l’argument de perquè no va fer-ho (informar a la màxima autoritat): “és normal” que en Laporta no en sapigués res –ha dit el pinxo- perquè cada dia es prenen “milers” de decisions i no es pot informar de tot...

Vejam, si és cert que el Laporta no en sabia res –encara que un cop abandonada la ingenuïtat inicial ja no em crec res de res- el què ha de fer el president és convocar amb caràcter d’urgència la junta directiva aquest mateix vespre i despatxar al “pàjaru” Oliver. Perquè, sinó, ja m’explicareu què coi fa... Celebrar les pròximes reunions defensant el “mortadelo” que ha investigat la vida privada dels seus companys de junta? I aquests? Se’l creuran al president, si aquest no actua de manera contundent i fulmina el director general? Com queden la resta de companys que també es postulen a la presidència però que no han estat investigats? Perquè tan fa que llavors no fossin membres de la junta, no? Si resulta que és “un procediment habitual” “protegir” el que fan els directius culés, tard o d’hora els havia de tocar, no? I si resulta que en els propers mesos, a mesura que s’apropin les eleccions, surten a la llum pública qüestions que no venen al cas de la vida privada dels candidats investigats? I si són draps bruts?

Realment fa una pudor tan forta que, o bé s’actua amb rapidesa, o bé el ferum s’estendrà i impregnarà l’ambient de tots els racons del Camp Nou.

Per cert que el Lluís Canut, el de bona nit basquetmaniàtics i benvinguts al golagolagolagol (però el de debò), no sé si en un atac de banyes o en una mostra de zel excessiu a l’hora de respectar els cànons que menen la professió, ha acusat els periodistes del Periódico que han llençat la notícia d’haver revelat un off the record. Amb tota l’admiració que li professo al Canut, jo, periodista, me’n assabento de l’scoop i la publico l’endemà mateix, per responsabilitat i perquè no pot passar un dia més sense que els afectats, els socis i simpatitzants i la gent en general no sàpiguen com les gasta el director general d’una de les principals institucions del país. No se'n diria "d'interès general", aquest eufemisme? Dit això, també voldria afegir que m’hauria agradat que el directiu que va llençar l’off de record davant unes vint persones, hagués estat més valent i hagués denunciat ell mateix el cas.

O no haguéssim fet el mateix amb el “bandido” –permeteu-me un segon barbarisme- del Fèlix Millet? Si un periodista se n’hagués assabentat abans per mitjà d’un off the record, hauria d’haver continuat callant (prèvia confirmació de la denúncia, és clar) i que el “bandido” continués saquejant ls arques d'una altra de les grans institucions del país al temps que minava el seu prestigi (el del Palau de la Música, em refereixo).