dijous, 12 de juny del 2008

Mamadetes, masclets, boladissos



Aquesta setmana ha corregut com la pólvora, per internet, el vídeo promocional del ‘Boladís’, la que pretén ser la beguda oficial de Sant Joan, la Festa Major de Valls, a l’estil de la ‘Mamadeta’ de Santa Tecla (Tarragona) i el ‘Masclet’ de Sant Pere (Reus), entre moltes i moltes altres begudes de la nostra terra. La promoció té l’èxit assegurat ja que porta el segell creatiu del Carles Cubos i la idea original del Jordi Sans(què grans!) i està protagonitzat pel cèlebre Miquel Marcet, més conegut amb el malnom del ‘Conde’ i, en els últims anys, rebatejat com el ‘Daaaalí de Vvvalls’. A mi, tot plegat, em sembla genial, divertit, fresc, festiu, desenfadat... i us invito a que també hi digueu la vostra.

És ben curiós, però, l’efecte dominó que acaben causant les festes majors de més volada, convertint-se, tot sovint, en un model del qual s’ha de plagiar el que és tradicional i el que no ho és tant (protocols, cercaviles petites/tomets del poble/bestiari infantil, begudes de les festes, barrets de les festes, samarretes de les festes, gots de les festes... i aviat el profilàctid de les festes).

Un exemple el tenim amb el famós protocol de les festes, pendent d’aprovació a ca nostra, però que ja és oficial i oficiós a Tarragona, Reus, Vilafranca del Penedès... Sembla com si no es pogués entendre la Festa Major sense aquest ditxós document, que ho ordena i preveu tot (ja sabeu, atado y bien atado), i que ningú no s’expliqui com s’havia fet tot fins ara i, sobretot, com és que les coses acostumaven a sortir bé si no hi havia ‘El Protocol’. Recordo, a tall anecdòtic, que quan se’n discutia la seva elaboració, a l‘inici, es volia pautar absolutament tot, fins i tot detalls de la vestimenta del casteller com si aquest podia portar i pujar amb mitjons...

L’altra exemple d’aquests plagis en cadena, com comentava, és el de les begudes ‘oficials’ de les festes. A Tarragona, no fa pas massa -a tot estirar uns vuit anys- es van inventar la ‘mamadeta’, a base del licor més internacional de la ciutat: el chartreuse verd i groc, un destilat d’herbes aromàtiques elaborat a partir d’una fórmula dels monjos cartoixans. Pel que fa al nom, recordo haver llegit en algun lloc o sentit una llegenda urbana que assegurava que, sent festa major a Tarragona, un home va entrar en un bar de la Part Alta i va demanar-li a la cambrera ‘una mamadeta’; ella, en comptes de fotre-li un moc el va respondre servint-li, en un got, granissat de llimona i chartreuse.

Després va venir el ‘masclet’ de Reus, la beguda oficial de la Festa Major de Sant Pere, que encara és més recent, doncs no fa ni set anys que serveix per assedegar les festes dels ganxets. I si a Tarragona és el chartreuse, de què havia d’estar fet el masclet?... Efectivament, de vermut de Reus i de ‘plim’, un refresc de fruites autòcton, d’allò més dolç i empalagós. Aquesta és la base, tot i que després cadascú és lliure d’anar-hi afegint d’altres licors o begudes refrescants amb l’objectiu de trobar l’equilibri del ‘puntillo’. Com t’aixequis l’endemà és una altra cosa.

Però no us penseu que tot s’acaba aquí. A Torredembarra agafen un pets com una gla amb l’’aigua de la Torre’, elaborada a base d’Anís del mono, aigua amb gas i sucre, i amb els ‘xupitos diable’ (chartreuse groc, Torres 10, vodka i xarop de grosella), la beguda dels Diables de la Torre...Us podeu imaginar que la majoria acaben cridant el Joseeeeeeep.

Ara bé, si hi ha algunes begudes cèlebres que han traspassat les seves fronteres més locals, aquestes són l’’Aigua de València’ (suc de taronja, cava, sucre i vodka), la ‘Pomada’ menorquina (gin Xuriguer, suc de llimona i gel picat) i els ‘Burrets’, ‘Plis-plas’ o ‘Mentireta’, diverses modalitats que s’associen a les festes de ‘Moros i Cristians’ d’Alcoi i que estan fets a base de licor de cafè, cola i/o granissat de llimona.

Per qui vulgui llegir i documentar-se una mica més sobre les begudes de la nostra terra us suggereixo la lectura d'un article d'en Jaume Piquer o bé la secció de cultura de l'Accent.cat 'xarrupa que vessa!'

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot i què sento devoció per el vi.
M'apunto al boladís.
A veure que faran les madams

Anònim ha dit...

El boladís és bo, el protocol...

Cèlia ha dit...

Salutacions company vallenc! que vols que et digui, si el boladís servís per apropar-nos a Reus i Tarragona, rai! Que som poble! Abans es fa una beguda que un museu casteller! (per dir només una cosa...) (Transparència)

Anònim ha dit...

Hola Cèlia! Estic d'acord que aquí sovint passa allò de 'molt soroll per a res'. En qualsevol cas, sí, som un poble i tenim el que ens mereixem. Només falta que la coherència i el sentit comú que sovint posen els ciutadans, el posin, per una vegada, els polítics que ens governen. Però costa tant!