diumenge, 30 de maig de 2010

Zai Jian, Shanghai



Quan llegiu aquesta darrera crònica del viatge a Shanghai ja estarem a punt de volar cap a casa i de dir Zai Jian (adéu) a la ciutat que ens ha acollit meravellosament aquests vuit dies. Només arribar semblava que les hores costarien de passar, però a partir de mitja setmana tot ha anat molt ràpid, extremadament veloç, sobretot perquè no hem parat quiets ni un moment.

El darrer dia, però, tot ha anat a un altre ritme, conscients que passàvem les darreres hores a la capital financera i econòmica de la Xina. Per fi hem actuat en un horari propi de les places castelleres del nostre país, vora la una, i aquesta vegada ho hem fet davant del pavelló espanyol que avui commemorava el dia de Catalunya. Ha estat el primer dia que hem comptat amb una nodrida representació institucional del nostre país, encapçalada pel conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet. També en aquesta darrera diada ens han acompanyat els castellers de Hangzhou, que ens han donat un cop de mà a l’hora de tancar les pinyes i que per primera vegada han actuat fora de la seva fàbrica.



El resultat ha tornat a ser òptim: 3d8, 2d8f, 4d8, 5d7, 4d7, i dos pilars de cinc. Els castellers de Hangzhou, per la seva banda, han tornat a demostrar les seves habilitats –només porten un més assajant i la colla és formada integrament per majors d’edat, a excepció de l’enxaneta, que és una mica més jove, però no us penseu que molt més- i han plantat sense problemes el 4d6 i el 3d6, desfermant l’eufòria de la plaça, amb un públic majoritàriament xinès. Els ha anat tant bé que per la Diada Nacional de Catalunya els han ofert actuar a l’Expo per tal que hi hagi castells!


 A l’actuació d’avui també ens ha acompanyat el corresponsal de TV3 a la Xina, Sergi Vicente, que s’ha atrevit a acomiadar la crònica (suposo que ho haureu vist per TV3, al TN Migdia) pujat dalt d’una pinya i després de fer el pilar de quatre. A la baixada, el Sergi ens ha explicat les emocions de pujar en un castell i ha reconegut que per informar de castells, sovint caldria fer aquesta pas d’apropar-te més a les colles i participar-hi. Hem quedat que ens tornarem a veure a Valls a l’època de les calçotades!



I amb aquesta anècdota, i amb l’intercanvi d’obsequis amb les autoritats, ens hem acomiadat de l’Exposició Internacional de Shanghai. Ha estat una experiència brutal per a nosaltres, sobretot, però vull pensar que per a ells també, que han descobert una cultura amb uns valors solidaris, de germanor, de compartir un projecte i l’esforç comú que fins ara desconeixien.

En sortir del recinte hem anat a dinar per darrera vegada tots plegats, en un restaurant al costat dels embarcadors on l’altra dia vam fer un creuer pel riu Huangpu. I tot seguit, sense temps per haver paït el dinar, ha esdevingut la gamberrada de l’excursió, per dir-ho d’una manera. A Shanghai en totes i cadascuna de les actuacions, a excepció de les que vam fer a Hangzhou, a la colònia d’Antex, ens han posat unes tanques de seguretat que, de vegades, eren reforçades per un cordó policial. En cap moment han deixat que els espectadors, la gent que visitava l’Expo, es posés a la pinya perquè entenien que era una activitat de risc. Però quan vam descobrir el Malecon, el llarg passeig a través del qual es pot observar el magnífic sky-line de Shanghai, molts vam pensar que no podíem marxar de la ciutat sense fer un castell amb aquesta línia de fons. Així que hem planificat, com si es tractés d’una flashmob, una actuació per sorpresa i aixecar en el menys temps possible –és a dir, abans que vingués la policia- un castell i un parell de pilars. Hem baixat dels busos a correcuita, ens hem plantat al bell mig del Malecón i hem aixecat dos pilars de cinc –un dels quals amb l’Alexis al terç- per a deliri dels espectadors que a aquelles hores ja es feien fotos amb el fons de Shanghai. Quan baixaven els pilars s’han personat els primers policies, però lluny de fer-nos fora ens han començat a fer fotos amb els mòbils. Hem aprofitat aquest moment per tancar la pinya del 3d8. Crec, sincerament, que hem fet el tres de vuit més ràpid de la història. I una altra vegada, un mar de flashos. Aquesta vegada sí que han vingut reforços, que ens han demanat educadament que desallotgéssim el passeig. Però encara hem tingut temps de fer-nos una fotografia de grup (que és la que encapçala aquest bloc i que m'ha cedit el Jordi Badia) amb la col·laboració dels propis policies, que ens han protegit de les masses de gents que se’ns tiraven al damunt per fer-nos fotos.



La resta de la tarda ens hem repartit, uns han visitat -era una excursió opcional- un taller de seda natural, i els altres hem aprofitat per fer les darreres compres. Sort que l’agència que ens assessora i ens guia en aquest viatge se la sap llarga i des de primera hora del dia han col·locat una gran bàscula per anar pesant les maletes, no vagi a ser que ens passem del pes màxim permès -20 quilos per maleta- el que suposaria pagar una multa de 50 euros per cada quilo excedent.

Per cert, l'hora de sortida de l'hotel aquesta matinada està prevista cap a les 4:00. Us imagineu com han passat les darreres hores la majoria de castellers. Us en deixo un parell de mostres...

 

Com he fet al llarg d'aquests dies, us deixo amb algunes fotos comentades de les darreres hores:
El món al revés. El casteller Jordi Güell entrevistant per TV3 el corresponsal a la Xina, Sergi Vicente. Quin tio més maco!

L'Ito preparant la canalla abans d'entrar a plaça. Enhorabona la feinada que ha fet l'equip de la canalla en aquest viatge. Un 10!

L'Anna i l'Enric, al temple budista de l'ànima amagada. És impressionant i de visita obligada si aneu a la Xina.

La Yoli i la Gemma, posant davant d'una de les figures monumentals del temple budista.

La guia xinesa ens assegura que cada vegada que un grup català visita el pavelló dels 500 deixebles, del Temple de l'Ànima Amagada li diuen que aquesta figura és calcada a la d'un conegut polític català... Fàcil, fàcil, no? Ja ho heu endevinat?

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Un 10 també per a tu, Ivan, per la qualitat i emotivitat de totes les teves cròniques.

Fins aviat!

Xavier Brotons

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Ja veig que us heu fet un fart de patir!
Ben tornats a casa.

Anònim ha dit...

Gràcies Ivan per tots els teus comentaris. Tot i la distància hem estat molt a prop. Us desitjo a tots un feliç viatge de retorn... i que no es perdi cap maleta!

Sergi Vicente ha dit...

Magnific bloc, Ivan, i molt bones les histories del Bund, els jocs a la fabrica, els calcots! Que bo! Molt records!

Ivan ha dit...

Gràcies, Sergi!!! Venint de tu és un honor. Enhorabona per la feina que fas, que em sembla excepcional. Una abraçada i fins la calçotada (de debò) ;)

Anònim ha dit...

Molt bona feina Ivan,han estat uns dies especials que gràcies a la teva feina han arribat a molta gent, Moltes felicitats!! i moltes gràcies!
Fins aviat!
Esther

Teresa Ulldemolins ha dit...

Moltíssimes felicitats per aquest fantàstic reportatge. Des d'aqui tots hem fet pinya amb vosaltres.

Ivan ha dit...

Gràcies Teresa! La realitat és que, tot i estar a milers de quilòmetres, cada dia ens arribava la força i el suport de tothom...