dissabte, 29 de maig de 2010

Tres de nou amb folre a la Xina!



 Avui toca començar per l'hora H, sense l’ordre cronològic de les hores del dia que menaven fins ara aquests relats. Avui toca obrir aquest post explicant la gesta d’haver descarregat el tres de nou amb folre a Hangzhou (Xina), el primer castell de nou pisos que es basteix i es descarrega més enllà de les fronteres dels Països Catalans.

Avui m’he emocionat com feia molt temps que no ho feia; potser des del tres de deu amb folre i manilles que ens va donar el Concurs de Castells de Tarragona del 2000. Avui he vist plorar i he sentit sanglotar molta gent dins la pinya quan encara baixaven els quints però el castell ja se sentia descarregat. Avui em tremolaven les mans quan, instants després de la fita, intentava penjar el missatge a Twitter i a Facebook per no fer patir més la gent que esperava notícies. I de fet tot ha estat informar del que havíem aconseguit, descarregar el tres de nou amb folre, i ens han començat a ploure missatges de tot arreu, especialment de Valls, però també de Vilafranca, de Xile... Eren les 11:24 del matí a Hangzhou, les 5:24 de la matinada a Catalunya. Però per a molts, el despertar no podia ser més dolç.

L’èxit d’aquesta empresa òbviament és de la Colla Vella, que per això s’ho ha currat (i de quina manera!), però també és extensiva al conjunt del món casteller, a tots els castellers i castelleres d’arreu que dia a dia, assaig a assaig dignifiquen i reforcen els valors d'aquesta tradició cridada a ser proclamada, dintre d’uns mesos, Patrimoni Immaterial de la Humanitat.


I això que fins a darrera hora hem tingut una sèrie d’entrebancs que semblaven voler evitar l’intent. Una intoxicació alimentària va fer que el dia abans uns quants castellers no poguessin viatjar amb la colla a Hangzhou i s’haguessin de quedar a Shanghai. A més, en les hores posteriors altres components van anar incrementant la llista de baixes. Però la determinació era ferma i aquest matí tots els desplaçats a Hangzhou no s’ho volien perdre. El castell de nou ha anat de sortida i s’ha aconseguit amb aparent facilitat. I el que explicava. A la sortida del pis de sisens, alguns castellers de tronc ja ho celebraven mentre que el folre i la pinya difícilment podien contenir l’emoció. Han estat uns moments màgics que cadascú recordarà per sempre més, n’estic segur. Fins i tot els castellers xinesos i el públic, que inicialment no acabaven d’entendre tanta eufòria, s’han sumat a la celebració convertint la plaça –plaça de nou!- en un mar d’abraçades, crits i encaixades. Després del tres ha vingut el dos de vuit amb folre i com a tercer castell hem optat pel sempre espectacular tres de set aixecat per sota, que ha estat llargament ovacionat. Un pilar de cinc i dos de quatre han servit per posar punt i final a una diada que entrarà al memorial de gestes castelleres.



Demà és la darrera actuació a la Xina, i la farem a l’Exposició Internacional de Shanghai, davant del pavelló d’Espanya. Per tant, demà més...

Avui he considerat per motius obvis que tocava parlar més de castells que no pas de cap altra cosa, amb tot, us deixo amb una vintena de fotos comentades d’altres activitats i anècdotes viscudes les darreres hores:

 De sorpresa en sorpresa. Els xinesos ens han volgut fer sentir com a casa i ens han preparat una degustació de calçots (tot i que per ser justos hem de dir que no tenien la IGP i que més aviat eren porros) amb la típica salsa. No cal dir que ens els hem acabat gairebé tots...

El Jordi Amat, atacant un calçot.

El cap de colla, Xavi Pena, també s'ha animat a tastar-los.

El Jordi Sans i la Laura Figuerola, fent una demostració als xinesos...

 Aquí, l'Àngel i el Kevin...

Hi ha hagut germanor entre els castellers catalans i els xinesos, i uns i altres ens hem fet multitud de fotografies com a records.

Foto de grup amb castellers de les dues colles.

El Jordi Badia i el Francesc Rebull, amb un grup de xinesos de Hangzhou.

El Llorenç Mallorquí, amb una nena xinesa als braços.

L'Esther i el Txema, de Vilallonga, amb un xinès amb el vestit tradicional de Hangzhou i una màscara.

Fent amistats...

L'Àngel Zazo, amb els cascos de la canalla.

Obsequis de la Colla, a les autoritats de l'empresa de Hangzhou que ens ha contractat.
El Flori i l'Arnau Flix saltant a la corda, envoltats de xinesos.

Dos pilars de quatre fet de dalt a baix, pinya inclosa, per les dones de la colla.

Els grallers de la colla tocant una peça local i molt 'nostrada', el Ball de la Mulassa...

...i el Manel i el Miquel que fan de Mulassa.

I d'aquesta darrera foto, que m'han cedit, sabrieu dir-me qui són?

3 comentaris:

Jordi Migó ha dit...

Ivan, impressionant relat.... m'he emocionat .....

Gemma ha dit...

Una feina extraordinària!
Llegin-te és com si estéssim a la Xina.
Felicitats!!!
Bon retorn.

Anònim ha dit...

Ivan:

Enhorabona per aquesta històrica actuació i gràcies per haver anat informant-nos de totes les incidències del viatge: jo crec que has inaugurat un nou tipus de crònica: la crònica castellera facebookera (un nou gènere del periodisme casteller!).

Pel que has anat explicant es veu que aquesta ha estat una experiència inoblidable. Des d'aquí hem sentit molta enveja sana, però sobretot, molt d'orgull de ser castellers i sentir-nos representats per vosaltres.

Bon viatge!

Xavier Brotons