dimecres, 8 d’octubre de 2008

Sempre ens quedarà Santa Úrsula...



El Concurs de Castells 2008, celebrat a la renovada plaça de braus de Tarragona, ja és història. Una edició, la vintidosena, que els Castellers de Vilafranca van endur-se de manera implacable i incontestable, prorrogant el domini exhibit al llarg de la temporada i en les darreres quatre convocatòries. Res a dir, doncs, més enllà de felicitar sincerament als verds pel seu domini dels castells folrats, emmanillats... i també els nets. Perquè si en aquesta edició hi va haver castells decisius, aquests van ser el dos de vuit carregat –in extremis, però coronat sense cap mena de discussió- i un quatre de nou que per poc no descarreguen.

Jo no hi crec massa en la sort i sí en el treball constant, perseverant i intel·ligent. I vist el que es va veure a plaça, la victòria se la va endur la millor colla.

Dit això, la meva decepció ve més pel que no vam fer nosaltres (la Colla Vella) que no pel que van fer els altres. I ho dic sincerament. Perquè després de Santa Tecla, hem fet uns assaigs impecables i, difícilment, millorables. Però davant la gran cita, vam fallar. A hores d’ara encara busco on i quan vam estar desencertats, perquè fer els anàlisis a “toro passat” sempre és més fàcil. El que seguirà a continuació és una reflexió personal que en cap cas es pot atribuir al que pensa o pugui pensar la majoria de la Colla.

En primer lloc, -i contràriament a alguns comentaris que he sentit després del diumenge- jo no crec que ens equivoquéssim en l'aposta de sortida: el pilar de vuit amb folre i manilles. Abans del Concurs era el castell que més confiança ens donava, tot i que, potser per aquest feeling, no el vam assajar i analitzar com mereixia. Però s'han de tocar tantes tecles... I dic això perquè, respecte al pilar de vuit de Sant Fèlix, a Vilafranca, hi havia dos canvis (aixecador i enxaneta). Semblava que pel fet d’haver-lo descarregat l’any passat per Santa Úrsula ja el teníem al sarró... i tampoc és això. En qualsevol cas, era el castell que vèiem més fàcil de descarregar.

Com tampoc va ser un error, al meu entendre, atacar a la segona ronda el cinc de nou folrat, una estructura que històricament se’ns havia donat bé, però que fa molt, massa afegiria, que no descarreguem. El treball fet amb aquesta estructura d’ençà Sant Fèlix ha estat impecable, i la millor prova és que diumenge el vam carregar de manera sobrera. Ara bé, després de la segona aleta, una sobtada relaxació que encara no m’explico, més els nervis i alguna que altra errada detectada en el tronc del castell van fer que la construcció caigués sense possibilitats per poder-la defensar i posar pressió als verds. Una vertadera llàstima.

Llavors, l’error va ser en el quatre de nou amb el pilar? Doncs per mi, tampoc. Aquest castell, d’una execució extremadament complicada (només l’han descarregada els verds i nosaltres), va pujar prou bé i amb garanties d’arribar molt lluny. Però sigui pel que sigui, perquè només hem fet un quatre de nou amb folre en tota la temporada; perquè encara arrosseguem l’estigma de les caigudes de l’any passat; perquè faltava aquella convicció i determinació que hem mostrat altres vegades amb aquest castell –quan molts cops ha pujat infinitament pitjor-, l’intent va ser incomprensiblement desmuntat.

Amb això vull fer veure que els castells que portàvem en cartera, tot i que a algú li costi de creure (perquè no és de la Colla, perquè només ve a les grans sortides, o perquè fa temps que no s’acosta als assaigs), estaven al nostre abast.

I amb aquests castells haguéssim pogut plantar cara als Castellers de Vilafranca? Això és difícil de dir ara, i més després de l’exhibició dels penedesencs. A més, després del cinc de nou amb folre vam perdre dues peces claus pel que pogués venir a continuació... Però repeteixo, quines millors garanties es poden tenir després de grans assaigs –possiblement el segon millor que recordo- en què col·loquem sisens del cinc de nou amb folre, del tres de nou amb folre i el pilar, del quatre de nou amb folre i el pilar (aquest vam baixar-lo quan s’anava a agafar aquest pis), i del dos de vuit amb dosos col·locats i l’aixecador i l’enxaneta entre els pisos de quarts i quints? Poques, oi?

El que té de bo això dels castells és que l’actuació que has fet el cap de setmana anterior ja és història, i sempre hi ha constants revàlides: la pròxima de compromís, Santa Úrsula. I d’això en sabem un tros a la Vella, que portem més de dos-cents anys al capdamunt de tot o entre les colles capdavanteres. Ara bé, ja no n’hi ha prou amb allò de “la Vella és la Vella”. En el moment actual, el més exigent de la història dels castells, aquesta condició s’ha de renovar dia a dia, setmana a setmana, un any rera un altre. Als assaigs i a les sortides, perquè pel sol fet de dir-nos Colla Vella dels Xiquets de Valls això no ens assegura cap castell concret ni cap futur immediat. Però si, en canvi, seguim perseverant i rematem la feina que portem fent d’un temps cap aquí, tard o d’hora els resultats surten. Esperem que sigui per Santa Úrsula.

25 comentaris:

Lu ha dit...

Hola Ivan!!

Tot i que remarques que l'escrit és una reflexió personal, en cap cas atribuible a la majoria de la colla... coincidim en molts aspectes, comparteixo en gran part les teves reflexions, així que la decepció del concurs no ens de fer afluixar, Santa Úrsula és a les portes i és la nostra diada, quin millor moment per portar a plaça el que realment fem als assajos?

Ànims i endavant company!!

Pepins ha dit...

Hola Ivan,

Hem de mirar endavant i fer un Sant Ursula amb aquests mateixos castells descarregats més el 3 o el 4 amb el pilar, que els tenim.

Ivan ha dit...

Hola Lu i Pepins. Coincideixo amb tots dos, en que hem de mirar endavant i fer una gran Santa Úrsula, que ja toca.

jordi ha dit...

un fet que ningú en parla i que jo trobo força important és que la nostra rival per exelència la joves
de valls porta 8 concursos consecotius quedan per darrera nostre(16 anys),i que per molts anys duri.

Anònim ha dit...

El teu blog ha estat afegit al nou agregador Blogs del Camp:

http://blogs.del.camp.googlepages.com/

Xavi ha dit...

Encara us queda temporada, i n'estic segur que compliréu amb escreix amb els vostres castells per Sta Úrsula.

Tots tenim ganes de veure a la Vella descarregant de nou, grans castells a la seva plaça


Dau

Ivan ha dit...

Tens raó Jordi que és un aspecte molt destacable i que sembla que ningú li doni valor. I encara aniria més lluny i et diria que, pel que fa als cinc o sis derbis que hi ha cada temporada, des de fa una pila d'anys, la Colla Vella n'ha guanyat la immensa majoria... Ara bé, tot i que els nostres rivals 'per se' siguin la Colla Joves, no podem oblidar el nostre lidertage del món casteller, i això passa, tard o d'hora per intentar desbancar als Castellers de Vilafranca. Salut!

Margarida Aritzeta ha dit...

De vegades, de ser dalt de tot a tenir una sensació rara hi ha un gruix d'un paper de fumar. La Vella no ha d'afluixar. Això de sumar punts és només una manera de presentar les coses. L'important és el que hem fet en tots els molts anys que s'han fet castells abans de nosaltres. El que es va veure a la plaça... amb llums i ombres. I el que farem!

Ivan ha dit...

El teu comentari, Margarida, defineix la nostra essència, la nostre manera de ser i d'entendre això que de vegades és tan complicat i que se'n diu món casteller. Tu, sent filla, dona i mare de castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, has estat fil conductor i nexe d'unions, per això ho coneixes tan bé. I la reflexió que fas cal que estigui present en el nostre ideari... com a mínim un parell de segles més!

Jaume Pros ha dit...

Hola Iban (he, he),

Igual et sembla molt poca-solta el que et dirè. Ja em perdonaràs.

Però és que, des de la meva ignorància, de la mateixa manera que trobo excitant el concurs per la competitivitat que suposa guanyar punts i quedar ben amunt en el rànquing, sempre em queda el dubte de si els castells (pel que són i el que signifiquen) són un fenomen propici per a la competició.

D'altra banda, i ja posats, si acceptes peticions, et demanaria que algun dia ens expliquessis als que no som gaire entesos quin sistema es segueix en les puntuacions i què es valora realment. Jo, quan començo a escoltar parlar de 2000 i 3000 punts, és que em perdo.

Una abraçada

Ivan ha dit...

Hola Jaume! Sens dubte que els castells, per la rivalitat i la similitud que guarden amb els esports, són propicis per a la competició. I pel caire que estan prenent les coses els darrers anys, encara més. Però penso que les colles històriques i amb arrels tenen la manera d'aturar-ho, relativitzant-ho una mica tot plegat i prioritzant l'essència dels castells. Ara, que si triomfa aquesta visió o manera d'entendre els castells, desapareixeran moltes colles.
Lo dels punts ho deixo per un altre dia... perquè fins i tot jo em perdo!

Anònim ha dit...

Home, de moment aquest any de les importants (st Joan, Arboç, st Fèlix i concurs) anem 2 a 2, eh??? Sta. Urusla decidirà.... crec jo.

Ivan ha dit...

Sense cap mena de polemitzar, doncs com hauràs pogut comprovar en aquest bloc tinc un gran respecte per la que intueixo que és la teva colla, nosaltres hem fet millor diada a Completes, Sant Joan, Firagost, Diada i Concurs, i vosaltres (Joves), a Sant Fèlix i l'Arboç... per tant 5-2, no? Perquè per mi, i suposo que també passa a l'inrevés, on hi ha els grans rivals és a les grans diades. En qualsevol cas, considero que esteu fent molt bona feina i que quan es treballa així, tard o d'hora arriben els resultats. A veure si a la pròxima signes amb el teu nom, que aquest pretén ser un debat respectuós. Salut!

ru ha dit...

bones ivan, t'he trobat per casualitat i t'agrego al bloc... quan tingui uns dies miraré més i millor les teves escritures...

referent a les assenyades reflexions que planteges, no fan més que refermar la "estranya" sensació que m'ha quedat de l'esdeveniment (axins parlant en global)... a mi el concurs'08 m'evoca decepció... i si ni la millor collavella dels últims anys és capaç de demostrar-ho, em sembla el paradigma definitiu...

ara bé, felicitar sincerament a qui s'ho mereix... un dels vostres arxienemics, i un dels nostres...

salut!

ru

Ivan ha dit...

Ru, ens coneixem? Home, clar que estem decepcionats, però repeteixo que és més per com ens van anar les coses a nosaltres que pel que van fer els altres. Hi ha dies que et surt tot, fins i tot un 2d8 in extremis. També en el 4d9fp dels vilafranquins, mentre pujava un quint va aixecar el peu i semblava que se'n anava... Nosaltres, en global, vam fer pitjor actuació que fa dos i quatre anys i, sincerament, crec que estem millor que llavors i, sobretot, que portàvem les coses millor preparades.
Pel que fa a vosaltres, l'actuació no la va condicionar tant el 2d8f com la diada de Santa Tecla. En qualsevol cas, i per tranquilitzar-te, crec que esteu treballant bé i això es farà notar ben aviat. I també, contrariament al que es pugui pensar, el fet que la Colla Jove (la vostra) estigui bé, és una cosa que us beneficia a vosaltres, a la ciutat i a les colles tradicionals. No ho dubtis!

jordi ha dit...

per mi a sant fèlix va guanyar la vella no és el meu problema si la colla joves a d'acabar les actuacions amb el p5.
vella:3d9f,2d9fm(c),3d8p,pd8fm(c).
tot i la gran actuació de la joves
aquesta de la vella és superior,els
castells jo els valoro tots tres +
el pilar.

Ivan ha dit...

Hola Jordi, jo és que em resisteixo a anar a les places amb la calculadora... Això deixe'm-ho pel Concurs! Però quan donaria/es per tornar a descarregar el cinc de nou amb folre?

Marcus ha dit...

Bones Ivan,

He trobat el teu bloc i m'ha agradat trobar-lo! Sincerament jo també creia que aquest any el Concurs aniria més renyit, en part perquè em va sorpendre la seguretat dels verds i alhora perquè creia que a vosaltres us aniria molt millor! Des de fora sembla que aquest any les coses les hagueu fet amb més treball, més cap.. al nord altres anys arribaven les notícies més de ho fem perquè som la Vella i aquest any particularment la impressió que en tenia era, ho fem perquè ho hem de fer així i perquè portem un calendari estudiat i marcat.. i crec que aquesta serà la linia per fer grans castells en el futur!

Apa! Salut i fins aviat!

Ivan ha dit...

Hola Marcus. En primer lloc dir que m'he capbussat en el teu bloc hi he vist que tenim aficions i idols comuns, com el Bruce...
Pel que fa al teu comentari, voldria fer una puntualització. Si enguany em donat aquesta sensació (que d'altra banda crec que és la que toca) ha estat motivat perquè havíem plantejat una temporada progressiva en la qual, sobretot, no havíem de caure abans de les grans cites. I vist el resultat, crec que és el camí a seguir. Això ens fa ser més constants, menys eixalabrats. Ja he dit en algun comentari que, tot i que de tant en tant m'agrada sentir allò de "la Vella és la Vella", crec que aquesta afirmació sovint ens ha fet més mal que bé; com si haguéssim de fer-ho tot només amb el nom. I quan no es treballa amb la seriositat, constància, perseverància i intel·ligència que cal, no hi ha sentències que valguin... ni a la Vella. Salut!
Per cert, ens coneixem?

Frikilandi ha dit...

Felicitats pel blog i el post, i moltissimes gràcies per la felicitació que vas trametre a Castellers de Lleida en nom de la teva colla. El nostre cap la va llegir dirigint-se a tota la colla just quan plegàvem faixes i realment va ser emocionant.Moltes gràcies!

pd: ànims per Sta Úrsula i demostreu el que valeu.

Ivan ha dit...

Gràcies pels ànims frikilandi. Esperem que aquesta vegada sí que es vegi el treball que portem fent... Pel que fa a la carta que menciones, com ja deia en l'escrit, ens sentim molt pròxims als Castellers de Lleida i quan actuem a la Paeria ho fem a casa. Per molts anys i a seguir progressant!.

Marcus ha dit...

Bones Ivan!

No ens coneixem, però com ja deus saber l'afició als castells pot ser molt forta. AL llegir el teu escrit em van venir ganes de comentar-lo ja que em va agradar sentir aquestes reflexions, crec que amb més reflexions així la Colla Vella tornarà a donar grans alegries als aficionats castellers.
Sobre lo de la frase "la Vella és la Vella", jo estic d'acord que és un valor que teniu i que l'heu d'aprofitar, però sense dur-lo a l'extrem! Crec que aquest valor us ha fet salvar castells que semblava impossible o descarregar el 3d8ps i el 9d8.

Salut!

Ivan ha dit...

Hola Marcus, estem d'acord. De fet, em dóna la sensació que cada cop som més a la Colla que pensem així; que ningú ens regalarà res ni farem els castells per dir-nos Colla Vella. Avui dia, quan l'exigència és màxima, sinó hi ha un treball seriós i metòdic al darrera, junt amb un alt grau de compromís de tots els estaments, l'èxit es fa inabastable. Tanmateix, i per l'estigma que tenim, moltes vegades és més complicat canviar les dinàmiques en una colla com la Vella, que no en d'altres. Però en això estem... i ho aconseguirem. N'estic segur!

El bon minyó ha dit...

Estic d'acord amb en Marcus i amb d'altres comentaris d'aquest estil. Alguna cosa està canviant a la Vella... i això és bò. Ara els de Vilafranca us han pres el relleu de la supèrbia i vosaltres heu guanyat humilitat...de bon rotllo, eh!

Ivan ha dit...

Quan ets a dalt de tot és possible que tot plegat t'ho miris a certa distància, però aquest és un pecat que hem comès tots, no? De bon rotllo també! En qualsevol cas, m'agrada saber que, des d'altres colles, comencem a tenir aquesta imatge, sincerament. Merci i bona feina pel que queda de temporada. Ens coneixem?