dimecres, 29 d’octubre de 2008

L'hora dels balanços



Estava perfilant un ‘post’ sobre algunes novetats editorials que he llegit aquestes darreres setmanes quan, de sobte, m’he adonat que inconscientment estava defugint el tema sobre el qual hauria d’escriure d’una forma més immediata: Santa Úrsula. I més encara quan en el darrer comentari que vaig penjar parlava d’aquesta diada castellera com una bona oportunitat per treure’ns el mal sabor de boca que ens va deixar el Concurs de Castells de Tarragona i que, sens dubte, ha estat el ‘post’ que ha registrat més opinions de la gent. En aquest sentit vull agrair totes i cadascuna de les entrades que s’han fet, i que he mirat de contestar una a una a les poques hores. Per tant, avui toca Santa Úrsula i més endavant ja us faré avinents quines són aquestes novetats literàries que podeu llegir (o no), ara que s’acaba la temporada castellera i que on s’està millor és a casa.

Santa Úrsula, per dir-ho ras i curt, ha esdevingut la segona decepció castellera consecutiva d’aquest mes, després del Concurs; quan fins aleshores portàvem una temporada notable. Amb tot, podria dir que aquesta vegada no les tenia totes, veient com havien anat els assaigs després de la competició de Tarragona. L’assistència de castellers ha anat decaient progressivament i ni tan sols el divendres abans de la gran diada vam aconseguir ser prou gent per fer proves concloents que, potser, ens haguessin ajudat a destriar una mica més el gra de la palla. Quina diferència amb la gentada que va venir abans del Concurs! Per això, aquests darrers dies he tingut la sensació que molts han desconnectat abans d’hora i que possiblement el cansament d’una temporada exigent i, de ben segur també, la frustració de Tarragona, han acabat pesant més que la il•lusió i les ganes de molts, d’acabar bé la temporada. I aquí, els dirigents de la Colla en som responsables en gran mesura i no podem defugir aquesta responsabilitat.

A l’igual que vaig comentar en el ‘post’ que parlava del Concurs, la decepció personal no és tant pel que fan els teus rivals sinó pel que tu no pots fer i, sobretot, per no haver previst, amb suficient dosi de realitat, com resoldre unes situacions que fàcilment es podien donar a plaça. La Colla Joves va fer el seu paper i va signar una brillant diada disparant els tres cartutxos que portava a la recambra; ni cinc, ni quatre: tres. I a més, descartant amb serenitat el dos de vuit (què llèpol hauria estat tirar-lo quan l’actuació anava de cara!) i apostant, en canvi, per dos castells que sovint descartem d’entrada en les grans cites, com són el tres i el quatre de nou amb folre. Perquè l’intent del pilar de set folrat no deixa de ser un brindis per provar de posar la cirereta al pastís.

Pel que fa a nosaltres, crec sincerament que vam estar de mala sort de no descarregar el dos de nou amb folre i manilles quan ja havien sortit els dosos. El tres de nou amb el pilar ja són figues d’un altre paner. A diferència del tres de vuit amb el pilar, el de nou té un grau de dificultat extrem. Haver col•locat sisens un parell de vegades no ha estat indicatiu de res, vist el que es va veure a plaça. Tanmateix, és un castell nou que, segur, s’anirà perfeccionant la tècnica fins a assolir-lo. De fet, en els pròxims dies, dues colles més, els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, han anunciat que atacaran el castell. Estic expectant per veure com els aniran les coses i per veure si introdueixen alguna varietat, algun detall, alguna innovació en la seva execució. En qualsevol cas, crec que és un castell que encara li falten hores i hores de rodatge, i de donar-hi voltes.

I el que va venir després es pot entendre quan vens de patir quatre caigudes severes (comptant les del Concurs). Ja se sap que gat escaldat amb aigua tèbia en té prou... El que em va sorprendre més positivament, però, va ser la fortalesa mental, l’ambició i el coratge per provar el pilar de vuit amb folre i manilles quan els ànims estaven tocats i la moral força baixa. Potser no tocava i de ben segur que pocs van festejar, a aquelles alçades, haver carregat el pilar de vuit (una mostra més de la pèrdua de respecte vers els castells). Però la lectura que en faig d’aquest fet és que la Colla, que tradicionalment s’havia mostrat massa respectuosa i temerosa respecte els castells emmanillats, per fi ha deixat anar aquest llast. I això, mirant el futur més immediat (òbviament la temporada pròxima) és engrescador i il•lusionant, perquè ara sí que ens els creiem, aquests castells.

En definitiva, l’anàlisi que en faig de la temporada és positiu. Si li hagués de posar una nota em decantaria per un notable baix, però notable al cap i a la fi. No hem caigut dels castells de vuit; hem descarregat tots els castells bàsics de nou (amb l’excepció del quatre de nou amb folre de l’Arboç); i hem tornat a dominar, de forma abassegadora el pilar de sis i de set, a més d’incorporar un castell nou al nostre repertori, com és el tres de vuit amb el pilar, que hem sovintejat. Llavors? Hem fallat en l’efectivitat dels castells més complexes. Sí, és cert, hem caigut en aquelles construccions que previsiblement podien caure, perquè són les de màxima dificultat. Amb tot, haver carregat dues vegades el dos de nou amb folre i manilles; haver coronat tres pilars de vuit amb folre i manilles i haver tornat a fer les dues aletes al cinc de nou amb folre; doncs home, és un balanç força destacat, si més no millor que el dels darrers anys. Succeeix també que som una colla que vol tocar totes les tecles i de vegades això t’acaba passant factura. Quan només et dediques a treballar tres o quatre castells, tot és més fàcil. Amb tot, sí que és veritat -si més no així ho penso- que hem de millorar la planificació, tant pel que fa a la temporada com als objectius, així com les dinàmiques dels assaigs, i sovint hem de deixar-nos guiar pel sentit comú. Només amb això estic convençut que millorarem com a Colla.

15 comentaris:

frikilandiVerdusco ha dit...

Hola Ivan,

Des de fora, he vist dos versions de Vella ben diferents. El primer tram de temporada, va ser excel·lent o molt bona, com tu deies completant castells de 8 de la gamma alta a la perfecció i grans pilars.
Ara, la cosa es va "girar" arrel del 3d8 amb l'agulla del Catllar?és possible? us veu obstinar amb aquest castell i a partir d'allà res us ha sortit relativament bé. Com tú destaques, recuperar 5 castells amb manilles s'ha de llegir en clau positiva, a veure si l'any vinent també sovintegen i es poden descarregar.
Vaig veure bastant derrotat el Xamalí quan anunciava que el 3d9ag el portaveu a plaça per "voler fer alguna cosa històrica".Calía després de tantes llenyes encadenades? No crec que li calgués això a la Vella, n'ha fet molta d'història com perque un castell com aquest t'acabi d'espatllar una Santa Úrsula. No és per tocar la moral, però vaig aplaudir el seny de la Colla Joves al portar 3 castells que "dominen" i sortir de plaça més contenta que un gíngol, i en canvi el 2d9fm que va estar prop de descarregar-se i que per tant, millor sensació us donava, va pujar giradíssim, i amb la canalla espantadeta.
Pel bé vostre, i de repic per tothom, espero una Vella més lògica per l'any que vé.

Ànims.

Ivan ha dit...

Hola Frikilandi. En línies generals estaria d'acord i crec que el que dius és la base del meu anàlisi. Potser tens raó que el fet d'aconseguir el 3d8p al Catllar va ser un element més de "distracció", per dir-ho d'una manera. En comprovar que el castell de vuit era tan assequible (sempre que tinguis el pilar) ens va fer somiar amb el castell de nou. Però, com ja he dit, em sembla que hi ha un abisme entre els dos. I naturalment, aquest castell ens ha restat més hores d'assaig que podíem haver dedicat a d'altres estructures més assequibles. Gràcies per haver "repetit" en aquest bloc. Una abraçada i sort.

Anònim ha dit...

Benvolgut Ivan.

Crec, sincerament, que peques d’optimisme a l’hora de fer l’analisi de la temporada que ja hem deixat enrera. Em plau veure que hi ha castellers, i tu n’ets un de molt imprtant, que fan un balanç de temporada molt més positiu que el que faig jo perquè potser no tot està tan malament com em pensava. Després de llegir els teus comentaris espero que tu tinguis més raó que jo.

Com et deia, i no se si el lloc és el més adient, la meva valoració d’aquest any casteller que estem tancant pel que fa a la nostra Colla és molt més dolent.

Crec que en aquest any només hi ha dos coses positives:

La més important és haver consolidat els castells emmanillats, es veritat que no n’hem descarregat cap, però haver aconseguit cinc castells emmanillats em fa veure el futur amb molt més optimisme. Ja vaig manifestar a l’equip de pinyes, folres i manilles les meves més sinceres felicitacions després del “fiasco” de Santa Úrsula i ara te’n faig particep a tú.

En segon lloc, em va plaure molt, poder participar de l’actuació de Completes i sobretot de la diada castellera de Sant Joan. He de reconèixer que obrir oficialment la temporada forta, a casa, amb els castells que vam fer el 24 de Juny em va tornar a donar una confiança que aquest havia perdut abans de començar.

En canvi, si he reconegut que el fet de les manilles em fa tenir il•lusió en el futur, també he de dir que hi ha situacions que m’amoïnen i molt.

No vull entrar en personalismes, però penso francament, que la cúpula de la direcció tècnica, aquest any, no ha estat a l’alçada de la resposta de la Colla.

Crec que l’elecció del Cap de Colla, no va ser la més encertada, com tampoc ho han estat en molts casos, masses, les seves decision o les del seu equip.

Hem estat planificant la temporada, si més no això és el que ha trascendit als castellers, sobre castells impossibles, i al final, s’ha demostrat que hem fracassat rotundament.

No faré el recull de totes les “petites” decisions per les que hem empitjorat els registres progressivament durant la temporada, perquè en el fons, crec que és tot fruit d’una mala planificació i d’eleccions errònies en les configuracions dels diferents troncs.

Penso que necessitem un canvi valent i decidit, apostar per gent nova que ha demostrat sobradament qualitats tècniques per ser protagonista en aquesta nova etapa.

Ens convé discutir i parlar molt sobre el nostre futur, i no només per l’any que ve. Hem de ser capaços d’aprofitar l’experiència de molts castellers de tronc que ja no estan per muntar, o si més no, no per muntar en tots els castells i donar els passos endavant necessaris per portar la Colla Vella dels Xiquets de Valls allà on per potencial es mereix estar.

No m’allargo més, he llegit el teu comentari i no me n’he pogut estar. Espero que s’entengui com a opinió personal i sempre amb l’ànim de sumar i aportar per millorar.

Ivan ha dit...

Benvolgut anònim, tot i que m'agradaria més adreçar-me amb algú que se suposa que conec, no passa res. Crec que la teva reflexió i la meva són molt similars. Tu en destaques el fet d'haver fer amb assiduitat castells amb manilles, però també és notori, crec, el fet de no haver caigut en els castells de vuit. I també coincidim amb el fet de planificat millora la temporada, els assajos i els objetius... Pel que fa a algunes consideracions que fas sobre decisions tècniques o d'elecció de càrrecs, comprendràs que no n'opini doncs n'he estat art i part, i no crec que sigui honest per part meva. En qualsevol cas, recordar-te que ningú més va donar una passa endavant... Ara toca un canvi de cicle, així ho entenc, i esperem fer millor les coses. Si més no, surti qui surti em tindrà a mi al seu costat. Gràcies per la teva opinió.

ALBERT1969 ha dit...

Hola,
Voldria fer quatre comentaris sobre les teves reflexions de Santa Ursula, on ens parles de decepció i temporada notable, crec que val la pena matitzar aquests termes, ja que jo ho qualificaria de desorientació de la colla i temporada aprovadeta justeta.
M'explicaré, no es pot esperar miracles d'un sol dia si el treball previ no es suficient, i jo no he vist aquesta gentada que dius abans del Concurs, ja que comparat amb altres anys ha estat molt pobre, i aquell dia en concret no serveix de res ser la gentada que erem, la clau no es haver aconseguit tota la gamma de vuit, ja que això per una Colla com la Colla Vella no ho veig un mèrit sinò una obligació, però mes enllà del 3/9 f. el bagatge ja no el veig positiu, i les mancances es fant realitat per la mala planificació, la falta d'objectius concrets, un rumb que crea desorientació, i una manca de recursos alarmants que ja fa uns anys que allarga la agonia i que no em salva un castell puntual en un dia determinat.
Respecte a la nota,ja he comentat que la trobo exigerada, i tanmateix crec com a molt positiu un actiu que no hem perdut es la lluita fins al final com ho va demostrar el pilar de vuit, però que això molts cops no es suficient.
Cal un canvi en profunditat que afectin les estructures de la Colla mes enllà de fer aquest castell o l'altra, i eliminar els vicis que arroseguem des de fa anys, i que han anat provocant aquest desencis que es veu al local.
Cal deixar de controlar l'aparell de la colla pels mateixos de sempre, i obrir les portes perque tothom pugui opinar lliurement i amb transparència, i modernitzar les maneres de fer amb un aprofundiment amb la democràcia interna que torni la il·lusió imprescindible per posar la colla on es mereix, que es al capdamunt del mon casteller.
Salutacions.
Albert Cortés

Ivan ha dit...

Hola Albert! Malauradament aquesta vegada no puc estar d'acord amb tu pel que fa a l'anàlisi de la temporada, tot i que sí que compartiria les reflexions que apuntes sobre què fer per millorar. La rivalitat castellera ha ajudat a les colles a superar-nos dia a dia i ha tocar sostre assolint les històriques construccions i assolint-ne d'altres fins fa poc inèdites. Però també és cert que aquesta voràgine ha incorporat elements que l'únic que han fet es perdre el respecte als castells i devaluar qualsevol construcció que no sigui de les anomenades "gamma extra". A diferència de les altres grans colles (Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa i Colla Joves), nosaltres no hem caigut en castells de 8, i per mi això és importantíssim. D'altra banda, quan em refereia a gentada, òbviament recordava el divendres previ al Concurs, però enguany, a diferència d'altres, hem pogut posar les manilles a dalt diverses vegades, i la Colla es creu ara més que mai aquestes estructures. Per això, per l'excel·lència en les estructures de 8 pisos (amb la mateixa gamma que el que més); per l'efectivitat en els castells bàsics de nou i pel canvi de mentalitat amb els castells amb manilles, d'ací la meva nota... I és clar que m'agradaria millorar. En aquesta línia ja treballem a hores d'ara. Salut.

El bon Minyó ha dit...

Jo, vist des de fora, penso que, en línies generals la temporada de la Colla Vella ha estat prou bona. Però també és veritat que heu anat de més a menys, sobretot després de Sant Fèlix, quan s'esperava molt de vosaltres, per exemple que trenquessiu l'hegemonia verda. A nosaltres ens ha passat una mica a l'inrevés, i hem anat de menys a més. I esperem acabar de la millor manera, descarregant el primer tres de nou amb el pilar!

Ivan ha dit...

La temporada se'ns ha complicat quan podia fer-ho. Potser hem perdut massa temps amb el tres de nou amb el pilar... Potser la perspectiva del temps ens doni una altra visió. Pensava que veuria intentar aquest castell als Castellers de Vilafranca i no va poder ser. Ara només el podrem veure de malva, si més no, per fer comparacions. Salut, bon minyó!

Anònim ha dit...

Benvolgut Ivan,

Des de l'anonimat i només des de l'anonimat , podria llençar aquesta proposta.

Algú s'ha proposat seriosament la UNITAT dels Xiquets de Valls , ja he llençat la Bomba ! Crec sincerament que no és una bojeria , crec sincerament que es l'aposta de futur per posar damunt la taula un tema que a Valls , i des de fa alguns anys ja ens hauriem d'haver plantejat.

Les Colles (les dues )arrastrem problemes de movilització , problemes de motivació , problemes practicament de supervivència castellera.

Sincerament crec que és un pas a fer ja!, una revolució! , un canvi! , un gir que posaria la nostra ciutat al "top casteller", els nostres Xiquets a dalt de tot del món casteller i per molts anys , on deixariem en fora de joc a tothom.

Sinó crec que estem (i ja dies...) en un moment on hem aixecat el tap de l'aigüera i cada cop ens anem escolant com el remoli que fa l'aigua.... Ja s'han provat molts remeis ,reunions , assambleas , però aquesta malaltia no té cura...

Hem de fer Cau i Net i començar de zero.

Algu pot pensar de bones a primeres que el que comento es una bajanada, una bojeria , segurament a les dues Colles ho descartariem de bones a primeres, però amb una llarga reflexió , amb un llarg debat , estic convençut que es la clau de tots els nostres mals.

No ha estat positiu el traspas de castellers en amdues colles? No ha estat positiu la incorporació del Ito a la Colla ? perque un si i Tots no? Com podem portar aquesta Hipocresia al damunt?

Quin mal hi ha en un colla , forta , gran (mes de 400 castellers en cada actuació)amb el nom XIQUETS DE VALLS !

Es un somni com el que va tenir en Martin Luther , i que l'Obama a materialitzat als EEUU...

Anònim ha dit...

Benvolgut Ivan,

Des de l'anonimat i només des de l'anonimat , podria llençar aquesta proposta.

Algú s'ha proposat seriosament la UNITAT dels Xiquets de Valls , ja he llençat la Bomba ! Crec sincerament que no és una bojeria , crec sincerament que es l'aposta de futur per posar damunt la taula un tema que a Valls , i des de fa alguns anys ja ens hauriem d'haver plantejat.

Les Colles (les dues )arrastrem problemes de movilització , problemes de motivació , problemes practicament de supervivència castellera.

Sincerament crec que és un pas a fer ja!, una revolució! , un canvi! , un gir que posaria la nostra ciutat al "top casteller", els nostres Xiquets a dalt de tot del món casteller i per molts anys , on deixariem en fora de joc a tothom.

Sinó crec que estem (i ja dies...) en un moment on hem aixecat el tap de l'aigüera i cada cop ens anem escolant com el remoli que fa l'aigua.... Ja s'han provat molts remeis ,reunions , assambleas , però aquesta malaltia no té cura...

Hem de fer Cau i Net i començar de zero.

Algu pot pensar de bones a primeres que el que comento es una bajanada, una bojeria , segurament a les dues Colles ho descartariem de bones a primeres, però amb una llarga reflexió , amb un llarg debat , estic convençut que es la clau de tots els nostres mals.

No ha estat positiu el traspas de castellers en amdues colles? No ha estat positiu la incorporació del Ito a la Colla ? perque un si i Tots no? Com podem portar aquesta Hipocresia al damunt?

Quin mal hi ha en un colla , forta , gran (mes de 400 castellers en cada actuació)amb el nom XIQUETS DE VALLS !

Es un somni com el que va tenir en Martin Luther , i que l'Obama a materialitzat als EEUU...

Anònim ha dit...

Perdona però no puc estar en més desacord amb la teva opinió. A Valls els castells el fem per la nostra colla, però també per superar a la colla rival. I desenganyem-nos, Vilafranca ens queda molt lluny, el rival el tenim a l´altre costat de la plaça del Blat!! Proposar la fusió de les colles vallenques, a part de que històricament ha estat un fracàs en els curts periodes de temps que per imposició s´ha donat, denota un profund desconeixement de la realitat castellera vallenca. Vaja que seria el primer i definitiu pas cap a la desaparició dels Xiquets de Valls. Xavi.

Ivan ha dit...

Benvolgut anònim, el Xavi t'ha contestat el que penso i pensem la immensa majoria dels castellers d'una i altra colla dels Xiquets de Valls. Si ens hem fet grans, si ens hem superat, si hem trencat motlles, si hem obert nous camins és perquè teníem "l'altra" colla al costat. La fusió crec que seria sinònim de desaparició. I pel que fa a l'actual moment, el món casteller sempre ha estat marcat per cicles: ja se sap, avui ets al capdamunt i demà baixes uns graons. La nostra gran sort, però, és que quan no hem estat a dalt de tot hem estat en un segon o tercer lloc, expectants per tornar a liderar el món casteller. Avui els Castellers de Vilafranca són a dalt de tot, però nosaltres hem d'estar preparats per quan demà deixin d'estar-hi... Salut i gràcies pel comentari; com deies, era polèmic i, personalment, si bé que a Valls no s'entendrà mai, sí és cert que fora vila hi ha gent que pensa com tu. Gràcies també a tu, Xavi, per posar les coses al seu lloc i avançar-te en aquest comentari. Ens veiem demà a l'Arboç.

El bon minyó ha dit...

Ei, company, s'apropa la nostra diada! Cullons que és complicat això del 3d9fp! I vosaltres, què. Com proven les vacances? M'han arribat rumors de que plegueu cap de colla i president... Qui agafarà el relleu???

Ivan ha dit...

Hola bon minyó. Com han anat les darreres proves del 3d9fp? Realment és un castell molt difícil, però assolible... crec. Pel que fa a la Colla, en el meu cas he acabat el mandat de quatre anys, i crec que ha arribat l'hora de deixar pas a d'altres companys i que comenci un cicle nou. Si ens en sortim, que ho farem, no ho dubtis, que tremoli el món casteller. Sort per demà i que ningú prengui mal.

El bon minyó ha dit...

JA EL TENIMMMMMMMMM!!!!!!