diumenge, 4 de maig de 2008

Una Rosa a Falset


Sempre que puc m'escapo (ens escapem, amb la família) al Priorat. Ja no calen excuses, que comencem a tenir una edat... Per exemple, no cal que sigui un dia significat, com la festassa que cada any organitzen a Torroja del Priorat coincidint amb la festa de la verema, o, com ahir, a Falset, festa del vi. Només una mica de temps i ganes de ser-hi, com una comunió perfecta. I potser perquè cada vegada ens anem fent més grans i les darreres escapades no són com les primeres, és molt fàcil que, sovint, quan t'hi perds, trobis algú que et recorda d'on vens i què se t'ha perdut per aquestes terres. Ahir, Festa del vi de Falset, amb va fer gràcia retrobar gent com la Rosa Gairal, alma mater del Centre de Renovació Pedagògica (crec que es deia així) i professora emèrita on n'hi hagi. Ella, que d'intel·ligent n'és un tros, fa temps que va decidir canviar la seva Tarragona (diria que natal) per Pradell de la Teixeta. I la sabiduria, si la cultives, va guanyant amb l'edat. La Rosa ahir no tenia alumnes als què convèncer de la necessitat d'aprendre -entre d'altres coses perquè fa uns vuit anys que es va jubilar-, però sí un jurat voluntariós que havia d'analitzar els diferents plats que es cuinaven al carrer principal. Ella va triar delectar-los amb un 'rap a la tarragonina' que, la veritat sia dita, et convidava a entaular-te i a fer festa grossa regant el plat amb un bon vi de la terra. Però molt em temo (i m'agradaria equivocar-me amb la Rosa, que porta anys ì panys quedant-se a les portes del primer premi) que aquesta vegada jugava amb inferioritat respecte a la cua de bou amb pinyons, api i xocolata que es cuinava al primer fogó i que, ja em disculparà l'artista, ara mateix no recordo el seu nom però si la flaire de la seva creació. De matrícula, de debò!

Això és el que té passejar pel Priorat i per Falset, que tant bon punt et retrobes amb vells coneguts com amb gent que comparteix les mateixes dèries (què cony, virtuds!), i d'altres de nous, com el Charles Wijnen, productor de Mas Gran Montsant, que t'expliquen la seva vida a canvi d'una generosa copa de vi i una mica de temps. Ell, com el famós holandès errant, també va deixar la seva terra per cercar nous móns, noves terres, fins que va trobar el paradís, el seu paradís, en aquesta comarca.

Descobrir ara aquesta festa és una mica tard, entre d'altres coses perquè quan llegireu aquest post la fira ja haurà tancat les portes. En qualsevol cas, què és un any en la immensitat de la vida? Com deia al començament, sempre és un bon moment per perdre's per aquestes terres. No obstant això, als exploradors futurs els recomano arribar d'hora, fer un esmorzar com Déu mana, sense presses, sobre tot, i passejar i barrejar-se amb la gent del lloc i, abans de tornar, "furtar", prèvia transacció econòmica, és clar, una mica d'aquesta terra, d'aquesta gent. Ja sia amb un vi del qual te n'han parlat en alguna ocasió, o amb un altre pel qual t'has deixat aconsellar. Jo (nosaltres) avui hem fet una doble tria: 'Nita' (Gratallops 2006) un record que ens va deixar bones sensacions; i 'Pasanau' (Ceps nous, La Morera de Montsant 2006), una tria a cegues. Salut!

(...) Per cert! M'oblidava la recepta de la 'Cua de bou alla vaccinara' pels més agosarats. Que consti, com diu l'autor, que aquesta és una recepta típica de la cuina de Roma, amb força tradició i literatura, que es pot tastar en les velles 'trattorie' de la capital italiana:

S'agafa la cua de bou i es renta bé sota l'aigua per treure-li la sang. Es talla en trossos ('rocchi' en romà) i es posa a daurar amb un batut de cansalada i oli d'oliva. Quan estarà dauradeta s'afegeix una ceba trinxada, dos dents d'all, uns pocs claus, sal i pebre. Es fa evaporar el suquet de la mateixa cua, s'afegeix el vi blanc i es cou durant uns vint minuts a foc lent i tapada. Tot seguit, s'afegeixen els tomàquets madurs, pelats i sense llavors. Es deixa coure durant una hora, després s'afegeix aigua fins a cobrir la carn, es torna a tapar i continua la cocció durant més dues hores. Al mateix temps es fan bullir unes costelles d'api. Quan estan llestes, es posen amb una cassola amb una mica de salsa de la cua, uns pinyons, un grapadet de panses i una mica de xocolata. Es cou durant uns minuts i es vessa sobre la cua, ben calenteta, al moment de servir.

El vi que s'utilitza per la cocció sol ser un blanc dels 'colli di Roma', però en aquest cas es pot fer servir un blanc una mica més sòlid del Priorat.


Bon profit i que vagi de gust!

1 comentari:

Salvador Guinart ha dit...

Hola txon!, tens un premi al meu bloc. Si hi passes sabras de que va. Au!, Visca la Colla Vella!