dimarts, 8 de febrer del 2011

Diari de les Decennals (i XIV): Les notes...


En el darrer post deia que a partir d'ara toca fer balanç i posar les notes als espectacles o aspectes de les Decennals que han triomfat més que la San Miguel; a aquells altres que han estat força bé, però llàstima de...; als que clarament necessiten millorar; i als que d'aquí a deu anys si no són al programa ningú no els trobarà a faltar...

L'organització ja va fer aquest exercici, l'endemà mateix que s'apaguessin els llums. I tot i que coincidim que han estat unes grans Decennals, de les millors que recordo, he trobat a faltar la dosi d'autocrítica justa per progressar i millorar. Vaja, que tot semblat m'ha deixat un cert regust a número del Màgic Andreu...

Vagi per endavant també que aquest és un anàlisi molt subjectiu (del tot!), i que només puc valorar allò que he vist i viscut (directa o indirectament) o que m'ha arribat a través de tercers, però amb un cert consens i grau de coincidència:

10 Per a mi, la matrícula d'honor és per a la participació massiva i entusiasta de la gent, que s'ha abocat al carrer durant deu dies consecutius de manera cívica i sense que es registrés cap incident. L'autèntica festa, per tant, és la que s'ha viscut als carrers i places de Vilaniu, plens a vessar i a tota hora. Remarcar, en aquest sentit, l'esperit participatiu, col·laboratiu, comprensiu, alegre i festiu de la gent, així com la bona feina que ha desenvolupat l'equip de voluntaris, tècnics i organització en general.




9 L'excel·lent l'atorgo ex aequo a l'espectacular muntatge de llums del Pati, el carrer de la Cort i la plaça del Blat (una aposta arriscada i valenta que s'ha demostrat vencedora en tota regla en el pols particular  plantejat per crítics i fotentes); i al no menys espectacular muntatge d'Ariel, un espectacle que ens va fer emocionar i que ens aixequéssim de les cadires per a ovacionar llargament els joves intèrprets, els músics i tothom que ha estat treballant en l'obra. Les llums i Ariel s'han guanyat un espai de privilegi en el record i l'imaginari de les Decennals. L'un, les llums, van convertir-se fins al darrer moment en el marc idoni per immortalitzar les festes de 2011, i no només de la gent de Valls; i l'altra, Ariel, ha començat a recollir el premi del treball ben fet en forma de propostes i gires futures...






8 La posició entre el notable i l'excel·lent és la més disputada, i aquí hi encabiria la majoria d'actes del programa. Però posats a triar (i a mullar-se), em decanto pels espectacles de foc, amb menció especial per al piromusical (genial!!!) i per la dimoniada (amb la participació de diables de diferents punts dels Països Catalans). A les antípodes de l'avern, però amb igual nota, hi col·loco la Solemne Processó de la Mare de Déu de la Candela, la més participativa, tant dins com fora d'ella. I també la majoria de representacions (balls parlats i demés) dins l'església de Sant Joan.







7 El notable el dono a una proposta que, si sabéssim trobar-ne el just equilibri i pulir-ne alguns detalls (organització, horaris, abastiment, etc...), podria tenir continuïtat més enllà del calendari de les Decennals. Em refereixo a les tapes, un peregrinatge obligat que, dificultats al marge per trobar-ne, ha fet les delícies dels ciutadans. Amb l'experiència adquirida, aquesta és una oferta que té demanda i propicia la sociabilitat ;) Com notable també es mereixen les apostes per les Decennals de circ, els espectacles al carrer, l'estrena d'Èxode, la transformació del König de Vallvera en el Planeta Casteller, i el I Simposi Casteller, del que caldrà estar amatents als resultats i transcripcions de les comunicacions, ponències i taules...





6 Entre l'aprovat i el notable hi situo els castells. Valls va gaudir de la concentració castellera més bèstia de tots els temps (més de 10.000 castellers arribats de diferents punts dels Països Catalans, als què s'ha de sumar un públic no menys nombrós). Amb tot, la concentració i, sobretot, l'organització de la cercavila i la manca de cintura per a poder reaccionar davant el tap que es va crear a les primeres de canvi van fer deslluir un tant la trobada que va acabar sent feixuga i esgotadora; per a perdre la paciència. Ja vaig comentar, en un post anterior, que aquesta errada no s'ha d'atribuir només a l'organització, sinó que les colles locals hi tenen una gran responsabilitat, mal em pesi dir-ho. De vegades cal sacrificar quota de protagonisme en benefici del sentit comú i de l'espectacle general, i en aquest apartat val a dir que no es van fer bé les coses... Després hi va haver la desafortunada exhibició de les dues colles de Valls que, traïdes pels nervis, superades per l'ocasió o, com ha dit algun, "igualades" per la mà de la Candela per evitar un escarni decennal, no van poder coronar els respectius castells. El dia gros de la Candela, però, sí que se'n van sortir per a alleugeriment i tranquil·litat de molts...

A la franja del bé també hi situaria l'espectacle inaugural. Així com el piromusical va ser un èxit indiscutible com a tro de final de festa, l'estrena no va ser prou lluïda. Les dificultats de visibilitat a causa de la infraestructura lluminària del Pati, la massificació i altres imponderables van fer que només uns quants puguessin seguir amb normalitat un espectacle que en sí va estar bé, però sense que fos res de l'altre món. I al tractar-se de la inauguració d'unes Decennals, hom podia espera quelcom més...



5 L'aprovat és pel Ball de Gala. No hi vaig anar, ho sé, i parlar per boca d'altres pot ser arriscat. Però quan la majoria coincideix a dir que el local era massa fosc, fet que va provocar alguna caiguda; que servien xampany francès en gots de plàstic (doble sacrilegi!); que es colava l'aroma o la pudor (això va a gustos) de frankfurt; que hi feia massa fred, si més no als lavabos; que el terra era inestable per a ballar (una altra cosa és saltar) i entre les fustes s'hi enganxaven els talons massa prims; etc. En fi... Sorprèn que tenint altres espais més adaptats, més cèntrics i més ben preparats, optéssim finalment per la gran carpa.

I aquí ho deixo. En qualsevol cas, qualsevol crítica, aclariment, esmena, puntualització o afegitó serà acceptat de bon grat. Per a vosaltres que ha estat el millor i el pitjor de les festes? Podeu deixar els vostres comentaris ;)

PD: Tres fotos d'aquest darrer post són del Pere Toda: les dues de la concentració castellera a la Font de la Manxa i la del ball de gala. I dues més son de la Gemma Casalé, la de la Solemne Processó i la dels pilars a l'Ajuntament. Al César el que és del César...

El darrer relat de les Decennals porta la música dels Pets, i és que la festa s'ha acabat... Fins el 2021!!!

7 comentaris:

Dafne ha dit...

De vegades ens anticipem i fem comentaris sense arguments. Les aparences enganyen, fixa´t si tinc anys, i encara no ho tinc assomit.
Les llums van ser fantàstisques, i per tant, "mea culpa" en les crítiques incials.
I com diuen "Rectificar és de savis", jajajajja!!!!!
Petons i com bé dius, hi ha coses meravelloses, però d'altres que cal millorar, i aprendre´n per altres ocasions!!!!

Dolors Palma ha dit...

Després del teu 10 inqüestionable, l’excel•lent considero més adient donar-lo a coses més pròpies de la nostra cultura com ara, entre d’altres, l’ampliació del bestiari cultural vallenc, o l’espectacular concentració castellera que, malgrat els sentiments subjectius, de cap manera pot menystenir-se simplement per la pèrdua de protagonisme de les colles vallenques.
No m’afegiré als detractors dels llums pel fet de considerar-les un espectacle cultualment aliè. De fet, si ens agrada exportar la nostra cultura, com per exemple els Castells, hem d’estar disposats a consumir-ne d’altres. Ni tampoc m’hi afegiré als qui raonadament conclouen que ha estat un mal exemple i un malbaratament innecessari d’energia i/o de recursos econòmics, en moments en què des de les administracions públiques s’està fomentant l’estalvi particular de manera insistent.
M’hi afegiré simplement per una qüestió estètica completament subjectiva: entressis per on entressis a la plaça, l’espectacle lumínic et donava l’esquena. Passegessis per on passegessis el primer que veies era l’enorme estructura que suportava les façanes de llums. M’explicaré. Les primeres sensacions que van omplir el meu imaginari el dia que vaig arribar a la plaça ballaven entre un “ruedo mejicano” i una fèria d’abril als afores de Barcelona. He de reconèixer el meu absolut desconeixement del elements culturals italians i, per tant, la meva incapacitat de relacionar-ho amb allò que hi havia al mig de la plaça del Pati. Així i tot, suposo, des de la ignorància reconeguda, que en els seus orígens aquests llums estaven pensats per decorar façanes, per il•luminar-les, per vestir-les de festa. Aquí, ben al contrari, els hi donaven l’esquena a totes.
Malgrat aquesta petita discrepància de valoració numèrica, m’agradaria agrair el teu seguiment de les Decennals que ens ha permès viure-les amb els teus ulls. L’apassionada mirada d’un vallenc que també posaria en el lloc de l’excel•lent. Una abraçada!

Unknown ha dit...

L'Aleix m'ha deixat aquest comentari que reprodueixo a continuació, però que per culpa d'una errada amb el telèfon mòbil he esborrat del seu perfil. Disculpa Aleix i gràcies per deixar la teva opinió:

"En primer lloc donar-te les gràcies pels teus posts, ja que per a un vallenc de 30, apassionat de la cultura popular i l'espectacle, que per motius professionals ha viscut pic aquestes Decennals, has sigut un nexe d'unió amb les festes.

Només volia remarcar el punt inicial que comentes de la valoració. Entenc la rapidesa d'haver de fer una roda de premsa just el dia després. D'aquí una setmana, fora de Valls, les Decennals tindrien poca repercussió mediàtica. Però com a membre de la comissió artística que, en teoria, he contribuit a confeccionar el programa d'espectacles, ningú m'ha demanat una valoració de les festes. De fet m'extranyaria per com ha anat tot. Em sento estafat per qui ha gestionat aquestes Decennals, no se m'ha tingut en compte a l'hora de prendre decissions. Hi ha hagut secretisme i de cop estava decidit. I no és una sensació personal, tampoc m'agrada parlar per boca d'altres, però és una sensació compartida amb altres membres de la meva i alguna altra comissió. Per tant, un suspès per al funcionament de la comissió d'espectacles, que no per a la gent que ha dedicat part del seu temps a treballar per les Decennals. Per què se'ns demana opinió a professionals de cada sector? Després excuses i pilotes fora. En aquest aspecte estic molt decebut. Estaria bé que algú en prengués nota. Farem els possibles perquè així sigui i la part participativa en la confecció del programa d'actes que hi havia hagut en les anteriors Decennals es recuperi. A no ser que pel fet d'una de les "P", s'hagi de sacrificar. Em refereixo a la professionalització".

Lledó 150 ha dit...

Jo afegiria un excel·lent per a l'espai de la plaça de l'Oli. Per mi un dels encerts que hauria de tenir continuitat. Va ser un espai de trobada per començar el dia i comentar la jugada del dia anterior, tot amenitzat amb música d'arrel, un bon vermutet Yzaguirre (o uns quants) i patates Palau.

Un suspès quant a la participació dels grups vallencs a les festes. Dos grups es van quedar sense entrar al programa oficial,i no costava res posar-los. Tot i això, ells mateixos van muntar-se un concert improvitzat a la plaça de l'Estació amb un tractor i un generador, convocat a través del boca-orella i les xarxes socials.

Tallaferro.dani ha dit...

Bon article,amb el teu permís t'afegeixo al meu blocroll per mantenir-me al dia dels teus posts.

I ja posats, felicitats Vallencs per unes festes tant grans d'esperit i programació com han sigut les decennals.

Salut i cultura!

Unknown ha dit...

Moltes gràcies, Daniel!

Josep Mª Queralt ha dit...

He trovat en falta (potser per la rapideza del comentari),la no referencia a cap les moltes exposicions que durant aquets dies s'han cel.lebrat a Valls, Fotografia dels Catala Roca,la AAEET, Remodelació bliblioteca, Pintura dels Artistes Valllens a Casa Caritat, Sal Grossa amb la Parés i la Solé, Josep Mª Queralt al Centre de Lectura, n'hi dels montatges de 2011 lúmens, donanat l'impresió de que els artistes no em col-lavorat, amic Ivan salut