dilluns, 31 de gener del 2011

Diari de les Decennals (IX): Que no s'apague la llum


Primera constatació de l'inici candeler. Si és veritat -com sostenen els experts- que Internet és la xarxa de comunicació més ràpida de la història, sent vint vegades més veloç que el telèfon, deu més que la ràdio i tres més que la televisió, no ho és prou per abastar tots els actes de les Decennals. És impossible arribar a tot arreu, la qual cosa t'obliga a seleccionar unes prioritats amb base als espectacles que es repeteixen en el programa. I després hi ha la rapidesa d'arribar als llocs, perquè encara que siguis puntual corres el risc de quedar-te out.

La segona constatació, i sens dubte un dels aspectes més positius de les festes, és el compromís, la dedicació i el bon funcionament del voluntariat de les Decennals. Centenars de joves que t'introdueixen a la festa si ets de fora, que et guien i t'ajuden si et veuen perdut o necessitat, que treballen de valent i que, a més, ho fan amb una gran professionalitat.

I tercera constatació, l'autèntica festa és la gent al carrer. És espectacular veure aquests dies, sigui l'hora que sigui, faci fred o faci molt de fred, com la gent omple els carrers, les places, els espais, el centres, el museus, les activitats, les carpes, els locals, els bars... La resposta de la ciutadania és excel·lent i en algunes ocasions ha permès amagar algunes deficiències i errors d'organització. Que no passa res, perquè la perfecció no existeix i només no s'equivoca qui no fa res.

Per ara m'ha semblat sensacional el muntatge Ariel, i aquí s'ha de felicitar efusivament el treball de les escoles, dels professionals, dels músics i de l'entitat organitzadora; el treball per a consolidar la gran marca castellera de la ciutat, amb el Simposi, la fira, el Planeta casteller i la participació récord de colles i de castellers en una magna trobada per a la història; i fins i tot m'agrada com queda l'espectacle de llums del Pati, el carrer de la Cort i la plaça del Blat. La imatge de vallencs i foranis fent-se fotografies per al record és un clar símptoma que en la controvertida aposta ha acabat guanyant l'opció dels matins.si.

En l'altra costat de la balança hi posaria aspectes que tenen més a veure amb la previsió i que, per tant, són més volàtils i difícils de planificar. Però, per exemple, crec que es podia haver treballat millor l'operatiu casteller de la trobada, fent més àgil i més amena per als castellers, els aficionals i el públic en general, l'arribada de les colles, la cercavila amb els pilars a l'ajuntament i l'entrada a l'entorn de la font de la Manxa. En aquest sentit, les dues colles haurien de valorar conjuntament amb l'organització, ara, en calent, els aspectes a millorar per a futures edicions, sacrificant, si cal, posicions o plantejaments més personals de cada entitat en benefici de la festa. Tanmateix, tot i que (moment Mas) m'agraden les llums, no m'agrada l'aspecte de mas robat de moltes zones del barri antic que, imagino, el potencial per l'espectacle lumínic del centre els deixa a les fosques. I pel que fa a l'espectacle inaugural, al marge de compartir algunes crítiques sobre la visibilitat i la idoneïtat de l'espai, es podria haver repetit algun altre dia? D'aquesta manera la gent s'hauria pogut repartir i hauríem evitat la massificació que va fer que molts se'ls perdessin...

En fi, que tot sigui per a millorar... A qui van unes quantes fotos de la galeria de les Decennals, fetes a mitges amb la Gemma:



















La cançó d'aquest bloc, Que no s'apague la llum, del valencià Feliu Ventura. Obvi...

2 comentaris:

Carmen ha dit...

Les festes de la Candelària són de les que més bons records em porten, records de la meva infància. És estrany les coses que recordem. Que aquestes siguien les millors.

Unknown ha dit...

Gràcies per deixar la teva opinió i el teu desig, Carme ;)