dimarts, 25 de maig de 2010

Visita a la Ciutat Antiga




Tant llegir Haruki Murakami i el seu ‘De què parlo quan parlo de córrer’, al final ahir al vespre em vaig decidir: demà (avui) al matí m’aixecaré a les 6.15 per anar a córrer amb gent de la colla. Érem una vintena, dels quals deu han sortit a caminar. He de reconèixer que això del córrer no és el meu, més aviat em fa peresa, però una vegada t’hi poses té el seu què... Passa també que quan surto a córrer ocasionalment, m’agrada fer-ho sol, amb l’iPod, i anar al meu ritme. I avui he pagat l’estirada de les diferents llebres de la colla, més avesades a aquest esport que jo. Però mitja horeta a bon ritme han fet el seu resultat, i m’han ajudat a desengreixar... A més, quan he decidit donar mitja volta, m’he endinsat en un parc que ha estat tota una descoberta, no només per la vegetació, que també, sinó per la gran quantitat de gent que a aquelles hores ja estava dins el recinte practicant tai-xí o fent volar estels. Demà he de prendre la màquina i mentre faig els estiraments, fotografiar l’escena.

Hem esmorzat a l’hotel a base d’arròs (ara sí ja és omnipresent), nodles (una mena d’espaghettis que juraria que preparen amb wok), amanida, salsitxetes, ou dur, moresc cuit al vapor i verdures vàries.

Tot seguit els que havíem contractat la primera excursió opcional ens hem desplaçat fins al jardí de Yu Yuan i la Ciutat Antiga de Shanghai, on hem vist les primeres construccions orientals de la ciutat i hem pogut imaginar com era la ciutat abans de la revolució cultural de Mao. Val a dir que la visita a l’esmentat jardí, de més de 400 anys, i a la Ciutat Antiga és molt recomanable. Allí els guies ens han explicat com vivia la gent de l’època, quines eren les construccions més habituals, la trama urbana, les costums, les tradicions, la vida...







La darrera hora i mitja ens l’han deixada per comprar o refrescar-nos en els diferents establiments que poblen l’antiga ciutat, dominada avui pels Starbuck’s, Kentucky Friend Chicken i demés joies de la corona imperial nordamericana. Si els vells ocupants aixequessin el cap... Romanticismes al marge, tothom ha sortit firat i ha fet les primeres grans compres per familiars i amics: bijuteries, joieries, tendes de roba, artesania local...són només unes pistes ;)



Aquesta tarda tenim la segona actuació al recinte de l’Expo, però com que arribarem tard a l’hotel, miraré d’informar via Facebook i Twitter, penjant els castells que haurem fet. Estigueu atents, doncs. I a la nit, després de dutxar-nos i canviar-nos a l’hotel hem quedat a sopar a un lloc molt especial i amb sorpresa inclosa... però potser que això us ho expliqui demà.

Com cada dia, us deixo amb una sèrie de fotos comentades:
La Cristina Sans, al costat d'uns bonsais i d'una cova natural del jardí de Yu Yuan.

Un artesà local fa una demostració dels instruments que elabora al seu taller.

Posar la mà en aquest forat et suposarà un any ple de salut i riquesa... No cal dir que tothom li ha posat; l'Anton Maried També.

La Wero, amb el vestit tradicional xinès que li ha regalat el seu pare.

Unes quantes imatges des d'aquest trencaclosques de finestra...

Contrastos a la Ciutat Antiga amb els edificis simbòlics del nou Shanghai de l'Exposició Internacional.

Més roba estesa al carrer... i si es tracta de posar-la sota un transformador, millor! Així s'asseca abans.

La multitud de bicicletes a Shanghai fa que en moltes cantonades hi hagi tallers ambulants com aquest, prestos a canviar una roda, a collar una cistella o ha arreglar els pedals...

2 comentaris:

Judit ha dit...

Moltes gràcies Ivan per anar informant. I les fotos, boníssimes. Ja pots dir a la família Vilaró que queden molt bé a les fotos.
Gràcies!!

Pepins ha dit...

Quina enveja. Llàstima.

Records a tothom des de Portugal!!