divendres, 28 de maig de 2010

Una foto amb el drac de Barcelona




Un altre cop toca matinar i complir un programa atapeït d’actes, però el fet de visitar llocs diferents dins de l’Expo i fora d’ella és un al·licient. Avui deixem la plaça Europa –espai on hem actuat aquests darrers dies dins del recinte de l’Expo- per anar a l’Urban Place, on hi ha els pavellons d’algunes ciutats participants, entre elles Barcelona. L’actuació serveix per anar sumant castells de vuit, aquesta vegada li toca només al 4d8, però sobretot per provar nous castellers o homenatjar-ne uns altres, la qual cosa sempre s’agraeix. El balanç és del tot satisfactori: 2d7, 3d7s, 5d7, 4d7, 3d7, vano de cinc i un pilar de cinc en silenci a la memòria de l’Emili Manresa que fa emocionar tothom, no només els castellers, sinó també als guies, delegació de Barcelona i gent del públic a la qual prèviament se’ls ha explicat perquè en aquest pilar no sonaran les gralles i perquè avui els castellers porten un braçal negre.



L’ovació final –gent de la colla inclosa- retrona per tota la plaça. És el petit homenatge que hem fet a milers de quilòmetres i quilòmetres de casa per un casteller molt estimat.

Després de l’actuació hem anat a visitar el pavelló de Barcelona on hem tornat a visionar l’audiovisual sobre els valors i els atractius de Catalunya, i entre els quals hi som un dels grans protagonistes de les imatges. A la sortida, els responsables del pavelló ens han demanat de fer una foto de grup al voltant de la reproducció del drac de Barcelona, que és la imatge que encapçala aquest post. En aquesta estona hem pogut parlar amb el Sergi Vicente, el corresponsal de TV3 a la Xina i amb d’altres periodistes que ens han explicat la transcendència i l’impacte mediàtic que està tenint la nostra visita, i ens tornen a explicar el capítol dels nens xinesos que la policia va aturar prop del port de Shanghai quan anaven a provar una estructura de tres pisos: “Ho hem vist per la tele, no ens ha semblat complicat i volíem provar-ho”, es veu que han dit.



A continuació hem tingut unes hores de temps lliure que en el nostre cas (un grup de deu castellers i castelleres) hem aprofitat per fer compres al metro subterrani. Encara no hi havia baixat i he quedat sorprès al descobrir que es tracta d’una petita ciutat en el subsòl, plena de comerços i serveis, i de gent que t’estira de les mànigues perquè els compris a ells al crit de “amigo” i “barato”. Hem sembla que ja ho he comentat en un altre post, però això d’haver de regatejar per tot esgota que no vegis. La gent de la colla, però, s’ha doctorat en un parell de dies i treu anoracs amb forros polars Nordface, Titanium i d’altres marques de primera fila, o bambes Nike, Adidas, texans Levi’s, etc... per 10, 12 o 14 euros. Això sí, ens ho fan suar i la compra d’una peça (que generalment fem en grup per abaixar el cost) pot durar una hora amb un seguit d’exclamacions i representacions (ara marxo, ara criden, ara traiem els bitllets, ara ens seiem a terra...).


Les compres ens han robat el dinar i ja no hi ha temps per posar-nos res a la boca fins a l’hora de sopar. Ara toca anar corrent a l’hotel per canviar-nos i fer una dutxa ràpida per anar a una de les excursions opcionals, que pel que s’ha vist, s’hi va apuntar més de mitja colla. Els reclams són la Torre Jin Mao, de 420,5 metres d'alçada i 88 pisos als quals hi accedim amb uns ascensors que corren que se les pelen (en menys de 45 segons), un creuer pel riu Huangpu i un sopar en un restaurant giratori. Els tres llocs fan estralls entre les nostres càmeres i per primera vegada tinc la sensació de ser un turista japonès per Barcelona que ho fotografia absolutament tot. El sopar és de traca i mocador. Hem pagat 25 euros pel cobert però quan veiem el buffet lliure ens adonem que serà un dels àpats de la nostra vida i no deixem escapar l’ocasió: tot tipus de marisc, carns, peixos, formatges, sushi, pastisseria (em sembla que uns quants castellers hauran de revisar-se els nivells de sucre quan tornin a casa)...



Tornem a les habitacions que és molt tard, vora les dues de la matinada, però ens comuniquen que l’endemà ens fan una concessió a l’hora de despertar-nos: no marxem de l’hotel fins les 10 del matí. Ara bé, el programa serà dens: actuació al matí a l’Expo, davant del pavelló d’Espanya, autobús i cap a la ciutat de Hangzhou, on hi ha unes tres horetes de viatge. Avui actuarem i dormirem aquí, i no sé com estarà el tema de la cobertura. En qualsevol cas, us deixo amb unes quantes fotos de la jornada d’ahir:

 Els 'Magris' al costat del drac de Barcelona, a l'Expo de Sahanghai.

Veterans a la sortida del pavelló de Barcelona.

L'Octavi, amb un tigre dissecat del pis 88 de la Torre Jin Mao.

El Kevin i la Yoli, amb un Ferrari.

L'Ignasi i el Joan, en el creuer pel riu i l'skyline de Shanghai de fons.

2 comentaris:

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Hola.
Hi ha una cronista al Diari de Tarragona que també ho excplica molt bé...potser la coneixes?
Tot plegat, m'estic assabentant com si formés pert de l'expedició, gràcies.
AH! I el que vaig dir-te ja s'està complint, no? De moment, la canalla ja ens imiten.
No si ja en sentirem a parlar, ja...

Jordi Pàmies ha dit...

Moltes gràcies Ivan pels teus comentaris i les teves fotos, realment ens fas sentir també nostre aquest viatge.
Fins aviat i que el cap de setmana continueu fent grans actuacions.
JORDI.