diumenge, 25 de gener de 2009

Els menjacalçots



La forta ventada d'aquest cap de setmana ens ha ofert una treva, avui diumenge. I així Valls ha pogut celebrar una any mes la seva altra 'festa major' que no és cap altra que la festa de la calçotada. Malgrat la crisi -que ja fa temps que ha arribat a les taules- i el temporal de vent -que de ben segur ha desdit a més d'un i l'ha fet canviar de plans-, l'aspecte que oferia avui Vilaniu feia goig. Per tot arreu veies gent amb calçots i una terrina de salsa a les mans. Qualsevol indret era bo. D'empeus, en bancs, al terra, en places, a les voreres... Vist això, hauria estat una putada, parlant en plata, que el vent s'hagués endut, a més a més, la il·lusió amb la què tanta gent prepara la calçotada. Perquè aquesta festa és de la gent, de les desenes i desenes de ciutadans anònims, de les entitats, de les associacions...

La comissió organitzadora, amb el mestratge de la Cambra de Comerç i del seu secretari, Rafel Castells, ha xifrat en unes 30.000 les persones de fora vila que han vingut a cruspir-se una calçotada com déu mana, amb tots els ets i uts, a la ciutat bressol dels castells i dels calçots; això és entre unes 3.000 i 4.000 persones menys que en anteriors edicions.


Però cap d'ells, i d'això n'estic tan segur que posaria la mà al foc sense por a equivocar-me, n'ha menjat tants com en Ramon Forès, el menjacalçots per excel·lència, l'heroi local, el guanyador de guanyadors de concursos calçotaires i a qui si alguna vegada has de convidar a casa, millor que t'ho pensis dues vegades. Jo he vist en acció al bitxo en qüestió -dit amb tot el carinyo del món-, un dia que el menú estava composat per un xai sencer i una coca amb ceba quilomètrica i els comensals no érem més d'una dotzena. Doncs bé, recordo la cara de tragèdia grega d'el gran Ramon perquè "ens quedarem amb gana...", deia. I avui en devia tenir molta, de gana, perquè ha esmicolat tots els récords al ritme que el seu estómac triturava tot el que corria gola avall: 306 calçots i un pes net de 3.755 grams. El seu secret és aixecar-se ben d'hora i fer treballar el físic fins que aconsegueix emprenyar l'estómac... però emprenyar-lo de debò! Després, un cop li porten la primera teula de calçots, els agafa de dos en dos o de tres en tres i els mossega fins al tall verd. Gairebé ni els suca a la salsa, només el mínim impresindible que obliga la normativa. No com la majoria, que els mulla i mulla i que només en mosseguen la punta. Ell s'ho fot tot, i que no badi que es mossegarà els dits. I el més fort de tot, és que després dina!

La festa de la calçotada s'ha convertit, mica en mica, en tot un referent de la cuina catalana, i per això ja fa temps que a Valls, quan se celebra aquesta festa gastronòmica, hi desfilen alguns dels reis dels fogons. Avui, de la mà d'un valor local, l'Àngel Solé, han vingut a fer la calçotada en Carles Gaig, n'Albert Adrià (germà d'en Ferran Adrià), en Joan Roca (del Celler de Can Roca) i n'Agustí Torelló, de les Caves Torelló, entre d'altres.


I com deia, moltes entitats també participen de la festa. Les colles castelleres en som un exemple més. A la Colla Vella hem fet prop de 9.000 calçots. I encara ara, quan escric aquestes línies, els dits encara fumegen i fan olor de calçot. De calçot dolç.

4 comentaris:

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Ei! Hola, abans que res,
FELICITATS!
Tu ja saps per què, vaig estar parlant amb la Gemma l'altre dia.
Ens veiem.

òscar ha dit...

a veure ... si en ramon forès encapçala el rànking amb 306, jo que me'n vaig menjar uns 8 estaria situat, posició amunt, posició avall, al 29.990.

crec que baixo a segona!!! :)

Ivan ha dit...

Gràcies Màrius! I felicitats a tu també, has quedat molt bé al Descobrir Catalunya!!!

Òscar, homeeeee. Vuit calçots se'ls menja qualsevol mindundi... M'ofereixo per fer-te d'entrenador i a preparar-te perquè l'any que ve guanyis tu el concurs calçotaire, ha, ha, ha

òscar ha dit...

si sumem els gots de vi, potser escalaria unes quantes posicions oi? :)

bona setmana xato!!!