dimecres, 17 de setembre del 2008

Santa Tecla




Santa Tecla continua sent implacable i inabastable per la Colla Vella. Està vist que per més que hi dediquem, any rera any, esforços i il·lusions, i ens mostrem, pel que fa a les colles convidades, com la que més creu en aquesta diada, des del seu inici, la nostra dedicació, els nostres esforços i la gosadia mostrada a cada edició que s'ha celebrat, no han obtingut, fins ara, cap mena de recompensa. Res. I això és frustrant. Frustra que et donin les gràcies pel que proves més que pel que aconsegueixes, tot i que aquesta sigui una gran diada que ja signaries en moltes altres places. Però a Tarragona, no. Nosaltres som una colla –i per aquesta manera de ser sovint rebem moltes crítiques- que acostuma a fer, a cada actuació, el màxim que pot segons les circumstàncies. Però fins i tot això, no s’hi val per Santa Tecla, on mirem de perpetuar-nos en una diada que en poc temps esdevindrà –si ja no ho és- en una cita clau del calendari casteller. Enguany tocava trencar aquesta mena de malefici i, d’una vegada per totes, fer un castell superior al tres de nou amb folre. Però es veu que es fa pregar, aquesta Santa Tecla. Es fa gruar, com dirien a casa. I sap greu. Sap greu pels esforços que hi ha al darrera, per la confiança que ens han fet sempre els seus organitzadors, i per l’estima que hem rebut sempre de la seva afició. I perquè el dos de nou amb folre i manilles, tot i pujar estant tocat de mort, va caure quan arrencava l’enxaneta, com ens va passar va l’any passat amb el quatre de nou amb folre i el pilar, a poc de carregar-lo, i, fa dos anys, amb el cinc de nou folrat. Sempre al llindar, però sense poder assaborir la glòria en una plaça mítica. Com a desgreuge sempre podrem recordar que mai no hem especulat, en aquesta diada, i que hem intentar rendir fins i tot per damunt del cent per cent. Perquè ens ho creiem, perquè volem ajudar a fer-la gran, aquesta diada, i perquè ens hi sentim com a casa.

Dit això, ens seguirem encomanant a la patrona de Tarragona perquè l’any que ve torni a confiar en nosaltres, i aquesta vegada sigui una mica més misericordiosa i, per tant, sigui la bona.

Pel que fa a la diada, la premsa ho havia venut com un pols a quatre braços, o com un doble duel Vilafranca-Vella; Jove-Xiquets. Al final, va semblar més una bona prova de resistència amb vistes al Concurs de Castells (pel que fa a les llenyes i a la durada de la diada) que cap altra cosa. Coincideixo en que qui va sortir més contenta de la plaça va ser la Colla Jove Xiquets de Tarragona, en completar el seu primer tres de nou amb folre després d'una pilar d'anys (nou?). La veritat és que s’ho mereixien, després de picar tanta pedra, i per ells la meva més sincera felicitació. A més, els liles van arrodonir la gesta descarregant el dos de vuit amb folre i carregant un bonic cinc de vuit que, si no arriba a ser per una badada d’un quart, feia tota la pinta que es descarregaria amb facilitat. A més, estic content que la Jove hagi trencat amb el tòpic de colla amb una mentalitat fràgil, i torni a aixecar el cap.

Els Xiquets de Tarragona van haver de lluitar amb el cop psicològic que suposa que la teva més directa rival et descarregui, instants abans que tu, el castell més valuós que has fet mai i el que portes en cartera per plantar immediatament. Això afecta i molt, i has de ser molt dur mentalment per sobreposar-te a unes circumstàncies com aquestes. En aquests casos, per experiència, potser paga la pena abaixar momentàniament el nivell per, a la següent ronda, intentar respondre, ara ja més tranquil. Però mai se sap... A més, la caiguda del tres matalasser va ser massa cruel, deixant la colla sense capacitat de reacció. Ànims Xiquets!

Els Castellers de Vilafranca, tot i signar la millor exhibició de la diada, van tornar a demostrar que no estan com altres temporades, i que si alguna vegada en els últims anys s’han mostrat més humans, més terrenals i més aprop de poder ser vençuts, és aquesta temporada. Però tot i així, tot i haver perdut aquesta sisena marxa, continuen sent tan grans que la resta de colles han de rendir al màxim per doblegar-los. Per això, continuo pensant ara el mateix que abans de Santa Tecla, que si sabem triar bé els castells i els portem ben assajats, tindrem les nostres opcions. I tant si les tindrem!. Hi ha dos castells que els dono per fets als verds, el quatre de nou amb folre i el pilar; i el pilar de vuit amb folre i manilles. La resta, ja en parlarem. Llavors, es tracta de trobar l’antídot a aquestes estructures i de començar presentant batalla amb un castell que sumés força i els obligués.

També dono les seves opcions a la Colla Joves, i més després de l’imponent cinc de nou amb folre de Sant Fèlix. Com ja vaig dir, si el saben acompanyar de dos castells més que siguin decisius, poden donar molta guerra. I això també ens beneficiarà, crec, perquè els grans favorits continuen sent els Castellers de Vilafranca, i aquests, acostumats els últims anys a mirar només en una sola direcció (on actuàvem nosaltres), ara hauran de vigilar a banda i banda.

6 comentaris:

Josep Solé Tarragó -Pep- ha dit...

Coincideixo gairebe en tot amb el teu comentari.

Pensant en positiu per la Colla Vella, penso que es imprescindible tenir clar quin es l'antidot del que parles. Na temporada ha estat bona en general i gairebe no hi ha hagut caigudes, pero ara s'ha de decidir quins son els castells fita per intentar guanyar el concurs. En la meva opinió hem d'incidir en el 5/9. El 2/8 penso que es una opció, en la que s'ha terballat molt tota la temporada, i per la qual els castellers que hi pugen hauran de valorar el seu grau de maduresa. 3/9 amb P i 4/9 amb P son figues d'un altre paner per raons diverses. Anem una mica endarrerits.
Ara toca mobilitzacio general i sobre tot impuls i criteri per provocar aquesta mobilitzacio. Em de buscar el maxim compromis possible i aprofitar molt el temps que tenim. Si ho fem així, les possibilitats hi son totes.

Gracies per venir al dinar de canalla i pares de diumenge passat i per la implicació de la Junta.

Pep.

Anònim ha dit...

Hola Josep! Jo també penso que hi ha una sèrie de castells imprescindibles al Concurs que, o bé els portes preparats, o bé tindràs dificultats. I parlo del 5d9f, del 4d9fp, del p8fm. I llavors, un que marqui les diferències, tipus 2d8... Crec que si els matxaquem d'aquí al Concurs, tenim temps. No cal perdre temps en res més. Si cal, el 3d9fp el podem provar per Santa Úrsula.
D'altra banda, el dinar de Santa Tecla amb la canalla va ser una trobada estimulant, d'aquelles que fan pinya i que uneixen, i cal estar-vos agraïts a tots els pares perquè, realment, tireu del carro i faciliteu molt la feina. Ja saps el què en penso, de fet. Una abraçada i fins divendres!

Jaume Pros ha dit...

Ivan, m'he permès de recomanar el teu blog en un post.

Salutacions

Anònim ha dit...

Moltes gràcies Jaume per la teva recomanació, que crec que és molt generosa, i més venint d'una persona que penso (i pensem molts) té uns dels millors blocs de la blogosfera de la demarcació, per la seva innovació constant, pel seu atractiu i per un acurat disseny i una molt bona selecció de temes de debat. Felicitats i gràcies una altra vegada.

Lu ha dit...

Hola Ivan, feia dies que no em passava per aquí, tinc molta feina!! M'agrada llegir els teus escrits, dius les coses tal i com són i tinc una opinió molt propera a la teva.

Talment com el Pep, jo també crec que anem endarrerits, per uns motius o altres s'ha fet complicat muntar la pinya i el folre de castells com el 5 de 9f..per exemple, sincerament, la sensació és que durant tota la temporada no hem tingut massa objectius clars a treballar, tanmateix confio, tal i com dius, en què els darrers assajos seran importants per a treballar els castells del concurs, la confiança i empenta del teu escrit m'ha animat molt!!

Aixi que tenim poc més d'una setmana per assajar de valent, sense nervis, pacients i somrients, il·lusionar-nos al màxim, i gaudir d'aquest camí cap al concurs!!

Per acabar, només una coseta.. diria que el 4 de 9fm per Santa Tecla va ser fa 2 anys i el 5d9f l'any passat, em sembla que ho escrius al revès, oi? ;-)

Una abraçada i gràcies!!

Anònim ha dit...

Hola Lu i gràcies per deixar-te caure per aquí. Estaria bastant d'acord amb el què exposes, tot i que sí que penso que hi havia uns objectius, com el 2d9fm i el p8fm, en els quals em avançat molta feina i ens poden servir amb vistes al Concurs. En tot cas, jo també crec que d'altres estructures, que són del tot desequilibrants, les hem deixat dormir excessivament. La part positiva, però, és que la base de vuit la tenim, i només cal una mica de criteri en buscar les millors alineacions i gent a l'assaig, per sortir-nos-en. Per nosaltres que no quedi!