dimecres, 9 de juliol de 2008

La píndola



















Després de Sant Joan -la nostra Festa Major-, sempre resulta difícil seguir engrescant la gent de la Colla per mantenir un nivell alt de castells abans que arribin les grans cites del mes d’agost, a l’equador de la temporada, i preparar tot seguit l'esprint final. I ho entenc perfectament; la temporada és tan llarga!. Els qui anem al capdavant, però, tenim, abans que comenci la temporada, una imatge global del que ens espera, i ho planifiquem tot plegat com si fos una mena de tour (ara que comença la prova ciclista per excel·lència) o una marató castellera. I sabem, molt abans que aquestes arribin, en quines places ens agradaria prémer l’accelerador i en quines altres (cada vegada menys, malauradament) podrem xalar sense necessitat d’arriscar, simplement, pel plaer de fer castells i fer castellers.

L’any passat, una diada que vam marcar en rosat en el nostre calendari particular va ser la sortida a Vic, perquè ens ho vam prendre com una cosa extraordinària (queda tan lluny de casa!) i perquè els gestors de l’exhibició ens ho van saber vendre bé: un referèndum intern va triar la Colla Vella com l’entitat que la majoria desitjava per commemorar el seu desè aniversari. Com ens hi podíem negar?

Enguany ha passat quelcom de semblant amb Terrassa. Ja fa temps que ens anaven al darrera per portar la Colla Vella per Festa Major. I, tanmateix, molts castellers de la Vella maldàvem feia temps per tornar a actuar al Raval de Montserrat. Enguany ha pogut ser, en coincidir la voluntat dels uns i els altres. I així ho vam fer saber a la nostra gent.

Un incís, abans de lligar Vic i Terrassa amb el que us volia dir...

Un bon amic casteller de la gran colla rival em deia abans de començar el Tomb del Poble (la cercavila que fem a Valls la tarda de Sant Joan) que la gran diferència entre les dues colles era que quan els capdavanters de la Vella donen la píndola als seus castellers, aquests se l’empassen amb fe, confiats i sense dubtar-ho ni un moment; mentre que quan ho fan els capitostos de la Joves, la majoria dels seus castellers obren la boca, entomen la píndola, però a la que s’han girat, l’escupen dissimuladament a terra...

L’exemple, que em va semblar terriblement encertat, si més no em sembla que retrata perfectament el sentiment i el tarannà de la gent de la Colla Vella (no puc opinar com es comporta la gent a la Colla Joves), m’ha vingut al cap a l’hora de parlar de Vic i Terrassa. Quan vam tocar el xiulet l’any passat a Vic i enguany a Terrassa, la majoria dels capdavanters estàvem tranquils perquè crèiem que seríem prou gent per portar el programa que havíem anunciat. I així és molt fàcil i molt agraït treballar, sabent que un gruix important de la Colla no et fallarà.

L’exhibició castellera de la Festa Major de Terrassa va ser esplèndida. I no tant pels grans castells que s’hi van poder veure (que també), sinó pel mateix que destacava de la Festa Major de Sant Joan a Valls. Totes les colles van aconseguir el respectius objectius; no hi va haver cap caiguda; només hi va haver un peu desmuntat (crec recordar que el quatre de vuit dels Castellers de Terrassa) i tot plegat es va poder veure i viure amb un temps récord. Així dóna gust fer i anar a veure castells; i això és quelcom que es reflexa a la cara dels castellers i dels aficionats.

Pel que fa a la nostra particular actuació, dir que les coses s’estan fent amb molt de cap, sense voler estirar més el braç que la màniga, i amb una capacitat d’autogestió que ja voldrien molts per a ells. Un exemple: Divendres ja sabíem quins tres castells (i fins i tot el pilar) plantaríem a plaça, i ni la temptació de passar al davant dels amfitrions i guanyar-los a casa seva (un terme que utilitzen sovint els cronistes castellers i amb el qual no em sento gens a gust) no ens va fer dubtar ni un segon del camí a seguir. De concurs només n’hi ha un; la resta són exhibicions. I aquestes actuacions ens les hem de prendre com el que són: una manera de passar-s’ho bé (i de fer-ho passar bé) fent castells, pensant única i exclusivament en nosaltres i en ningú més que no sigui l'aficionat casteller. Si ens ho posem al cap i ens ho creiem fermament, tornarem a ser una multitud... i ni tan sols ens haurem de prendre la píndola!

PD: Per cert, ara venen tres tres o quatre sortides per xalar i sense pressió afegida (divendres a l'hotel Calypso de Salou; diumenge al barri de La Xamora, a Valls; dissabte 19 al barri de la Colla Vella, a Valls i el cap de setmana del 23 al 24 de juliol, a Villabona, a Euskadi).

6 comentaris:

Tarragoní ha dit...

Felicitats per l'actuació a Terrassa! Fa goig això de sentir que torneu a disfrutar fent castells. Si és així, us vaticino una gran temporada! Espero que hagueu marcat Santa Tecla en rosa en el vostre particular calendari!

Anònim ha dit...

Ivan estic molt d´acord amb això de la "píndola del dia abans" de les grans actuacions, i si a més toquem de peus a terra no es pot negar que anem pel bon camí!
Salut. Xavi.

Anònim ha dit...

Píndoles? Què doneu a la Vella?

Anònim ha dit...

Doncs jo encara ric ara...juas, juas, juas. Em sembla molt encertat i em sembla que és així, o al menys així es veu des de fora.

Lu ha dit...

Presi!!! Hola!! Acabo de descobrir que tens un bloc, no m'ho havies dit!!

Cada cop la Vella és més present al món blocaire, fantàstic!!

Doncs.. imagina't si funciona això de la píndola, que vaig venir a les Vivendes amb febre!! I fins i tot després em va baixar algunes dècimes ;-)

No puc venir a Villabona, que us ho passeu molt bé!! I ens retrobem el primer d'agost a assaig.

Salut!!

Ivan ha dit...

Hola Lu! Doncs sí, ja uns mesos que em vaig animar amb el bloc, tot i que en els darrers temps el tinc una mica oblidat...però sempre trobo una estoneta per parlar de la Colla! Jo em perdré Vilanova i la Geltrú i Firagost, doncs sóc fora de vacances. Tot i així, la cosa sembla estar ben encarrilada i, si no fem cap tonteria, més endavant reblarem el clau i obtindrem els nostres fruits. No és per això que lluitem tot l'any?
D'altra banda, ja hauràs vist que jo et vaig localitzar primer i et vaig agregar a la llista de recomanats. Fins aviat!