dijous, 22 de maig de 2008

Ni transvasaments ni interconnexió

Ni transvasaments ni interconnexió de xarxes. I no és un NO perquè sí, sinó perquè jo m’ho crec això de la nova cultura de l’aigua, una definició que per molts sembla un més dels eufemismes encunyats per polítics disfressats de lingüistes per definir, sense rubor, paraules cristal·lines de les quals tots en coneixem el significat. Una cosa és solidaritzar-se amb una situació d’emergència i supervivència, i una altra molt diferent és gestionar una política de l’aigua posant més èmfasi en seguir malbaratant els recursos naturals –sense tenir en compte el gravíssim perjudici que pots causar a un territori-, en comptes de definir i aplicar una vertadera nova cultura de l’aigua, on imperi la conscienciació sobre aquests recursos.

Ara, després de mesos convulsos i d’enceses polèmiques, tenim que ha plogut. I ha plogut a cor que vols. I a més, aquesta vegada la pluja sí ha sabut ploure. L’aigua que ha caigut del cel en els darrers quinze dies, i la que encara ha de caure si fem cas de les previsions meterològiques, ha calmat l’assedegada i encesa emergència nacional. En dues setmanes s’ha passat del 20 per cent de reserves a tocar del 35 per cent. Tanmateix, a aquestes xifres cal sumar-hi l’aigua que baixarà procedent de les muntanyes i les capçaleres, més aquella que està per caure, perquè encara no ha fet net del tot. Quan això passi, serà el moment de fer comptes clars i enterrar aquest nou intent de transvasament encobert que és la interconnexió. Perquè si a finals d’any estem a la meitat de les reserves dels embassaments, com tot fa pinta que pot ser, com explicarem la interconnexió si el mes de maig ha d’entrar en funcionament la dessaladora del Prat? De cap de les maneres...

Per això penso que el que aquesta vegada s'està esgotant no és l'aigua sinó els arguments per fer un obra sense sentit, un cop superada la situació d’emergència. I si després de tot encara hi ha qui defensa la construcció de la canonada és perquè ha deixat de creure en la nova cultura de l’aigua. Música, mestre...

9 comentaris:

salvador ha dit...

Enhorabona per l'entrada,... i enhorabona pel Premi! (Ja penjaràs alguna foto)

P.S.- Tutti speriamo per il film, cumpa'

Anton ha dit...

Bé, d'entrada estic per aixó de la nova cultura de l'aigua. Tanmateix, hi ha polèmiques i actuacions que no acabo d'entendre. A les Terres de l'Ebre s'han agafat la questió com un problema propi i manifesten una total desconfiança cap als governants. Si no podem confiar en que una obra es faci pensant en casos d'emergència, malament anem.
Com és que ningú parla que abans d'arribar a Catalunya, l'Ebre ja abasteix transvassaments que van cap a altres comunitats autònomes?
Aquests transvassaments perjudiquen o no el cabal de l'Ebre en el seu tram final?
Sort em tingut de la Moreneta que, en aquest cas ha fet més cas de les pregàries d'un conseller agnòstic i d'esquerres que no pas dels seus seguidors habituals, siguin democristians, catòlics, apostòlics i romans.
Acabem les desalinitzadores i "pelitos a la mar".

Ivan ha dit...

Estic d'acord, Anton. El meu posicionament en contra del transvasament i de la interconnexió de xarxes no és tant per anar a favor de determinades veus, ja que, tant a Barcelona com a l'Ebre entenc que hi ha molta demagògia i molts interessos creats. És més una convicció de que no s'han de malbaratar els recursos energètics naturals. Ara que ha plogut com feia anys que no ho feia, ara que els pantans estan registrant nivells de capacitat que ningú recorda quant els van tenir l'última vegada, doncs, amb la tranquilitat que això dóna, que el Govern abordi sense presses, però de manera diligent i efectiva, un pla hidrològic per evitar que situacions d'emergència com les viscudes darrerament, no tornin a passar.

Anton ha dit...

Perfecte, coincidim, doncs.
Amb tot, i a més a més de les desalinitzadores, convindrà que el nostre govern es plantegi una política d'aigues clara, convincent i definitiva (?). I tant de bo pugui ser consensuada. Perquè, el pitjor que ens passa en aquest cony de país nostre és que qualsevol cosa la polititzem partidistament. I, aleshores, ja l'hem fotuda!

isaac ha dit...

hola, m'agradaria que com a periodista reflexionessis sobre el meu últim post. Vull saber què en penseu del tema que presento.

www.isaac-albesa.blogspot.com

isaac ha dit...

bon dia ivan, gràcies pel comentari, crec que han aparescut reflexions interessants i que s'ha generat un mini debat entre blocaires de Tarragona. Espero que hi diguis la teva amb un gran post.

Per cert, estic veient que tens interés en la gastronomia. Et recomano el llibre d'un gran vivant, El Conde de Sert, titulat "El Goloso", una gran reflexió sobre la història de la cuina a Europa. El vaig descobrir en el programa de llibres del 33 i l'home és tot un personatge. Paga la pena.

Anònim ha dit...

lo riu ebre està malament, ho veig cada vegada que vaig a riba-roja, al costat de la carretera Garcia-Vinebre, on hi ha vistes impressionants, se veu un riu sense vida, fosc, d'aigua enxarcada i plena d'algues. Una pena!
tens raó, ens carreguem el nostre entorn!
que vagi bé, Ivan
yolanda

Anònim ha dit...

anys enrera creuava lo riu nadant per guanyar el premi i passar-m'ho en gran a les festes majors... l'any passat diria que la cursa del riu ja ni es va fer... al final no donarà ni pel pal ensabonat! el ferran ja no sabrà que és això...
ara em venia al cap...
en fi...
salut!
yolanda

Ivan ha dit...

Hola Yolanda! Quant de temps! Espero que estigueu tots bé. La veritat és que sí, que fa llàstima veure en quin estat es troba l'Ebre (i molts altres rius de per aquí a la vora). A mi em va passar amb el Brugent. De joves ens anavem a banyar i xalàvem amb el seu curs. L'any passat vaig haver de remuntar fins a Farena i ni així! No és el mateix, però la 'guerra' sí és la mateixa. A mi m'agradari deixar als meus fills i nets un món millor del què m'he trobat. I no em refereixo a més centres comercials i espais lúdics globals, penso en l'equilibri de la persona amb el lloc on hem crescut. Un petó molt gran i salut per als de casa!